dijous, 15 d’octubre del 2009

demà dinem pollastre.

El dinar de demà, específicament parlant. Estic content d'haver cuinat fins i tot amb el cansament que tinc i la migranya. M'agrada omplir la carmanyola de la meva estimada i de la meva germaneta amb plats gustosos.


Pollastre a la Cassola amb pebrot escalibat.

Ingredients:
Vuit 'contramuslos' de pollastre (Com es diuen? Contracuixes?)
Tres porros mitjans.
Dos pebrots vermells escalibats.
Un carbassó.
Tres patates grosses.
Quatre cullerades de samfaina.
sal, oli, pebre.
Orenga i llorer.
Mig litre de brou de pollastre.
Mig litre d'aigua.
Farina.

Procediment:
Començem enfarinant el pollastre i passant-lo per oli calent per daurar-lo una mica. Reservem.

Tallem el porro en 'monedes' gruixudetes i les passem per l'oli del pollastre, quan estàn una mica fets hi afegim el carbassó tallat a daus. Quan tenim el carbassó una mica estovat, hi tornem a abocar el pollastre i li posem l'aigua i el brou. Ho deixem coure durant uns 25 minuts a foc mig, fins que el pollastre està fet.
Afegim la samfaina, el llorer i l'orenga. Rectifiquem de sal i pebre.

Mentrestant, tallem les patates a troços i les fregim, afegim les patates a la cassola.

Li donem tres minutets de calor i llestos. A la carmanyola.
a

5 comentaris:

  1. La cuina vermella16 d’octubre del 2009, a les 8:41

    hahahaahahaha, no sé si es diuen contracuixes, però ens ha assaltat el mateix dubte!!! Escolta, a veure si la maleïda migranya desapareix i pots cuinar més tranquil. Escolta, una recepta molt amorosa per les dones de la teva vida. Un petó enorme.

    ResponElimina
  2. Anònim16 d’octubre del 2009, a les 17:59

    Jo, que sóc galaica-catalana, crec que es diu contracuixa.

    De totes las maneres, estaba boníssim boníssim boníssim.

    Una abraçada,
    Cris.

    ResponElimina
  3. Mai16 d’octubre del 2009, a les 22:50

    Doncs a cas tota la vida l´hi hem dit " l´arrancada de la cuixa" , no se si està ben dit i escrit però li diem així i ens entenem i es digui com es digui , que estaría be saber-ho , aquesta garmanyola devia fer les delícies del dinar de les noies , que hagués donat jo avui per dinar-ne un plateret enlloc del plat de pasta eixarrit que he menjat a la feina.
    Petons

    Mai

    ResponElimina
  4. La Taula d'en Bernat17 d’octubre del 2009, a les 12:19

    Jo tota la vida he sentit a dir "contracuixa", però m'ho heu fet buscar al DIEC i ni hi consta...
    La qüestió és que la teva estimada i la teva germaneta segur que se'n lleparan els dits!
    Té una pinta fantàstica!!!
    Salutacions!

    ResponElimina
  5. starbase18 d’octubre del 2009, a les 0:03

    Vermells, la maleïda en algún moment marxarà -espero-. En tot cas i sempre un petonàs per vosaltres.

    Galaica, tú que vinisquis, vidisquis i vinciusquis si que ets boníssima boníssima.

    Mai, arrencada de la cuixa és nou per a mí. He anat al Bonarea i ho etiqueten com a 'contracuixes'. S'accepta perque al cap i a la fí ells tenen l'scatergories càrnic.

    Anna, si no hi surt al diccionari però tots ho fem servir... quí està equivocat: el diccionari o nosaltres? Obviament el diccionari. Nosaltres són la hóstia jeje.

    ResponElimina