d'essencia, tòfona i xocolata a Castellterçol.

Diuen que una flor no fa estiu, i afegeixo que un 'sotazero' no pot fer hivern.
O com a mínim, no pot fer un hivern que no ens permeti sortir a practicar la caça gastroblocaire.

La caça gastroblocaire és una activitat que es sol realitzar en grup, no requereix de grans esforços físics i qualsevol la pot realitzar amb aquest senzill kit (En breu disponible al Decathlon?)


Per als gastroblocaires, l'objetciu no és pas penjar el cap d'un pobre animalò al saló de les nostres amplies i luxoses mansions. Nor!
Nosaltres el que volem son fotos de preuades peçes gastronòmiques. Sóm una nova espècie, els fills de la Aquarius age, sóm els


Ara que sabeu el pà que s'hi dona, us puc explicar que ahir vem sortir de safari a Castellterçol.

Convidats per en Manel, ens vem 'arrejuntar' una trentena de gastrocaçadors envoltats d'un bonic llençol de neu. Que diguem-ho clar, és molt maco, però al final carda un fred que és com si et toquèssin els collons amb les mans fredes. Amb perdò.

Donat a que erem molts, ens vem dividir en dos grups. Uns vem anar a caçar al 'Coto Sosa' i els altres al 'Coto Coll'. Posteriorment vem intercambiar per a que tothom pogués capturar de tot.

Jó, que era del primer grup, vaig poder gaudir d'una interessant sessió demostrativa d'alguns dels productes que el Grup Sosa distribuieix a nivell internacional. Les fotos complertes les posarè en la película corresponent amb una mica més d'explicació. Però aquí en teniu una mostra:

Esferificacions (no podíen faltar!! No?) de mango.

He tingut una epifanía: haig de remodelar tota la part nord del palauet per a fer-hi un laboratori cul.linari. Tants pots no m'hi caben a la cuina que tinc ara.

Un cop cobrades les peçes, vem anar a les instal.lacions de Conserves Coll. Vem fer uns metres a peu per que es vegi que sóm gent dinàmica.

La nau del fons amaga interessants peçes, sobretot la tófona que en humil epifanía del sabor s'ens va apareixer.


Per dinar, vem anar a l'hostal de Castellterçol. Ja posarè el menú sencer, però per alguna raó el plat que més em va agradar a mi no va trionfar gaire al meu voltant: els musclos. Millor per a mi, oi?


I ja per la tarda, un gran mestre com es Elies Miró ens va deixar caçar tot el procès d'el.laboració de dos bombons (de gerds i de pralinè amb 'quicos'). Sensacional.

Com veieu, vem disparar col.lectivament i a saco.
També posarè les explicacions corresponents (amb dades de temperatures, procediments, flat booms i demés...).


Vem caçar molt, vem riure molt i vem menjar molt i molt bé. Safaris com aquests et reconcilien una mica amb el món que ens envolta. De vegades una mica aspre, però que amaga dies com ahir.
Gràcies de nou al Manel per haber proposat i organitzat la idea i gràcies a tots els que ho veu compartir.