diumenge, 27 de desembre del 2009
declaratio natalensis
De nou, passa volant aquesta estona tan lluny dels acudits de sogres i cuñaos.
Un any més junts i un any més amb el millor sopar possible.
De nou enmig de somriures, crits, regals, plats deliciosos (aquesta salsa insuperable del cabrit, aquesta salsa!!), més somriures, nit, matinada i carretera i manta.
De nou gràcies i de nou et vaig trovar a faltar.
i un any més, em miro al mirall i m'hi reconec, que ja és molt.
PD: No em digueu que no és un puntàsssso la coke en glaçonera. Poc a poc arribarem al lloc que ens correspòn.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
M'encanten les festes en família!!! I més si està tan ben avinguda com la vostra! Ara només falta un petit/a starbase corrent per la casa!
Una abraçada guapíssims!!!!!
Aquestes festes son per tenir reunions familiars amb pau i amor
Petons i Bon Any
Nuni, Ahhh ja ens desperta per les nits el nadó dels veins ...una abraçada per vosaltres també!
Fem un mos, tot i que s'ha dit molts cops, més raó no podeu tenir.
Núria, una mica de spam si que sembla i està clar que podríem parlar sobre el que és i no és spam. En tot cas i donat que té a veure amb el tema del blog us deixarè fer la publi... per aquesta vegada i perque a la família hi tenim molta tirada a la índustria editorial que ens va donar de menjar quan erem petits. :-)
Oscar, estimat!
Entro per desitjar-te un molt bon any nou i per a que a finals de 2010 et continuis reconeixent al mirall, que no es pas poc... ;-)
Una abraçada ben forta i endavant les atxes!
Molta llum per aquest 2010, estimats amics! Molts de petons i alegries.
Massitet: i si a sobre el mirall et mostra rodejat de bones persones la cosa ja es posa més que interessant!! Molt bon any també per a vosaltres.
Vermells, M'heu fet pensar en la cançó 'Somos luz' del Macaco...Bon any també for you!!
primo, que me vas a hacer llorar con la cancioncilla y las fotillos, joé! molts petons desde cadis i espero veure-us aviat por estas tierras!
Cosiiiiiiiina, no et preocupis que durant el Nadal es pot plorar una mica d'emoció i no passa res.
Tenim pendent la visita a Vejer de la Frontera amb una creu molt grossa. Així que espero que aquest estiu poguem compartir unes estones amb vosaltres sota el sol andalusí.
Una abraçada per als tres.
Publica un comentari a l'entrada