d'espelta ferro!!

La primera vegada que vaig sentir parlar de l'espelta va ser al fòrum gastronòmic de Girona.
Això és una nova prova que la meva implicaciò en l'assumpte del menjar natural ha estat tardana.
Tot i venir d'una família on a la llibrería teníem no un sino quatre llibres del professor N. Capo, celebre autor de llibres sobre les virtuts medicinals de l'alimentació naturista i vegana!!


L'alimentaciò sana i racional es un mòn que darrerament m'ha resultat molt interessant. En concret desde que he conegut el punt de vista del moviment Slow Food.
Algun cop n'he parlat per aquí i penso que és un bon resum l'anècdota que ens ha explicat avui el Kike sobre com va neixer el moviment:
Sembla ser que Carlo Petrini - fundador del moviment- va quedar estorat en visitar un restaurant 'de tota la vida' on sempre havíen fet un plat 'de tota la vida' amb uns pebrots de la zona 'de tota lavida'.
Al preguntar al xef perqué ja no tenía el gust de tota la vida, aquest li va explicar que ells ara compraven els pebrots als holandesos perque a la zona italiana es plantaven tul.lipans.

Tota una paradoxa ben real: la pèrdua d'una excel.lent varietat de pebrot per la irracionalitat d'un mercat que ho domina tot.

Bé, doncs avui hem anat a visitar la fira de l'espelta a Gallecs. Ens hi vem assabentar per el mega bloc Lacuinavermella. Els que ja els coneixeu ja sabeu el que és bó, els que no els coneixeu la vostra gastro-vida és incompleta, cambieu-ho.


L'espelta ha estat a punt de ser víctima d'aquest afany de ultra producció que ha desplaçat aquest cereal fins a estar a prop de desapareixer de la península.

Sobre les dinàmiques que porten a la desaparició de varietats també hi hauria bastant a discutir, perque no hem d'oblidar que en aquest món ja sóm moltes persones. I no totes tenen per menjar.
Si les varietats menys productives fóssin les majoritàries potser encara hi hauría més gana. Però no puc oblidar que l'erradicació de varietats sovint té més a veure amb contractes lleonins de les multinacionals com la Monsanto i amb la voracitat insaciable d'aquestes màquines de fer beneficis. I el mètode discutible de fer servir la modificació genètica directa.

A gallecs hi resideixen un grup d'entusiastes seguidors del moviment Slow Food i avui han muntat un simpàtic 'sarao' amb l'objectiu d'explicar-nos una mica l'història de l'espelta i una demostració culinaria: elaboració de pà i una 'paella' d'espelta (no sé si posar-hi més cometes, perque no era una paella i no portaba arròs,heh).

Hi hem tingut la sort d'anar amb el Kike i la Txell, els cuiners vermells. I de regal hem conegut al Ruben i el Jordi, autors del blog A la cuina.
Per cert, us proposo un joc a l'estil dels passatemps dels diaris. A veure si troveu la Txell-diferència (també coneguda com a efecte dual-fotoblocaire de Hapmann).


Gallecs es mereix un post a part, i no precisament d'un blog gastronòmic. Només us dirè que aquesta zona rural és un autèntic regal per als molletans i que fa poc ha estat protegida després de dècades de lluita. Incomprensible la tardança.

De tot el que hem vist, l'exposició, les parades, la presentació a càrrec d'una professora en nutrició de la que no tinc el nom... el que més m'ha entussiasmat ha estat l'el.laboració de pà d'espelta en directe a càrrec del mestre Denís, propietari i cuiner de la pizzeria La tomate màgique de Mollet.

'Sujuro' que ha fet 3 kgs de massa com si res (per cert, s'hi posa 66% d'espelta i 33% de blat, ja que l'espelta no genera gluten suficient), amb mans de mestre i minucioses explicacions sobre la doble fermentació, masses mare i altres detalls:


Altres coses interessants ha estat aprendre que hi ha tres classes d'espelta, la 'petita' que és la original de Mesopotàmia amb el genoma pràcticament inalterat (només s'ha conservat a Astúries en tota la península), i dues varietats híbrides que incrementen la productivitat i també la complexitat genòmica de la mateixa.

Al final, ens hem endut cap a casa uns enormes somnriures, molta alegría i uns panets d'espelta. Un matí rodò.