de visita obligada.

Fellini.

Mentre camino entre les finestres al passat, les notes em colpejen.
Observant Anita Ekbert, més de marbre que les estàtues.

Entregó su amor de folletín
al sinvergüenza Mastroianni.
Marcello, Marcello, no me dejes así,
lo he dado todo, muero por ti.



Fellini.
A la Roma alliberada dels feixistes Fellini té una tenda on fà caricatures i els soldats graven en un disc un missatge per a la família.
Els soldats americans ho envíen a casa. Deu ser un dels primers missatges multimedia populars.
El disc, de material de baixa qualitat, només es pot escoltar una vegada.

Com quan cuinem per als que estimem. Missatges d'amor efímers que queden a la memòria.

Amarcord, 1973

Excel.lent mostra de Fellini al CaixaFòrum.




Pastís de taronja, Oporto i xocolata.

Ingredients:

Per a la massa:
200 grs. de farina.
200 grs. de mantega.
200 grs. de sucre.
4 ous L.
Una mica d'aigua.

Per a la cobertura:

100 grs. de xocolata de cobertura.
100 grs. de mantega.
30 grs. de sucre glass. (Em mola dir-li impalpable com a sudamèrica)

Per al farcit:

Confitura de Taronja (si és la confitura casolana feta per la Caroline de Ârles
Un gotet d'Oporto i un gotet d'almíbar.


Procediment:

Barrejem els ingredients de la massa. S'ha de treballar bé i molt bé per a que no quedi cap grumoll. Folrem un motllo de paper de form (jo faig servir paper d'alumini) i li passem una mica de mantega, no volem que s'enganxi.

Posem la massa al motllo i al forn precalentat a 180 graus. Aprox. 25 mins. Jo vagi provant i com sempre: si surt el ganivet net és que ja està.

Per a l'Oporto, jo sempre el faig bullir 5 mins per a treure-li l'alcohol, desprès el barrejo amb un almibar si no el vull massa potent de sabor.

En bany maria desfem la xocolata, la mantega i el sucre per a fer la cobertura.

Quan el pastís està fred, el tallem per la meitat, i l'anem empapant per les dues cares amb l'Oporto. Tapem i li posem la cobertura per sobre. Posant el pastís en una reixeta per a que caigui la xocolata sobrant.

Confessarè que la darrera vegada que vaig voler cobrir un pastís em vaig passar tant amb el grossor de la xocolata que era incomestible. Nunca mais.