Despedim el 2009...

...dessitjant que el 2.010 sigui un any en que visquem gastroperillosament. Aprenent, disfrutant i descobrint!!

Molt bona entrada d'any a tothom!!

declaratio natalensis

De nou, passa volant aquesta estona tan lluny dels acudits de sogres i cuñaos.
Un any més junts i un any més amb el millor sopar possible.

De nou enmig de somriures, crits, regals, plats deliciosos (aquesta salsa insuperable del cabrit, aquesta salsa!!), més somriures, nit, matinada i carretera i manta.
De nou gràcies i de nou et vaig trovar a faltar.

i un any més, em miro al mirall i m'hi reconec, que ja és molt.



PD: No em digueu que no és un puntàsssso la coke en glaçonera. Poc a poc arribarem al lloc que ens correspòn.

Destination gratitude cookie

Per al meu aniversari em van regalar uns motllos, i he aprofitat les trovades nadalenques per a fer unes galetes en just agraiment.

La recepta és de la Mary Lou que la va trovar a Mis deseos más dulces.
Tot i que jo com que no tinc Thermomix les he fet a mà i he tret una mica de sucre, aquí en teniu la seqüencia (ja val d'sliders com a mínim per 24h, no?). Han agradat molt!








Galetes de canyella (gratitude cookies).

Ingredients:
- 300 gr. de farina
- 2 cullerades de canyella
- 2 culleradetes d'impulsor (llevat químic)
- 180 gr. de sucre glass
- 2 ous
- 150 gr. de mantega

Procediment:

Pomem la mantega (amb el microones, per exemple) i li barrejem els ous. (2)
Afegim el sucre glass. Barrejem. (3)
Afegim la farina tamissada i l'impulsor. Barregem. (4)
Treballem la massa fins que es pot formar una bola. Desem una hora al frigo per a que agafi cos.(5)
La treiem, fem planxes amb el corró i les formes amb els motllos.(6)
Al forn a 180 graus. Vigilant constanment, en quan es posen dauradetes per la vora s'han de treure. Si les fem més queden dures.(7)

Les podría anomenar galetes d'agraïment, però quedaría cursi...

de nou, l'escudella. I que duri.

Una de les coses que més m'agrada en aquest món es cuinar una escudella amb temps, amb la calma d'un matí de Nadal en una casa que encara no té criatures i per tant té aquest silenci de la festa que succeeix la festa.

Imagino que és molt diferent per als meus veins de sota, que tenen criatures i deuen anar embogits amb les sirenes i musiquetes de les joguines actuals. Posant piles i endreçant tot el que els nens van deixant mentre proven els nous ninos i jocs.

Com us dic, a casa nostra és un matí de silenci. És un matí de radio a la cuina i vapor. Molt vapor. Perque en 5 hores de cocció es forma una bromera que condensa sobre els gots, plats i olles fredes de desembre. Una bromera londinenca amb aroma de Nadal. Aviam si algún dia ens inventen un ambientador amb aroma a carinyo.

I tot i que de vegades, l'stress de la feina i les apretures de la vida em fan dubtar de si fer aquest any l'escudella. Tot i que...al final s'imposa la cordura. I sobre tot s'imposa les ganes de somriure en familia. Al final sempre faig l'escudella.

Al llarg de l'any hi han d'altres 'moments esudella'. A veure si sóm capaços de cuinar-los tots.
Bon Nadal.

del Versió Rac1 sempre en podem treure petroli.

Interessant entrevista a Oriol Rovira (Els Casals, on vem digievolucionar) al programa d'en Toni Clapés. El podeu baixar aquí, és cap al final de la hora. Val molt la pena, i no només perque hi surt destacadament LA PULARDAAAAAAAAA.

demà passat Escudella i Carn d'Olla.

D'aquí (més una col, uns galets i unes patates) demà passat en treurem una Escudella i Carn d'Olla.

desitjos...

Aquest nadal fins i tot les patates venen plenes de bones intencions!! Així que...


Off topic.
I encara no sé perque, però aquest nadal meu té banda sonora dels Manel.

desde el Liti al Ununoctio.

Quan sóm adolescents frisem per posar etiquetes a tothom, identificar la tribu. I trobar-nos identificats amb el grup esdevé important.
Alguns individus, diguem-ne Peterpanescos, continúen amb l'afició fins i tot un cop arribats a la universitat. ¿Seré yo, Señor?

I vet-ho aquí que mentre estudiava Ciencies Físiques a la UAB, als meus companys els agradaba molt aquesta taxonomía estudiantil que neix de la necessitat d'autoafirmació.

Els biòlegs: coleccionistes.

Els informàtics: no són científics.

Els matemàtics: quin talent desaprofitat!!

Els químics: 'los cocinillas de la ciencia'. Agafem un mol d'àtoms de Carboni amb mig mol d'atoms de Diliti mononosequé i ho posem al foc per obtenir 0.8 mols de Polisulfamat xurismanguis.

Ciències ambientals: Jajajaja, no espera.... .... JAJAJAJAJA

Els físics: Bàsicament el centre de mases on gravita l'univers del coneixement. O sigui, els Reis de la sabiduría, els amos del món.

La resta del món acadèmic: és Mordor.
By the way, només és interessant a efectes reproductius.

Per tant, i tot i estar en profund desacord amb els meus col.legues de carrera, com voleu que no dibuixi un somriure quan veig una taula periòdica dels elements feta amb cupcakes (pastissets)? La química caricaturitzada, la principal icona de la química en forma de recepta aplicada.

Vist aquí. No em digueu que no és maco.
Una currada digne d'aplaudir, amb els colors de les diferents famílies d'elements i tot (cambiarà els gust de cada familia?).
Si no fos tan dropo algún dia ho intentaría, però em fa molta mandra i em conformo amb la foto.

Si es mou, és biología. si fa pudor, és química. Si no funciona, és física.

Desayuno negraco

Diumenge de fred, diumenge de llum, diumenge solitari, diumenge de descans, diumenge d'esmorzar fort i potent.
Esmorzar negre.

Coca de xocolata i un suís.

Desayuno negraco.
I lo negraco em transporta al cine:


Com es pot fer una escena taaaan bona? Has de ser Tarantino per escriure aquest guió...bru-tal.

de felicitat també en engreixem...

...com a mínim l'ànima. I no val enfotre's del moment Guitar Hero per que... per que... per que anireu a la senyo!!

De moment una de les receptes:

Tiramisú de torró (Mireia Carbó)

Ingredients per a 6 persones.

75 grs. de torró tou (Xixona)
1 cullerada de sucre
2 ous
250 grs. mascarpone
melindros

Per a l'almívar:

50 grs. sucre
200 ml d'aigua
1 rajolí de moscatell

Procediment:

Feu un almivar lleuger amb l'aigua, el sucre i un rajolí de moscatell. Deixeu-ho refredar i remulleu-hi els melindros. Col.loqueu-los al fons de copes o bols individuals.

Ratlleu el torró.

Munteu els rovells dels ous amb el sucre fins que doblin el seu volum.

Munteu les clares a punt de neu.

Barregeu el mascarpone amb la crema de rovells, el torró, i per acabar, les clares muntades.

Disposeu la crema sobre els melindros.

Deixeu-ho refredar a la nevera.

Nosaltres ho hem decorat amb una neula farcida de torró.

deciocho? Deciocho es.... berberechus!!

Potser us soni a tòpic si us dic que el nadal és per a nosaltres una època de felicitat en família.
I us sonarà a tòpic perque ho és.
Però es clar, la màgia de les coses i l'alquimia de la vida transforma en singularitats especials els tòpics que experimentem en primera persona.
I per a nosaltres, el nadal va esdevenir fa uns anys un acte voluntari de felicitat en familia.

Aquesta familia que tan bé ens va acollir fa ja unes dècades i a la que cada any volem retornar ni que sigui una mínima part de l'estima que ens han donat.
I nosaltres estimem amb els somriures i cuinant. Sóm així, que hi farem.

Per tant cada nadal ha estat un exercici de millora en les receptes, en la presentació, en el delicat equilibri de cuina moderneta i clucada a la tradició.

I en aquestes que vem arribar a coses com el còcktail de l'ambaixador, nòrdic sota flassada de xantilly, revisita al Bruc, skyline tubular de bolets,...
I que voleu que us digui, el cos ens demanava marxa. Volíem riure, volíem xerinola, volíem desenfreno.

I hem mntat un menú de bareto.


La idea és la següent: Fem uns plats passadets per el nostre filtre personal però que es puguin anomenar amb el nom que esperem trobar al bar de la cantonada.


-Sopa d'olives made in Ruscalleda: Olives.

-Escopinyes naturals presentats dins una llima buida: berberechus al limón.

-Croquetes vingudes expressament desde Mérida i fetes per la mama: cocretas.

-Pulpo a feira: pulpo a feira (aquí un és partidari de afegir-hi un allioli al pulpo a feira, però la branca tradicionalista no en va voler sentir a parlar. Recalcitrantes, que sou uns recalcitrantes, jeje..)

-Bacalla dourado portugués : Bacalao

-Patates emmascarades by David Lienas: Patates

-Canelons de la iaia de la Mireia Carbó: Canelons

I finalment els postres:

-PIJAMA: no podía faltar el monument a la desídia repostrera nacional que va assolar Espanya durant dècades. El pijama a la nostra manera (el pressec en coulís amb canyella i la pinya en escuma amb la nata).


-I el tiramisú de torró de la Mireia Carbó: 'Torró'. Sensacional.


I com que volíem una bogería complerta, vem decorar el menjador amb guirnaldes i paperets amb el color del equip probablement més simpàtic i caxondo del món: er Betis.


Això és bastant eixalabrat, però no ho és prou per al nostre nivell d'exigència. Nosaltres busquem l'EXCEL.ENCIA en bogería.

L'ordre dels plats serà sortejat al bingo.


Si, cada plat va ser sortejat en trams de entrants/plats/postres amb les simpàtiques mans de la Marina, l'Aina i l'Elisa.

Ja us podeu fer a la idea: Sortía la boleta i tots tres (la reina del meu cor, la meva germanísima i jo mateix) a correr a emplatar a la cuina.

De fons podía sonar per exemple, la rumba taleguera que teniu al inici del post.
I aquí ens teniu amb la samarreta oficial que vem fer per als cambrers per a que tot fos ben autèntic. no es veu, però té el logo del Bar CrisLaiOs Nadal09.

A l'espera que vagi penjant les receptes, us ensenyo el peasso cub de Rubbik totalment funcional que vem fabricar (amb la mà d'obra del nostre pare) amb les diferents fotos de cada una de les llars que sóm: sis llars, sis cares del cub, una sola familia. Un record per a cada casa de regal.


Ah!! i last but not least: A cada comensal li vem regalar al sortir una bosseta amb el menú imprès (si ho fan al Bulli...) i un bocata de mortadela (CON OLIVAS, que es noti que no hi ha misèria!).

Edito: Avui ja m'han arribat les fotos (jo no tenía temps de fer-les), així que també posaré el slider corresponent. Només estic avisant...:-p

d'entrada...

...els visitants al nostre bar nadalenc s'han trobat això només obrir la porta.

Demà la complerta crònica. Perque avui hi ha complert cansament.

Desayunos marcianos.

Mentre preparem el dinar familiar nadalenc, un somriure:

demà a la carmanyola...

Una quiche per portar demà a la carmanyola:

Quiche de marmanyola.

Ingredients:

1 base de pasta fullada o masa quebrada.
250 grs. de gambes.
Una ceba tendra.
100 grs. de palets de mar (la crisi, la crisi. També podeu fer-ho tot amb gambes es clar).
50 grs de parmesà ratllat.
3 ous
200 ml de crema de llet.
Uns tomàquets cirerols
Orenga, sal i pebre.
Dues dents d'all.

Procediment:

Freguem la plata amb una mica de mantega o d'oli.
Hi posem per sobre la pasta fullada.
La punxem amb una forquilla per a que pugui sortir l'aire i no pugi.

A part daurem lleugerament la ceba a la paella. Pelem les gambes i les saltem breument amb la ceba(molt breument) i amb uns allets.
Treiem els alls i ho barrejem amb la crema de llet, els ous batuts, el parmesà i els palets de mar tallats. Posem una mica de sal, orenga i de pebre.

Ho aboquem tot sobre la pasta i al forn a 180 graus fins que cualla (el típic truc de punxar amb un ganivet i que surti net). En el meu forn aprox 40 mins.
Quan falten 5 minuts poso els cirerols per a que no quedin desfets.

Dedicat a la millor familia del meu món.

Aquesta és la invitació que els hem enviat a la família.
El proper diumenge tenim el dinar de Nadal familiar que organitzem entre la meva germana, la reina del meu cor i jo mateix. A sobre aquest any venen 'els papàs' desde les Extremadures.

El menú? És secret secretíssim. Si ho divulgo anirè a Sibèria.Però ja podeu imaginar que porta molts litres d'il.lusió i una mica de sal. La resta... ja ho posarè quan es desclassifiqui, en 8 díes.

destornavís: La secció 'llinguística'.

Inaugurem la nova secció 'destornavís by decuina', un lloc on acumular errates 'llinguístiques' amb elle, com a La Competència de RAC1. Que per cert, és el nou programa TOP1 en el meu ranking. INCREI-BLE PROGRAMA-SO.

I aquí una increible traducció del menú a la llengua de Shakespeare.

Via WTF? Microsiervos. a la carta d'un esforçat restaurant de Zamora.

No comments? Bé qui vulgui és lliure de fer comments, però vaja, que no comments per la meva part. Nosesimexplico.