I això significa que has d'improvisar una recepta que permeti carmanyola i que no porti gaire temps de cuina. La matinada no espera.
Vaig decidir fer la mare de lluç en uns filets gratinats una 'falsa muselina'.
La muselina i jo ens vem coneixer ja fa uns anys, en un sopar amb companys de feina. (naturalment, a sobre d'un bacallà).
Tot i haver-ne menjat de tant en tant, no l'havía fet mai i ja era hora de trencar aquesta tensió gastronòmica subjacent.
La gràcia del tema era fer una recepta similar a la típica muselina que tant va abundar en els anys 80 i 90 del segle vint. Abans que descobríssim que la gastronomía ens permet a tots sentir-nos conneisseurs. Som gent amb criteri nosaltres.
Com veureu, jo ni li he posat crema de llet (versió 1) ni clara d'ou muntada (versió 2). La meva és una versió de dilluns a divendres. Una quiky and simple muselina.
Mare de lluç en 'quicky and simple muselina'.
Ingredients:
Tants filets de mare de lluç com comensals.
Un porro per cada comensal.
Dos dents d'all per cada comensal.
Sal, oli i pebre.
Per a la quicky and simple muselina:
Un ou.
Oli d'oliva.
Una dent d'all.
Una mica de sal.
Procediment:
Netejem el peix i el salpebrem. En una paella saltem el porro i els alls en una mica d'oli.
En una font de forn posem el porro, els alls, l'oli i el peix. 180 graus aprox. 7 minuts (que estigui quasi fet).
Estenem la muselina sobre el peix i gratinem fins que agafi el color dauradet.
Un plat senzill, saboròs i malgrat les aparences... suau.
Salut!!
4 comentaris:
Tiutiutiu, l'efe autor del còmic és amic d'uns amics meus de Madritt! Fins i tot va estar sopant un dia a casa meva! Wola, quina casualitat!
La mare de lluç potser és el peix que em cau pitjor de tots els peixos (sense contar als polítics que aquests són peixos grossos).
Tot i aquest detall sense importància per a tu haig de dir que olé la idea d'aquesta muselina, apunto la recepta! i... la tira de còmic genial xD
Doncs per ser que ho has pensat en un moment, déu-n'hi dó de la recepta!.
Bona combinació amb el còmic!
Mar, doncs aquí un admirador de la seva feina. M'agraden els artistes que posen la seva feina a l'abast del món (una part de la feina, I assume).
Martí, a mi la mare de lluç em cau millor o pitjor en funció del preu del mercat...xD. I tens raó, el còmic es tremendo: amanida de profiteroles!! com no ho hem pensat abans?!
Glòria, el resultat és resultón. Però fixat que és molt directe i amb pocs ingredients. No dono per més :).
Publica un comentari a l'entrada