dimecres, 21 d’octubre del 2009

Déu és nat a un lineal.

Coneixeu la fantabulosa sèrie Flash Forward que estàn emetent a Cuatro?



Doncs avui era també un dia normal, amb les seves coses bones i les seves coses dolentes normals. Era un 21 d'Octubre normal... i no us ho creureu però he tingut un flash forward d'aquests!!

M'ha passat quan he anat al Mercadona del costat de casa i de cop i volta per un moment, no sabría dir-vos si per dos minuts i disset segons o per quan de temps.... he vist el nadal.
Concretem, he vist El Nadal.

He vist com seràn els turrons, quins preus tindràn, també he vist els polvorons i les fruites escarxades a 7.95 el kilo. Ho he vist tot, ha estat terrorífic. Amb les seves caixes amb neu d'hivern, amb nens dibuixats amb bufanda i amb Pares Noels amb trineu.
Us imagineu que a 12 d'Octubre algú ens volgués prendre El Nadal per vendren's mercadería?


Un flash forward en tota regla, un joc mental del que signa, una flipamenta momentània. Digueu-ne com volgueu, perque cap gran cadena de distribució sería capaç de posar a la venda els productes nadalencs a 21 d'Octubre. És absurd, patètic i indefensable.
Un flash forward... segur.
a

8 comentaris:

  1. Cuinetes21 d’octubre del 2009, a les 22:39

    Jajajajajajajaja!!!
    Osti! Quin fart de riure!!! M'encanta el teu flash forward! L'he llegit al Miquel en veu alta en mig de rialles!!! Com t'he dit al carallibre jo també n'he tingut un d'aquests! Concretament al Corte Inglés dissabte passat. Però en comptes de torrons, en el meu flash forward vaig veure les joguines que per Nadal els meus fills demanaran compulsivament als senyors Reis d'Orient... Terrible! Encara no m'he recuperat!

    ResponElimina
  2. Marta Padenous21 d’octubre del 2009, a les 22:46

    Ei que jo ja estic pensant des de on enviaré les meves postals de Nadal d'enguany!!!!
    (si encara les envio de manera tradcional...i normalment són de les primeres en arrivar!)
    Accepto fricky! (pero també tinc un blog de cuina! je je je)
    Ptnts

    ResponElimina
  3. Sara Maria22 d’octubre del 2009, a les 9:18

    Plash, plash, plash, com sempre genial!!!

    ResponElimina
  4. josep22 d’octubre del 2009, a les 20:31

    Quin horror!! només de pensar-ho ja se'm posen els pels de punta. Gairebé 3 mesos de nadales !!!!

    ResponElimina
  5. starbase22 d’octubre del 2009, a les 22:18

    Nuni, si et sóc sincer jo també somreia mentre ho escribía...

    Marta, una cosa es pensar i treballar el Nadal i l'altra és que ens fotin la mercadería per devant dels ulls a veure si piquem. Tot val a dir-ho: encara no he vist ningú amb torró a la cistella.

    Sara María, doncs... només em surt un gràcies :)

    Josep, per un melòman com tú ha de ser terrible patir aquestes nadales cantades per veus infantils que sovint sonen com grabades en un disc de pedra dels antics...

    ResponElimina
  6. La cuina vermella23 d’octubre del 2009, a les 11:45

    hahahahahah!! molt bon post, com sempre brillant. Ja també n'he tingut un, ara mateix, llegint-vos... m'he vist amb 5 quilos de més... ;-((

    ResponElimina
  7. Mai23 d’octubre del 2009, a les 19:02

    Nena, t´ho pots ben creure que em va passar ahir i per segon any consecutiu estic indignada, recony!!!!!! vaig dir , però si encara no m´he mejat les castanyes i els panellets!!!!!!!

    http://madiguismai-mai.blogspot.com/search/label/VERDURAS ,

    Perquè vegis , això va ser el cinc de Novembre del passat any , que coi passa , perquè aquestes presses??
    m´uneixo a tu en aquesta reivindicació , imagina que la setmana que ve els altaveus de les ciutats comencin amb el Jingle bell.
    petons

    ResponElimina
  8. starbase23 d’octubre del 2009, a les 20:00

    Vermells em poseu vermell.

    Mai, es que la sabiduria parla per els teus dits...PEROOÒ no sóc una nena, soc un nen fins on se reconeixer d'aquestes coses :D.

    ResponElimina