Unes breus paraules desde l'entusiasme més entusiasta, que potser no és l'estat d'ànim ideal per escriure una crítica. Però qui en vol escriure una de crítica? Jo només estic entusiasmat per el que he viscut a La Malla i Els Casals.
Entusiasmat per el projecte.
Entusiasmat per el producte.
Entusiasmat per la qualitat.
Entusiasmat per els sabors i textures.
Entusiasmat per la presentació.
I finalment, entusiasmat per una companyía que Els Casals no pot incloure a la carta. Però és millor que la millor tòfona que al mon es fà i es desfà.
I demà, la crònica complerta (la foto és de la botifarra negra amb ceps, sen-sa-cio-nal).
4 comentaris:
Jo encara estic amb el "tripi" del menjar d'ahir. Van ser tantes coses que no sé gaire com posar-me a escriure-les.
...que bé que us ho passeu...ptnts
La d'ahir va ser una jornada històrica, que marca un abans i un desprès, oi?
Esperem la teva crònica amb candeletes, estimat amic.
La crònica ja ésta, però jo encara no hi soc del tot....:)
Publica un comentari a l'entrada