deciocho? Deciocho es.... berberechus!!

Potser us soni a tòpic si us dic que el nadal és per a nosaltres una època de felicitat en família.
I us sonarà a tòpic perque ho és.
Però es clar, la màgia de les coses i l'alquimia de la vida transforma en singularitats especials els tòpics que experimentem en primera persona.
I per a nosaltres, el nadal va esdevenir fa uns anys un acte voluntari de felicitat en familia.

Aquesta familia que tan bé ens va acollir fa ja unes dècades i a la que cada any volem retornar ni que sigui una mínima part de l'estima que ens han donat.
I nosaltres estimem amb els somriures i cuinant. Sóm així, que hi farem.

Per tant cada nadal ha estat un exercici de millora en les receptes, en la presentació, en el delicat equilibri de cuina moderneta i clucada a la tradició.

I en aquestes que vem arribar a coses com el còcktail de l'ambaixador, nòrdic sota flassada de xantilly, revisita al Bruc, skyline tubular de bolets,...
I que voleu que us digui, el cos ens demanava marxa. Volíem riure, volíem xerinola, volíem desenfreno.

I hem mntat un menú de bareto.


La idea és la següent: Fem uns plats passadets per el nostre filtre personal però que es puguin anomenar amb el nom que esperem trobar al bar de la cantonada.


-Sopa d'olives made in Ruscalleda: Olives.

-Escopinyes naturals presentats dins una llima buida: berberechus al limón.

-Croquetes vingudes expressament desde Mérida i fetes per la mama: cocretas.

-Pulpo a feira: pulpo a feira (aquí un és partidari de afegir-hi un allioli al pulpo a feira, però la branca tradicionalista no en va voler sentir a parlar. Recalcitrantes, que sou uns recalcitrantes, jeje..)

-Bacalla dourado portugués : Bacalao

-Patates emmascarades by David Lienas: Patates

-Canelons de la iaia de la Mireia Carbó: Canelons

I finalment els postres:

-PIJAMA: no podía faltar el monument a la desídia repostrera nacional que va assolar Espanya durant dècades. El pijama a la nostra manera (el pressec en coulís amb canyella i la pinya en escuma amb la nata).


-I el tiramisú de torró de la Mireia Carbó: 'Torró'. Sensacional.


I com que volíem una bogería complerta, vem decorar el menjador amb guirnaldes i paperets amb el color del equip probablement més simpàtic i caxondo del món: er Betis.


Això és bastant eixalabrat, però no ho és prou per al nostre nivell d'exigència. Nosaltres busquem l'EXCEL.ENCIA en bogería.

L'ordre dels plats serà sortejat al bingo.


Si, cada plat va ser sortejat en trams de entrants/plats/postres amb les simpàtiques mans de la Marina, l'Aina i l'Elisa.

Ja us podeu fer a la idea: Sortía la boleta i tots tres (la reina del meu cor, la meva germanísima i jo mateix) a correr a emplatar a la cuina.

De fons podía sonar per exemple, la rumba taleguera que teniu al inici del post.
I aquí ens teniu amb la samarreta oficial que vem fer per als cambrers per a que tot fos ben autèntic. no es veu, però té el logo del Bar CrisLaiOs Nadal09.

A l'espera que vagi penjant les receptes, us ensenyo el peasso cub de Rubbik totalment funcional que vem fabricar (amb la mà d'obra del nostre pare) amb les diferents fotos de cada una de les llars que sóm: sis llars, sis cares del cub, una sola familia. Un record per a cada casa de regal.


Ah!! i last but not least: A cada comensal li vem regalar al sortir una bosseta amb el menú imprès (si ho fan al Bulli...) i un bocata de mortadela (CON OLIVAS, que es noti que no hi ha misèria!).

Edito: Avui ja m'han arribat les fotos (jo no tenía temps de fer-les), així que també posaré el slider corresponent. Només estic avisant...:-p