desde 330 km d'alçada i menjant 'Tortillas'

De petit no volía ser astronauta. De petit volía ser un hobbit.

Més grandet que em vaig adonar que la navegació còsmica contemporània no s'assembla a les passejades del capità Picard a la nau estelar Enterprise... però si ens ho mirem positivament... és questió de temps que la realitat s'hi vagi acostant.

És una mirada molt positiva, ho sé. Potser ens autodestruirem com a espècie abans d'arribar a aquest punt.

Aquí la tontería de les taronjes.

Però el quid de la questió és que ÉS POSSIBLE QUE ENS HI ACOSTEM.

Per a mí n'hi havia prou: ja no volía ser un hobbit (però si caminen descalços redeu!!).Ara volía ser un Trekkie.

Un altre dia us explico quan em va arrivar la maduresa (ejem) al apareixer Battlestar Galctica. Best sci-fi series. Ever.

Tot això, que us importa un rave, us ho explico perque entengeu que desde fa molts anys procuro aprendre coses sobre l'exploració de l'espai. M'agrada.

L'espai és en realitat la Gran Frontera.
No, el mar no és una frontera. És un jardi de darrere al que no hi anem gaire i que fem servir d'abocador. No és una frontera.

De moment la nostra magre tecnología i la relativitat general d'Einstein ens neguen el visat per atravessar la Frontera, però tot arribarà.

I amb tot això... Us heu preguntat mai qué menjen els astronautes?

Aquests essers humans que gaudeixen del privilegi de contemplar-nos a tots com realment sóm: pols còsmica.

Qué menjen? Còm cuinen? Qué beuen?

La història del exomenjar comença en uns tubs similar als de Colgate que portava l'astronauta soviètic Titov: purè vegetal, patè de fetge i suc : Era el 1961 i la cosa no estava gaire gastronòmica, la veritat.

Desde aleshores s'ha anat sofisticant el tema. Començant per les misions Apollo (primeres en tenir aigua calenta per rehidratar els liofilitzats) o al Skylab (primer en tenir un menjador).

Les principals coses a tenir en compte per a portar menjar a l'espai (dietètica a banda) són: el pes, la conservació i el pes. He mencionat el pes?

Aquí us deixo algunes dades curioses sobre com i qué menjen els astronautes.

Hi ha tres grans maneres de preparar el menjar cosmonautic per al viatge:


Liofilització. Els aliments perden tota la humitat, que es torna a reintroduir en òrbita.
Irradiació. Els aliments son irradiats per eliminar germens. Els greixos canvíen de sabor, però bé..
Termoestabilització. Els aliments són sotmesos a alta temperatura per eliminar germens. Com les llaunes però en bosseta.

Altres coses a tenir en compte són:

Les begudes? es pujen en pols. Les begudes carbóniques estàn prohibides.
Fruita fresca? De vegades i sempre que es conservi 'soleta' durant molt de temps (pomes i coses així).
El pà? De cap manera, les molles estàn prohibides. Es fan servir 'tortillas' del tipus mexicà que semblen agradar molt als tripulants i aguanten 18 mesos al magatzem.
Els sabors picants: són molt demanats perque sembla ser que en microgravetat perdem capacitat gustativa i per tant les coses fortes 'molen'

Com a curiositat1, l'astronauta Miguel López Alegría va aconseguir que preparèssin una paella liofilitzada per a les seves missions a l'espai. Sense peix, per el tema de les olors ja que costa molt ventilar l'estació espaial internacional!

I com a curiositat2, aquí us deixo el link a la proposta del menú Barcelona, del que no he pogut esbrinar si es va portar finalment a l'espai:

- Escalivada (pimientos, berenjena, cebolla... asados y aliñados con aceite de oliva y pasta de aceitunas negras).
- Arroz caldoso con chipirones
- Guisantes con panceta
- Canelones trufados
- Mar y montaña (pollo con cigalas)
- Queso de la Garrotxa con membrillo
- Fruta pelada (mandarina y manzana)
- Chocolate: esferas de chocolate decoradas como los planetas

No està gens malament,I vosaltres, qué us endurieu per menjar a la lluna? Una escudella? un magret? Un pernil ibèric? Uns canelons de la iaia?...