I dins dels somnis recordo desitjar fortament que de les aixetes en sortís Coca-Cola.
Prou la limitació de l'ampolla de 1l de vidre comprada al Bar de sota a darrera hora per a que estigués fresqueta.
1 litre per a compartir amb tota la família. 1 litre!!
Aquella Coca-Cola era autèntic manà restringit. Cada glop, mesurat. Cada glop, disfrutat.
Descomptat del minso got.
De moment un got, ja veurem si en queda més.
I també recordo demanar, pregar, exigir!! la Nocilla blanca.
La Nocilla negre em molesta, em sobra.
Éra/és una taca que sempre aconseguía tacar la inmaculada part blanca: més dolça, més cremosa, més suau i més dolça.
No importa que hi posis molta cura en el moment de recollir la part blanca, ho dissenyen amb recargolada frontera els maleits.
Aquests somnis van quedar aparcats, com tants d'altres que la vida ens posa al parking durant els anys.
Fins que aquesta darrera setmana passejant per el Mercadona (ja sé, és cutre-salchichero passejar per el Mercadona) em vaig trovar el somni materialitzat a l'estantería:
NOCILLA BLANCA!! LA OSTIA!!
'Sujuro' que vaig trucar el meu pare per comentar-li. 'Sujuro' que m'he comprat un pot encara que fa anys que no compro Nocilla.
I 'sujuro' que el tinc a la taula de la cuina esperant el moment en que creui el mirall i trenqui amb aquest punt pendent. I si ara ja no m'agrada?
Googlejant una mica veig que la Nocilla blanca va sortir al 2002, o sigui que tenía un somni caminant per el món i jo sense enterarme.
Ara només falta que algún polític dels que remena les cireres decideixi començar a fer alguna cosa per el poble i munti un sistema de canonades paralel al sistema d'aigues...no ho dubteu, el futur és nostre.
Generació Coca-Cola:
Somos os filhos da revolução
Somos burgueses sem religião
Somos o futuro da nação
Geração Coca-Cola
Felicitats per haver vist el teu somni fet realitat, llàstima que han passat set anys i tu sense adonar-te'n, ja, ja.
ResponEliminaFins aviat
JAJAJAAJAJAJAJAJAJA, que bò , jo sempre esperava el temps de les mandarines , si replegava cinc durets anava al colmado , en comprava una bosseta i seia en un banc de la plaça a menjar-les galló a galló , un día explicaré la meva sensació , però la nocilla blanca?????????? és la part que embruta la xocolata negra!!!! lluenta , gens empalagosa t´he de dir que queda fatal entre dues llesques de pa Bimbo..... si no fos pels Michel´s.... ai el Bimbo amb nocilla negra !!!!!!
ResponEliminaGlòria,rellegint-me sense tant entussiasme paralaría de desig en comptes de somni... en tot cas, queden molts anys per endavant (espero!!).
ResponEliminaMai, es tracta de viure en positiu les coses.
Mandarines? Sempre que no siguin les verdes!!
Aquestes primeres de color verdet i que semblen llimones rodonetes que em queien a la carmanyola fins que les clementines veníen 'al rescate' :)
Hhahahaa... A mi m'agradava la negra i quan l'he tornat a provar... Massa dolça!!!
ResponEliminaI la coca-cola que sigui Zero si us plau!!
De petita no m'agradaven les coses dolces, però de gran encara menys! Quines coses...
Ostia nengg!!! Quan vaig llegir el feed d'aquest post ja feia salivera!!! Ma germana i jo ens barellavem per la nocilla blanca i qui l'embrutava amb negra l'havia cagat jiji
ResponEliminaBuscaré a veure si la trobo an elgun supermercat que al poble no n'hi ha...