amb això:
Pomes al forn de casa meva.
Ingredients:
Pomes golden, pomes reineta, pomes.
Una cirera en almibar per cada poma.
Una cullerada de mel per cada poma.
Un rajolí de rom per cada poma.
Una infància feliç per cada mossegada.
Procediment:
Netejem les pomes, els hi treiem la cua i el culet.
Les posem a la safata del forn i al forat on hi havía la cua els hi posem una cullerada de mel i una rajolí de rom. Al fons de la safata posem una mica d'aigua per a que no s'enganxin.
Al forn a 180 graus fins que agafin el punt que ens agrada. Com veieu, a mí m'agraden 'petades'.
Les acabem amb una cirera i un somriure.
I a sobre no nomès tinc les pomes al forn per viatjar al temps. També tinc llibres, pelis, sons, veus i racons del poble que m'hi fan tornar.
I cançons, es clar.
Salut!
4 comentaris:
Quins records d'infància!! És ben curiós com una olor, un sabor ens poden transportar anys enrera i reviure la nostra infantesa, el nostre passat.
Unes pomes xulíssimes! I m'encanta el detall de la cirera confitada, jo no n'hi havia posat mai i ara n'hi posaré! Gràcies per compartir els teus records d'infantesa amb nosaltres, sobretot sent tant saborosos ;-)!!
Una abraçada!!
Ens hem posat d'acord amb les pomes, eh? És curiós com una fruita tan humil té tant poder per fer-nos viatjar en els records...
Jo també tinc records d'aquestes pomes...molt bona pinta!!
Salutacions
Jorge
Cuinetes:
És veritat, tot i que jo diría que em transporto més sovint a l'adolescència que a l'infància. Que vol dir això, senyor Freud??? xD
Gemma, si que hem coincidit si... però sincerament, la teva recepta té millor presència i delicadesa.
I també sincerament, les meves pomes a mí em son imbatibles: com dic, són un bitllet per a viatjar en el temps.
pocohecho:
Gràcies, ja sé que no és patrimoni exclusiu això de les pomes al forn. I l'oloreta que deixaven a casa durant les tardes d'hivern??? Ahhhhhhh :)
Publica un comentari a l'entrada