de este vaso sí beberé.

Aquest és el meu got de Boston. El faig servir per veure partits de la NBA perque és king-size i perque el vaig comprar veient en directe un Celtics vs San Francisco.

El logo és de hoquei gel i potser no és el got més maco del món, però és el meu got de la NBA.

Quan viatges i et portes records, un got deixa de ser un got i es converteix en una mini màquina de doblegar el contínuum espai temporal.



Havíem passat uns díes a Nova York, un pardillo i una pardilla.
Ens quedàven 5 díes més per visitar Boston i ves a saber perqué encara no havíem reservat Hotel.

Vem arribar a Boston amb un dels autobusos de la Greyhound, amb recobriment d'alumini. Un com els que sovint han estat personatges de pel.lícules com 'Cowboy de medianoche' o 'Priscilla':






A través del telèfon públic a la estació d'autobusos i un servei de recerca d'hotels i ens van proposar el Chandler Inn.
Quan es fa de nit en una ciutat extranya i tens un temperament que jo anomeno cautelòs (toma eufemismo, colega) confíes en que simplement estigui net i situat en un barri bén tranquil.

Vaig negociar durament amb el taxista un preu fixe per anar a l'hotel (els cautelosos sabem com pagar el triple i viatjar tranquils, hum!.).
Vem arribar en negra nit i ens va sorprendre trobar un hotel tan 'cuco'.

El recepcionista, un jovenet negre amb pantalons foscos i polo Celtic-green. Fineeet, molt fineeet.
Quan vem pujar a planta li vaig esmentar a la meva amiga si no el trovaba excessívament refinadet al negret de la recepcioneta.

Tot tenía un ambient diferent de la resta del viatge per USA...pero no, devíen ser coses meves...

Vem despertar en un Boston nevat. Un nou recepcionista, blanquet aquesta vegada, ens va saludar amablement i vaig tornar a preguntar a la meva companya de viatge si no trobava curiós l'amanerament del personal.
Cosa que ella va negar i ho va atribuir a tonteríes meves. Sóc donat a les tonteríes així que no li volía insistir en el tema.

Quan vem sortir per la llarga cafetería sota l'atenta mirada de tota la clientela ens vem sentir extranys. A la primera tenda, l'aparador tenía madelmans mascles vestits de faralaes, hostessa, cambrera i similar...


Durant la passejada per el barri vem comentar que per alguna raó ens sentíem 'especials' i observats en aquest hotel. D'altra banda molt confortable i on estavem molt a gust.

Al tornar, ens va saludar una llaaaarga bandera de l'arc iris queia per la façana de l'hotel més cool, xic, cuco i gayer de Boston.

I obviament, els quatre dies que hi vem passar van ser d'allò més divertits i jo crec que èrem l'atracció de l'hotel... però això deuen ser també tonteríes meves.