de visita familiar: Arròs!!

I després de les turistades. Amb un somriure, la revolta.


A la meva familia hi ha una tradició que sobretot afecta a la part masculina: l'arròs.
Tots el cuinem bé, però els testosterònics ens veiem en l'obligació de cuinar-lo ben sovint per als altres membres de la família.

Així que aquesta setmana, que tinc els pares de visita per el pais, el meu progenitor va cuinar el divendres (divendres) un arròs amb costelles. Va reeixir tot i l'inconvenient de fer servir arròs vaporitzat. Reeixir sí, convencer pse. Vèncer, no.

No sempre es guanya, que deien els proletaris. Però si alguna cosa ens ha ensenyat el patrò de la nostra bandera -tot i que ell no ho vol ser- , és que hem de persistir.

Per rescabalar-nos de la desfeta (11 de setembre, remember) vem decidir contraatacar amb un rissotto de bolets per al dissabte.

Volem ser uns heroics gramínics, nosaltres.

Potser us pregunteu quina opinió en tenen les fèmines de tanta abundancia cereal.
De moment no hem rebut queixes o potser han estat massa subtils per a unes ments simples com les nostres.
No deixa de ser un avantatge evolutiu que com a caçadors-recoletors agraim a la mare natura.

Aquesta vegada sí. Ens va sortir bé, cremòs, saborós, suau, coronat per una botifarra negra saltada durant breus segons... un èxit.

Rissotto de bolets de revolta.

Ingredients:

Mig kilo d'arròs arbori.
300 grs. de xampinyons frescos.
250 grs. de bolets variats (nosaltres utilitzem la bossa del Mercadona).
Tres porros.
Un got de ví blanc.
Una ceba.
Tres dents d'all. Alls comprats a la gitana de l'entrada del mercat de Ripollet, si fós possible...:)
100 grs. de formatge parmesà ratllat.
Un bon troç de parmesà per ratllar per sobre.
Uns dauets de botifarra negra.
2 l. de brou de pollastre suau.
200 grs. de mantega.
Sal, oli, pebre.
Orenga i farigola.

Procediment:

Tallem la ceba en daus finets i la posem en una cassola amb oli i la meitat de la mantega fins que s'estova una mica.
Afegim els porros nets tallats en discos de mig centímetre.
Afegim quan ja estàn quasi fets els alls tallats en trocets (si els posem massa d'hora es poden cremar).
Quan ja ho tenim tot ben transparent però no ha agafat color, li posem la farigola i orenga al gust. Ho coem uns segons i afegim el got de ví blanc.
Hi posem els xampinyons tallats a troços més o menys grans (que es trovin després). Quan estàn cuits però encara ferms hi afegim la resta de bolets.
En quant ha perdut la humitat, aboquem l'arròs arbori i ho rememen per a que el midó exterior es torri una mica (així queda més separadet).
Aboquem el brou de mica en mica a l'estil rissotto (només quan fa falta i només el just per a que vagi coent).

A banda, saltem uns segons (10 crec que són suficients) els dauets de botifarra i reservem.

Quan l'arrós és cuit al dente (al dente, eh!) el treiem del foc i li afegim la resta de la mantega i el parmesà ratllat.

Emplatem amb l'arròs, la botifarra i unes escates de parmesà fetes amb el microplane.


I per acabar, un bon somriure de retrobament familiar.