Del cap de setmana a la Catalunya Nord, m'hi he portat a la maleta emocions i vida.
I la sensació, punyent, que la diferència de nivell que ens separa dels nostres cosins germans a l'altra banda dels Pirineus cada cop és més gran.
Parlo de trobar un pais net, endreçat, polit i on no hi trobes ni una deixalla al carrer. Proverbial Prats de Molló, on vaig trobar 3 dispensadors municipals de bosses per a recollir les deixalles dels gossos. Tots en perfecte estat, amb recanvis (però no tots els recanvis) i sense cap mostra de vandalisme. Quina enveja.
Gastronòmicament hi ha hagut molts temes, que ja anirè compartint a mida que ho assimili.
De moment em ve molt de gust comentar que per pur agraiment, per pura justícia, hem volgut matinar el diumenge i cuinar per a les tres mestresses (Marina, Caroline i Maria).
Com que són llamineres, hem cuinat uns bunyols 'a la manera del restaurant Petit Comité'.
La recepta la va donar el mateix Fermí Puig aquest dijous al programa d'en Basté. I al sentir-ho va ser com una fogonada: aquest serà el nostre homenatge!!
Bunyols de xocolata de Fermí Puig (Petit Comité).
Ingredients:
Ganache: 200 grs xocolata negra i 100 ml crema de llet.
Es pot substituir per una bona crema tipus Nocilla. Això és cosa meva i personalment m'ha agradat el resultat.
Per a la massa de bunyols:
500 grs de farina
4 ous
40 grs. llevat royal
250 ml Vichy
Procediment:
Es prepara una ganache barrejant la xocolata (que hem desfet al bany maría o bé al microones) amb la crema de llet.
La guardem a la nevera i els darrers 20 mins. la tenim al congelador. Ha d'estar ben freda.
En un bol posem els ingredients de la massa i els barrejem fins que queda una 'tempura' molt espessa i fina.
Es posa un wok o paella alta amb oli girasol. S'agafa amb cullareta petita la ganache en boles, es pasa per la pasta i a fregir foc fort. Es dauren en uns segons.
Per acabar podem espolsar-hi sucre normal o sucre glass.
PD: I si, ja sé que alguns dels bunyols semblen gingebre i no bunyols, però es que ...espera... com deia la Carbó... com era... a si....SON AIXÍ, HOME!!
Ep, jo també vaig sentir la recepta de'n Fermí i penso que han de ser sensacionals aquests bunyols.
ResponEliminaPer cert, jo diria que hi ha un petit error a la recepta de la massa. En lloc de 500 ml. de llet, no és mig quilo de farina?
Salut,
Pepin.
Tens tota la raó, ara mateix ho arreglo.
ResponEliminaEls bunyols estàn bons, i acabats de fer son cruixents i esclaten a la boca. Els tornarem a fer!! :-)
Doncs aquests bunyols per ser així deuen estar boníssims!
ResponEliminaCatalunya nord... un país realment sorprenent i extraordinari.
Salut!
Apuntats!!!
ResponEliminaA mi se'm fa entranyable la Catalunya Nord, durant uns 20 anys hi he anat cada Setmana Santa (fa dos anys que no hi vaig). M'agrada. Però amb això de la netedat... No sempre!
Ja ho deia el poeta... nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
ResponEliminaHOLA A TOTHOM
ResponEliminaHEM SEMBLA UNA RECEPTA MOLT BONA, NYAM NYAM,...JO TAMBÉ L´APUNTO
FINS AVIAT PETONETS
SUSANNA
Un bunyol calent que t'esclata la xocolata a la boca...fiu...irresitible...
ResponElimina(ja en tindria un a la boca!!)
Ptns
Jo l'he sentit avui mateix (podcast) i se'm feia la boca aigua sentint-la... ara ja n'he vist les fotos. Estic molt content, perquè amb els tres sentits que em queden, implica tocar-los, ensumar-los o tastar-los MmMMmMmm... ja queda menys!
ResponEliminaGuspires, jo amb la Catalunya Nord no sóc gens objectiu, perque són masses hores de felicitat quan era un nen... però m'encanta!!
ResponEliminaSara Maria, jo la zona que controlo molt és Le Boulou, Ceret, Amelie les Bains, Maureillas i Prats de Mollo: Impecables però de forma brutal. És clar que no són grans capitals precisament. Però de pobles de la Catalunya central que tenen aquest tamany i papers per terra n'hi ha a patades...:-(
Vermells, els poetes no sempre són savis. Pero aquest feia poesia realista ¿No?
Susanna, benvinguda. Un bloc nou com el teu sempre em resulta un bon plat i aquests bunyols segur que t'agraden.
Marta, no-te-cortes!! A per la farina!! :-)
Surfzone, ja se sap que no hi ha dos sense cinc que la sabiduria popular és sabia i deformable. :-P
Jo també la vaig sentir i la tinc als pendents... veig que queden molt bé!
ResponEliminaI la forma... és de bunyol, no? Que precisament bunyol vol dir bunyol! Ejem ejem, ja m'entens, oi? :)