Aquest diumenge vem fer una excursió al Catavins de Sabadell. La Fira de Sabadell és un pabellò únic situat al costat de l'estació de la Renfe i que antigament era un edifici industrial. Han tingut l'encert de mantenir l'estructura constructiva i deixar alguns dels elements antics com per exemple les grues del sostre.
Vem arribar d'hora (aquesta family és així) i ràpidament ens vem posar a la cua de l'activitat que més ens interessava: 'Cinc plats, cinc vins' a càrrec de Rafa PEña (Restaurant Gresca) i Ferran Centelles (El Bulli).
És curiós com els efectes de la relativitat Einsteniana de vegades es manifesten: En comptes de ser cinc plats i cinc vins, al final van ser quatre vins i quatre plats. I en comptes de començar a les 11.30h doncs començem a les 12h.
Això sí, els dos molt simpàtics i didàctics.
La idea era ben senzilla i engrescadora: A partir de quatre vins proposats per el somellier, amb les corresponents notes de cata, el cuiner proposa quatre plats. D'això se'n diu maridaje hasta la muerte.
Els vins eren:
Un xarel.lo del Penedés (boníssim, aquí l'abstemi el va gaudir) + coca de sardines i mantega especiada. Ví gras, saladet, fresc i directe.
Una varietat més afruitada també del Penedés (i que no he pogut trobar ni per internet sabent que la bodega es u més u) + Garrinet cuit al buit amb pera i flors Un ví blanc amb més presència de fruita, també gras i més contundent. Em va agradar més el primer.
Tot seguit un Tempranillo amb matissos terrosos, suau i equilibrat. Amb una mica de fruita en boca però no gaire + Galta de vedella jove glassejada amb figa, coco i café. Trompetes de la mort per a guarnició.
I finalment una Cariñena, ferèstega com es veu que toca ser si ets cariñena.
Adecuada per la caça, la sang, la potencia + Colomí de sang cuit al buit a 62º farcit de botifarra negra. Sensacional.
I bé, quan vem acabar fèrem la volteta de rigor, multitud de persones tots amb la copeta a la mà i amb aquella alegría a l'ambient.
Val a dir que confós per l'etil.lisme dominant (cola com a excusa per un abstemi?) vaig acabar picant formatge d'un plat que una amable senyora s'havía comprat i havía deixat sobre un mostrador.
Jo pensava que era de l'stand però no... eren de la senyora.
En veure com reincidía en el robatori es posà el plat sota el coll i em diguè: 'Es que este lo he pagado yo'.
Vaig tenir sort perqué s'ho va prendre amb humor. Em va refusar unes trufes que li vaig oferir com a compensació i vaig poder marxar amb les restes de dignitat que em quedaven... ENTRE LES RIALLES DE LA MEVA ESTIMADA I LA MEVA GERMANA!!
En tot cas, no m'he davergonyir de res, jo...
Les trufes les vem comprar aquí:
I així va passar el matí, amb una nova sessió de mono-recepta que ja us posarè que darrerament clavo uns totxos que encara no entenc com has arribat fins aquí, estimat lector.
Podeu consultar una crònica alternativa al blog del
cocinillas online.
Salut!!
PD: Gràcies que han contactat amb decuina, aquí teniu les dades del formatge artesà que vaig manllevar (involuntariament i dos bocinets!!), el fan uns aragonesos salerosos i està boníssim segons les meves reines.
Fanbar.net:
Ja mirarè de tastar-lo i de fer-ho legalment, heh.
