Durant la setmana sovint em trovo barrinant quin plat puc preparar per 'dinar demà' que sigui divertit de cuinar (recomanable) i bó de menjar (imprescindible).Sovint també m'escapo al Mercadona que tinc a 90 segons per passejar entre els passadissos cercant l'ingredient que m'inspiri per demà.
És com un joc, un joc que em relaxa i em permet desconectar una mica del dia a dia estressant.
Ahir em vaig trovar circulant amb l'idea inicial de fer un pollastre amb algun tipus de fruita -pollastre amb pomes, pollastre amb mandarina i mel,...- però em venía constantment una cançó que en Marc Parrot ha inclós dins del seu nou disc d'homenatge a la nova cançó.
Aquesta és la versió original de 'Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol' (Si los hijos de puta volaran, nunca veríamos el sol).
Total, tornant al tema del jalar i en homenatge als que van haver de suportar aquests temps de grisos (pun intended), he decidit donar un aire hippie al pollastre i canviar la fruita per el curry. El tóc és mes Thai que hippie, però es que els seixanta queden molt lluny.
Pollastre al Curry -accelerated version.
Ingredients: 8 contracuixes de pollastre
Tres cebes.
Tres culleradetes de curry.
Una culleradeta de gingebre o millor si el teniu fresc.
Una llauna de llet de coco.
200 grs. de xampinyons.
Sal, oli, pebre.
Per a l'arròs:
150 grs d'arrós (ideal si és basmati).
Tres dents d'all.
Sal, oli, pebre.
Procediment:
Pelem i piquem les cebes, en brunoise.
Netejem les peces de pollastre i els hi treiem tot el greix. Desossem el pollastre, al ser contracuixes és molt fàcil amb un ganivet petito (i si la reina del vostre cor us ha regalat un de ceràmica ja ni us ho explico...)
Posem en una cassola l'oli i daurem el pollastre. Ha de quedar gairebé cuit, però sucós per dins. A l'oli on hem fet el pollastre hi posem la ceba.
La farem dauradeta a foc lent, ha de caramelitzar i enfosquir sense cremar-se.
Quan la tenim fosca, hi posem el curry i el gingebre.
Dues voltes i en menys de deu segons hi aboquem la llet de coco.
Finalment hi posem els xampinyons sencers i els fem un parell de minuts.
Quan ja estàn hi posem el pollastre i en un parell de minuts ho podem aturar.
Per a fer l'arròs podem fer servir la tècnica Pilaf: fregir l'arrós amb l'oli i l'all fins que es posa translucid, abocar l'aigua, salpebrar i coure. Com que és per carmanyola el deixem al dente.
Bé, ja em perdonareu la llicència ideológica, però escolteu... quin mal podría fer una cançó escrita fa 40 anys... de ben segur que està totalment desactualitzada...¿O no?
2 comentaris:
Molt bo aquest homenatge que has fet amb aquesta recepta. Realment està desactualitzada aquesta cançó?. Tan de bo!.
Fins aviat
Glòria...em sembla que haurè de posar un tó més irònic al texte...jaja.
No ho està pas no, em sorpren molt com ja s'esmenta el problema de la cadena d'intermediaris en els productes del camp, per posar un exemple que ens pot semblar d'una cosa 'actualissima'.
Publica un comentari a l'entrada