De nou, passa volant aquesta estona tan lluny dels acudits de sogres i cuñaos.
Un any més junts i un any més amb el millor sopar possible.
De nou enmig de somriures, crits, regals, plats deliciosos (aquesta salsa insuperable del cabrit, aquesta salsa!!), més somriures, nit, matinada i carretera i manta.
De nou gràcies i de nou et vaig trovar a faltar.
i un any més, em miro al mirall i m'hi reconec, que ja és molt.
PD: No em digueu que no és un puntàsssso la coke en glaçonera. Poc a poc arribarem al lloc que ens correspòn.
M'encanten les festes en família!!! I més si està tan ben avinguda com la vostra! Ara només falta un petit/a starbase corrent per la casa!
ResponEliminaUna abraçada guapíssims!!!!!
Aquestes festes son per tenir reunions familiars amb pau i amor
ResponEliminaPetons i Bon Any
Nuni, Ahhh ja ens desperta per les nits el nadó dels veins ...una abraçada per vosaltres també!
ResponEliminaFem un mos, tot i que s'ha dit molts cops, més raó no podeu tenir.
Núria, una mica de spam si que sembla i està clar que podríem parlar sobre el que és i no és spam. En tot cas i donat que té a veure amb el tema del blog us deixarè fer la publi... per aquesta vegada i perque a la família hi tenim molta tirada a la índustria editorial que ens va donar de menjar quan erem petits. :-)
Oscar, estimat!
ResponEliminaEntro per desitjar-te un molt bon any nou i per a que a finals de 2010 et continuis reconeixent al mirall, que no es pas poc... ;-)
Una abraçada ben forta i endavant les atxes!
Molta llum per aquest 2010, estimats amics! Molts de petons i alegries.
ResponEliminaMassitet: i si a sobre el mirall et mostra rodejat de bones persones la cosa ja es posa més que interessant!! Molt bon any també per a vosaltres.
ResponEliminaVermells, M'heu fet pensar en la cançó 'Somos luz' del Macaco...Bon any també for you!!
primo, que me vas a hacer llorar con la cancioncilla y las fotillos, joé! molts petons desde cadis i espero veure-us aviat por estas tierras!
ResponEliminaCosiiiiiiiina, no et preocupis que durant el Nadal es pot plorar una mica d'emoció i no passa res.
ResponEliminaTenim pendent la visita a Vejer de la Frontera amb una creu molt grossa. Així que espero que aquest estiu poguem compartir unes estones amb vosaltres sota el sol andalusí.
Una abraçada per als tres.