d'espelta ferro!!

La primera vegada que vaig sentir parlar de l'espelta va ser al fòrum gastronòmic de Girona.
Això és una nova prova que la meva implicaciò en l'assumpte del menjar natural ha estat tardana.
Tot i venir d'una família on a la llibrería teníem no un sino quatre llibres del professor N. Capo, celebre autor de llibres sobre les virtuts medicinals de l'alimentació naturista i vegana!!


L'alimentaciò sana i racional es un mòn que darrerament m'ha resultat molt interessant. En concret desde que he conegut el punt de vista del moviment Slow Food.
Algun cop n'he parlat per aquí i penso que és un bon resum l'anècdota que ens ha explicat avui el Kike sobre com va neixer el moviment:
Sembla ser que Carlo Petrini - fundador del moviment- va quedar estorat en visitar un restaurant 'de tota la vida' on sempre havíen fet un plat 'de tota la vida' amb uns pebrots de la zona 'de tota lavida'.
Al preguntar al xef perqué ja no tenía el gust de tota la vida, aquest li va explicar que ells ara compraven els pebrots als holandesos perque a la zona italiana es plantaven tul.lipans.

Tota una paradoxa ben real: la pèrdua d'una excel.lent varietat de pebrot per la irracionalitat d'un mercat que ho domina tot.

Bé, doncs avui hem anat a visitar la fira de l'espelta a Gallecs. Ens hi vem assabentar per el mega bloc Lacuinavermella. Els que ja els coneixeu ja sabeu el que és bó, els que no els coneixeu la vostra gastro-vida és incompleta, cambieu-ho.


L'espelta ha estat a punt de ser víctima d'aquest afany de ultra producció que ha desplaçat aquest cereal fins a estar a prop de desapareixer de la península.

Sobre les dinàmiques que porten a la desaparició de varietats també hi hauria bastant a discutir, perque no hem d'oblidar que en aquest món ja sóm moltes persones. I no totes tenen per menjar.
Si les varietats menys productives fóssin les majoritàries potser encara hi hauría més gana. Però no puc oblidar que l'erradicació de varietats sovint té més a veure amb contractes lleonins de les multinacionals com la Monsanto i amb la voracitat insaciable d'aquestes màquines de fer beneficis. I el mètode discutible de fer servir la modificació genètica directa.

A gallecs hi resideixen un grup d'entusiastes seguidors del moviment Slow Food i avui han muntat un simpàtic 'sarao' amb l'objectiu d'explicar-nos una mica l'història de l'espelta i una demostració culinaria: elaboració de pà i una 'paella' d'espelta (no sé si posar-hi més cometes, perque no era una paella i no portaba arròs,heh).

Hi hem tingut la sort d'anar amb el Kike i la Txell, els cuiners vermells. I de regal hem conegut al Ruben i el Jordi, autors del blog A la cuina.
Per cert, us proposo un joc a l'estil dels passatemps dels diaris. A veure si troveu la Txell-diferència (també coneguda com a efecte dual-fotoblocaire de Hapmann).


Gallecs es mereix un post a part, i no precisament d'un blog gastronòmic. Només us dirè que aquesta zona rural és un autèntic regal per als molletans i que fa poc ha estat protegida després de dècades de lluita. Incomprensible la tardança.

De tot el que hem vist, l'exposició, les parades, la presentació a càrrec d'una professora en nutrició de la que no tinc el nom... el que més m'ha entussiasmat ha estat l'el.laboració de pà d'espelta en directe a càrrec del mestre Denís, propietari i cuiner de la pizzeria La tomate màgique de Mollet.

'Sujuro' que ha fet 3 kgs de massa com si res (per cert, s'hi posa 66% d'espelta i 33% de blat, ja que l'espelta no genera gluten suficient), amb mans de mestre i minucioses explicacions sobre la doble fermentació, masses mare i altres detalls:


Altres coses interessants ha estat aprendre que hi ha tres classes d'espelta, la 'petita' que és la original de Mesopotàmia amb el genoma pràcticament inalterat (només s'ha conservat a Astúries en tota la península), i dues varietats híbrides que incrementen la productivitat i també la complexitat genòmica de la mateixa.

Al final, ens hem endut cap a casa uns enormes somnriures, molta alegría i uns panets d'espelta. Un matí rodò.

Déu és nat a un lineal.

Coneixeu la fantabulosa sèrie Flash Forward que estàn emetent a Cuatro?



Doncs avui era també un dia normal, amb les seves coses bones i les seves coses dolentes normals. Era un 21 d'Octubre normal... i no us ho creureu però he tingut un flash forward d'aquests!!

M'ha passat quan he anat al Mercadona del costat de casa i de cop i volta per un moment, no sabría dir-vos si per dos minuts i disset segons o per quan de temps.... he vist el nadal.
Concretem, he vist El Nadal.

He vist com seràn els turrons, quins preus tindràn, també he vist els polvorons i les fruites escarxades a 7.95 el kilo. Ho he vist tot, ha estat terrorífic. Amb les seves caixes amb neu d'hivern, amb nens dibuixats amb bufanda i amb Pares Noels amb trineu.
Us imagineu que a 12 d'Octubre algú ens volgués prendre El Nadal per vendren's mercadería?


Un flash forward en tota regla, un joc mental del que signa, una flipamenta momentània. Digueu-ne com volgueu, perque cap gran cadena de distribució sería capaç de posar a la venda els productes nadalencs a 21 d'Octubre. És absurd, patètic i indefensable.
Un flash forward... segur.

de fillsdeputing means vueling.

Durant la setmana sovint em trovo barrinant quin plat puc preparar per 'dinar demà' que sigui divertit de cuinar (recomanable) i bó de menjar (imprescindible).
Sovint també m'escapo al Mercadona que tinc a 90 segons per passejar entre els passadissos cercant l'ingredient que m'inspiri per demà.
És com un joc, un joc que em relaxa i em permet desconectar una mica del dia a dia estressant.

Ahir em vaig trovar circulant amb l'idea inicial de fer un pollastre amb algun tipus de fruita -pollastre amb pomes, pollastre amb mandarina i mel,...- però em venía constantment una cançó que en Marc Parrot ha inclós dins del seu nou disc d'homenatge a la nova cançó.
Aquesta és la versió original de 'Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol' (Si los hijos de puta volaran, nunca veríamos el sol).



Total, tornant al tema del jalar i en homenatge als que van haver de suportar aquests temps de grisos (pun intended), he decidit donar un aire hippie al pollastre i canviar la fruita per el curry. El tóc és mes Thai que hippie, però es que els seixanta queden molt lluny.

Pollastre al Curry -accelerated version.

Ingredients: 8 contracuixes de pollastre
Tres cebes.
Tres culleradetes de curry.
Una culleradeta de gingebre o millor si el teniu fresc.
Una llauna de llet de coco.
200 grs. de xampinyons.
Sal, oli, pebre.

Per a l'arròs:
150 grs d'arrós (ideal si és basmati).
Tres dents d'all.
Sal, oli, pebre.

Procediment:
Pelem i piquem les cebes, en brunoise.
Netejem les peces de pollastre i els hi treiem tot el greix. Desossem el pollastre, al ser contracuixes és molt fàcil amb un ganivet petito (i si la reina del vostre cor us ha regalat un de ceràmica ja ni us ho explico...)
Posem en una cassola l'oli i daurem el pollastre. Ha de quedar gairebé cuit, però sucós per dins. A l'oli on hem fet el pollastre hi posem la ceba.
La farem dauradeta a foc lent, ha de caramelitzar i enfosquir sense cremar-se.
Quan la tenim fosca, hi posem el curry i el gingebre.
Dues voltes i en menys de deu segons hi aboquem la llet de coco.
Finalment hi posem els xampinyons sencers i els fem un parell de minuts.
Quan ja estàn hi posem el pollastre i en un parell de minuts ho podem aturar.

Per a fer l'arròs podem fer servir la tècnica Pilaf: fregir l'arrós amb l'oli i l'all fins que es posa translucid, abocar l'aigua, salpebrar i coure. Com que és per carmanyola el deixem al dente.

Bé, ja em perdonareu la llicència ideológica, però escolteu... quin mal podría fer una cançó escrita fa 40 anys... de ben segur que està totalment desactualitzada...¿O no?

Deliciós gràfic gastro-autoreferent

(Pastís que ja he menjat /Pastís que encara no he menjat)
De la grandíssima web humorística per geeks GraphJam

demà dinem pollastre.

El dinar de demà, específicament parlant. Estic content d'haver cuinat fins i tot amb el cansament que tinc i la migranya. M'agrada omplir la carmanyola de la meva estimada i de la meva germaneta amb plats gustosos.


Pollastre a la Cassola amb pebrot escalibat.

Ingredients:
Vuit 'contramuslos' de pollastre (Com es diuen? Contracuixes?)
Tres porros mitjans.
Dos pebrots vermells escalibats.
Un carbassó.
Tres patates grosses.
Quatre cullerades de samfaina.
sal, oli, pebre.
Orenga i llorer.
Mig litre de brou de pollastre.
Mig litre d'aigua.
Farina.

Procediment:
Començem enfarinant el pollastre i passant-lo per oli calent per daurar-lo una mica. Reservem.

Tallem el porro en 'monedes' gruixudetes i les passem per l'oli del pollastre, quan estàn una mica fets hi afegim el carbassó tallat a daus. Quan tenim el carbassó una mica estovat, hi tornem a abocar el pollastre i li posem l'aigua i el brou. Ho deixem coure durant uns 25 minuts a foc mig, fins que el pollastre està fet.
Afegim la samfaina, el llorer i l'orenga. Rectifiquem de sal i pebre.

Mentrestant, tallem les patates a troços i les fregim, afegim les patates a la cassola.

Li donem tres minutets de calor i llestos. A la carmanyola.

Desde Sant Sadurní: crònica d'un matí fantàstic.

Ahir al matí vem tenir la sort de visitar les Caves Agustí Torelló Mata. A les que vem arribar fàcilment gràcies a les indicacions que ens havía enviat la Cèlia per correu. Gràcies per la recomanació de la visita!

La idea de la reina del meu cor de visitar el Cavatast va esdevenir un matí preciós de tardor estiuenca. Els imponderables van evitar que hi pogués venir, així que la visita la vaig fer amb la Laia, my beloved sister. Cris desde aquí et faig la crònica amb el punt de melangía d'haver-ho volgut compartir també amb tú. Mecagoenlosimponderables.

Vem arribar d'hora al Cavatast, abans de les 11h. Així que vem fer una volta per observar la logística de l'assumpte (a un abstèmi com el que suscriu és el que més l'interessa).
Moltes parades, moltes. Molta taula i serveis portàtils. Aparentment ben preparat.


No podía faltar la referència al mestre Adrià, aquest cop en el diari publicat especialment per al Cavatast. Quan pot dormir aquest home? Em conten que la seva agenda està en tractament amb el psicòleg.

Un cop feta la volta per el recinte....

Vem volar amb il.lusió cap a les Caves on ens van rebre molt amablement i ens van explicar que avui inauguraven al públic el nou espai de botiga/degustació. Molt bonic i cuidat. Espaiós, amb llum i com us dic molta amabilitat.


Vem coincidir amb la Cèlia, que ens va fer una mica d'acompanyament i ens va presentar la Conxi: la persona per la que passen totes i cadascuna de les ampolles de Kripta, producte joia de la casa i la imatge que encapçala aquesta crònica.

Cap a les 12 vem començar la visita guiada, on vem gaudir de poder visualitzar, imaginar i diría que somiar el procés de vinificació amb doble fermentació que finalment produeix el cava. Un cava que com diuen els membres d'aquesta família busca la qualitat per sobre de la quantitat.

- No sóm precisament barats nosaltres, ja ho sabem.

Si, però són dels poquets que posen la data de desgorjament a cada ampolla: Com que treballen només amb vinyes de més de 30 anys (més de 60 per al kripta i el mágnum) podem prendre els seus caves fins a 18 mesos després del desgorjat.

Vem visitar tota la planta, amb explicacions detallades i sobretot amb aquesta llum especial que hi ha a la cava, on saps que tot està mesurat i precisament col.locat. Un preciosisme en l'ordre que segons ens comenten, reflecteix l'esperit perfeccionista del fundador i alma mater de l'assumpte.


No tinc gaire més a dir ja que sería repetir que la sensació va ser magnífica, l'experiència molt gratificant i que no tinc cap dubte que aquesta familia i tots els que els envolten treballen, suen i es barallen cada dia per obtenir un producte digne i de molta qualitat.Millor us ho explico amb imatges:

Visita Caves Agustí Torellò Mata. Octubre 2009.

Els desitjo molta sort i empenta, perque , ho confesso: Estem molt a favor de les caves Agustí Torelló Mata.

destripant els meus divendres

Avui és divendres. Faves tendres.

I els divendres a casa ens fotem una Pizza.
És així, les coses són com són i nosaltres ens fotem una pizza.
De vegades la pizza l'anem a buscar i d'altres vegades -la majoría- ens la fem nosaltres mateixos. Avui hem fet una pizza de carn picada (pizza bolognesa?). La pizza de carn picada va molt bé amb quasi bé tot el que et pots tirar a la retina un divendres.
Sempre que tinguis la precaució de que no sigui televisió en directe, és clar.


Avui la carn picada ens ha servit per a acompanyar uns episodis de The Wire.
Sabeu que és The Wire? Potser la sèrie policíaca més realista i brillant de la darrera dècada. Amb una escena fotudament antològica: Fuck.



No em direu que no té maridatge amb la pizza de carn picada!!

Pizza de carn picada.

Ingredients:
Per a la massa:
Apxox. 250 grs. de farina.
Dos paquets de llevat fresc.
Una mica de sal.
Una mica de sucre.
Un got i mig d'aigua tèbia.

Per al topping:
350 grs. de carn picada de vedella.
Cinc o sis cullerades de salsa de tomàquet.
Uns talls de pernil dolç.
Unes gotes de ví blanc.
Formatge ratllat emmental i formatge mozzarella.
Orenga.
Sal, oli, pebre.

Procediment:
Fem un 'volcà' amb la farina, al mig hi aboquem el llevat barrejat amb una mica d'aigua tèbia i el sucre (el sucre activa el llevat). Anirem barrejant mica en mica fins que tinguem una massa de las de tota la vida de massa de pizza. Li posem una mica de sal al fina, però poca per a que no perjudiqui al llevat. Ho posem en un bol tapadet amb un drap i a esperar que puji com a mínim 45 mins. jo el deixo 1h i mitja.

Preparem el topping sofregint la carn lleugerament, afegint el ví, la sal, el pebre i l'orenga. Finalment una mica de salsa de tomàquet i el pernil tallat a tires.

Finalment aplanem la pizza amb el corró, la posem sobre la safata, li posem per sobre el topping, el emmentel i al forn a tope. A tope, a lo que dé. Desde que ho vaig aprendre als vídeos del Heston Blumental sempre les faig així i em surten més bones.
A tope desde abaix i la safata baixa. Ha de ser ràpid, ha de pujar amb força.
Finalment quan ja quasi està, li posem la mozzarella a troços per a que no es desfaci del tot, ja que no aguanta bé tanta calor.

I ja tenim la pizza. FUCKING DELICIOUS PIZZA!!

desde la infancia.

Això em passa a mi:



amb això:



















Pomes al forn de casa meva.

Ingredients:

Pomes golden, pomes reineta, pomes.
Una cirera en almibar per cada poma.
Una cullerada de mel per cada poma.
Un rajolí de rom per cada poma.
Una infància feliç per cada mossegada.

Procediment:

Netejem les pomes, els hi treiem la cua i el culet.
Les posem a la safata del forn i al forat on hi havía la cua els hi posem una cullerada de mel i una rajolí de rom. Al fons de la safata posem una mica d'aigua per a que no s'enganxin.
Al forn a 180 graus fins que agafin el punt que ens agrada. Com veieu, a mí m'agraden 'petades'.
Les acabem amb una cirera i un somriure.

I a sobre no nomès tinc les pomes al forn per viatjar al temps. També tinc llibres, pelis, sons, veus i racons del poble que m'hi fan tornar.
I cançons, es clar.




Salut!

deeply double bleeding dots

Abans.
Prunes, amb 5 cullerades de sucre i mig got de banyuls.














Després.
Salsa dolça de prunes.











Esmorzar de diumenge:
Doble Dots Profusament Sagnants (Double Deep Bleeding Dots)

de blanc i de negre.

Blanc:
Sóc informàtic, una enfermetat com qualsevol altra.
Però tota enfermetat té els seus símptomes. Vet-ho aquí que ahir en vaig tenir un de gastronòmic. Una recepta no apte per a fanàtics d'Apple:


Planxa de verdures (també coneguda com a planxa de ctrl+Alt+supr):

Ingredients:
Un paquet de pasta quebrada amb dues làmines.
200 grs de pèsols.
100 grs de cansalada.
200 grs. de bolets variats.
Una bola de mozzarella.
Un ou.
Unes dents d'all.
Sal, oli, pebre.

Procediment:
Posem el paper de forn que vé amb la planxa a sobre de la safata de forn, posem una de les planxes i l'altra la tallem en 'bandes' per a fer el dibuix que ens agradi. Mismamente el logo de windows.
Punxem la base amb una forquilla i ho posem al forn 200 graus fins que estigui mig cuita (aprox. 14 mins en el meu forn).

Mentrestant farem el saltat amb la resta d'ingredients. Saltem els alls a làmines, afegim els bolets, afegim la cansalada i al final de tot els pèsols (m'agraden al 'dente' si es que es pot dir això d'un pèsol). Salpebrem i ho tenim llest. Quan la planxa quasi està, la treiem i li posem per sobre el preparat (jo li dic condumio, però no queda gaire normatiu).

Com que no sóc gens normatiu, li posem per sobre el condumio.

Tallem la mozzarella i pintem la planxa visible amb l'ou batut. Finalitzem al forn i llestos.

Al acabar, un rajolí d'oli d'oliva verge i dona lluentor i perfum.



Negre:
Avui hem conegut que en Ferràn Adrià ha decidit fer un anunci a favor de les forces armades d'España per al proper dia 12 d'Octubre. Anomenat dia de la Hispanidad.


Un exèrcit. Una organització pensada per a fer servir les armes com a forma d'entendre el mòn.

Una pena i si m'ho permeteu, una petita decepciò.
Avui tambè en Ferràn s'ha declarat pacifista al programa El Món a RAC1.
Si claro, ya. I aleshores perqué ho fas? Per a reconeixer la tasca professional dels cuiners militars no fa falta afegir-se a una campanya de propaganda de l'exèrcit. Que és el que és: una campanya de propaganda de l'exèrcit.

Aquí teniu un document de quan en Ferràn feia la mili (quins temps en que a España formaven homes de debó, recto el comportamiento e impasible el ademán).
Temps que no tornaràn, ara caminem cap a ser un país de marietes sense homes de debó, homes tornejats en la dura fressadora militar.

Hi ha un error de doblatge ja que en Ferràn és de l'Hospitalet i no d'Esplugues... pero viene a ser lo mismo: