Els fractals són uns objectes matemàtics que em van sorprendre ben al principi dels meus estudis de física. Amb la guardia baixa, es van introduir al meu cervell causant-me una fascinació que a dia d'avui encara perdura.
La sofisticació de l'assumpte -i per tant el que va fascinar una ment 'que voldría ser sofisticadament decadent' com la meva-. La sofisticació com deia, prové del fet que un esser humà anomenat Benoït Mandelbrot creés/descobrís aquests objectes teòrics amb AUTOSIMILITUD D'ESCALA.
Es a dir, objectes matemàtics que contenen una estructura subjacent. Estructura que es va repetint i que per tant genera 'repeticions' es miri al nivell de detall que es miri.
Here some examples:
La gràcia de l'assumpte és que no només són estructures matemàtiques teòriques, sino que en realitat la natura està plena d'aquest tipus d'estructures (el perfil de les costes, les branques d'un arbre que es bifurquen seguint certes proporcions i fins i tot el nostre sistema sanguini).
El nostre comportament també pot ser 'fractal': les fluctuacions bursàtils també tenen correspondències fractals! Fractals per tot arreu.
I a la cuina?
A la cuina també!! i com a mostra el Romanescu. Aquesta flor família de la coliflor, però més suau.
En Francesc m'ha portat un romanescu de l'hort dels seus pares. I mentres em penso la recepta m'ha tornat a venir aquesta bonica sensació de pessigolles a la neurona. Quan trobes quelcom que et fascina, com per exemple els fractals naturals i el seu rei: el romanescu.
5 comentaris:
Vaig estudiar els fractals mentre feia la carrera de matemàtiques, precisament formen part de la meva especialitat, la topologia algebraica. Realment, són uns objectes molt interessants i força curiosos, oi?
Però el més increïble de tot és que es puguin trobar a la natura, que un simple romanescu sigui un exemple viu de fractal tan espectacular!
Entre tu i la Gemma, a veure si encara ens agafarà afició per les matemàtiques!!. Molt interessant el que expliques.
...jo sóc més simple...però intressant...
Ptnts
Gemma, topología algebraica...aquestes paraules em produeixen la extranya fascinació del que sent vertigen i no pot apartar la mirada al buit.
Snif, quins temps aquells on ens sorprenia que un donut era igual que una tassa!
Glòria, les matemàtiques, com tantes altres coses, són molt divertides si n'estudies els conceptes. Altra cosa són el rigor i les demostracions...que jo personalment els deixo als matemàtics. Així també es guanyen la vida i jo no perdo el somriure :-D.
Marta...en realitat els fractals neixen d'un concepte simple i es poden definir en iteracions (fórmules) molt i molt simples. Aquesta és part de la bellesa dels fractals.
I recordem que alguns es poden menjar...(més que res per mantenir una mica el aspecte gastro del asumpte, heh).
Avui mentre pelava un romanescu li he explicat a la meva filla número 2 que eren matemàtiques pures, que cada estructura era una repetició idèntica del seu superior i de les seves parts inferiors. M'ha mirat com si fos boig (té 6 anys), però quan li he deixat la lupa, ho ha entès tot.
Estic criant monstres geeks, ho sé.
Publica un comentari a l'entrada