desde Barcelona a Tudela

Nota previa para los amigos de Tudela: he incorporado un traductor en la barra lateral :-)


El silenci és absolut. Tres quarts de dotze de la nit.

Les parets d'alta tecnología els aïllen completament de l'exterior i només el reflexe d'algun far aconsegueix dotar de cert moviment el gran vestíbul. Mentre ell i el company fan guardia en el vestíbul de disseny, a la planta 25 s'estàn posant les botes.

No és novetat. Sól passar durant els darrers dos anys cada quinze díes.

Ni tan sols l'escàndol dels plats xocant quan són introduits ens els fregavaixelles, els coberts xisclant agudament, els gots i copes tocant a campanades.
Res. No s'escolta res que no siguin les seves passes o les del company quan fan les rondes.

A la planta 25, sopar per presentar a Barcelona les jornades d'exaltació de la Verdura de Tudela.
Set plats d'alta clorofil.la i un postre centenari. Vuitanta convidats per Tudela, vuitanta privilegiats.

El vigilant s'aixeca de la cadira, s'ajusta l'uniforme i ja disfruta amb el que passarà d'aquí una estona, quan marxin els convidats.

Ell i el seu company soparàn un menú de luxe. S'obrirà l'ascensor i com cada quinze díes desde fa dos anys, un dels cambrers els hi acostarà un sopar fet de les exquisiteses que han sobrat.

Un somriure i altre cop el silenci de les dotze.


Aquí el que us escriu, mentre estudiava la carrera es va passar els caps de setmana vigilant motos a la fàbrica de la Derbi a Martorelles.
Així que ahir, quan vaig sortir abans que la resta de convidats i em vaig trobar amb els dos (amables) vigilants del vestíbul, no vaig poder fer res més que desitjar interiorment que algú els hi baixès uns platets dels que havíem estat gaudint nosaltres a la planta 25.

La història va anar així:

Fa un parell o tres de setmanes vaig rebre un correu desde gsr produccions gastronòmiques on m'invitaven a un sopar organitzat per la localitat de Tudela per a presentar les seves jornades sobre verdura. Jo crec que no vaig trigar ni 30 segons en acceptar (i demanar lloc per a un acompanyant, que no va ser possible jeje).

Encara avui tinc el dubte de com he arribat a entrar en aquesta llista. El que vaig trobar al sopar van ser molts periodistes de mitjans de comunicació i altres blocaires molt consolidats a nivell de tot l'estat. Un honor, en tot cas.

Entre altres coses, vaig tenir la gran sort i gran alegría de coneixer en Bertus, la parella genial de Gastronomiaycia, la laboriosa grastronomicae i també la Maribel (que ens va donar detalls sobre la seva ciutat Tudela i es va preocupar durant la vetllada de que ens sentíssim molt bé).
Vaig coincidir de nou amb dos megacracks als que admiro, a cadascún per motius diferents: en Txaber i en Roger Compte.

Amb aquesta alineació, qui pot perdre el partit? Ningú!

Tornant al fil del sopar, va ser una passada poder pujar a la torre així de nit, il.luminada que mola més. Espero que m'entengueu si us dic que aquella nit em sentía assegut sobre tota Barcelona.

L'acte va estar bén organitzat. Àgil tots i els inevitables parlaments dels polítics i representants (sempre hem de pagar un peatje, Heh!).
La única pega es que no et podíes seure amb qui volíes. Havíes de buscar la teva cartolina i creuar els dits. Jo vaig tenir molta sort, la veritat. Fins i tot els dos executius de la taula i de qui no recordo el nom (ho sento, no dono per a més) eren molt simpàtics.
A en Roger li va tocar la taula presidencial. Tots 'trajats', amb l'alcalde, el representant d'Agbar i altres autoritats.
Pero bé, ja el coneixeu. Va estar 'rompedor'!

Els cuiners ens van sortir a explicar els plats per parelles. Això estava molt bé, perque ens explicaben algunes dades de com era l'el.laboració (a destacar les 12 hores de cocció a baixa temp. de la patata en oli de 'codillo' per agafar el gust i mantenir l'estructura!).


Els plats estàven tots fets amb verdura de primera qualitat. Els espàrrecs per exemple, eren collits del dia anterior i els 140 kilos de favetes eren molt i molt tendres. Si, 140 kilos de favetes a repelar!! I el meu plat preferit va ser la bleda farcida d'una beixamel de marisc i altres verdures que estava ES-PEC-TA-CU-LAR.

El ví no el vaig tastar, només el del postre que sí em va agradar. Com a abstemi tampoc m'atreveixo a donar més detalls, heh.

I en definitiva, un gran sopar on vem poder tastar unes verdures delicioses, de qualitat altíssima i que al menys per la meva part m'han deixat convençut de que a Tudela no només saben cultivar i cuinar verdura. També són molt simpàtics.

Vull tornar a agraïr a la Maribel la seva atenció i sobretot als blocaires amb qui vaig compartir xerrada. Sempre, sempre, sou el millor de la velada.

Menú:

-Espárragos asados con brasa ahumada y aceite de cardamomo negro.
Restaurante Remigio.

-Cebollitas estofadas con ajetes escabechados.
Restaurante Sent Sovi

- Láminas de patata confitadas en aceite de codillo de jamón con tallos de borraja y sus cremitas.
Restaurante 33

- Hoja de acelga rellena de su penca, otras verduras y suave crema de marisco.
Restaurante Trinquete

- Alcachofa blanca de Tudela confitada sobre crema de tirabiques y vuelo de ibéricos.
Restaurante L&ele

- Habitas tiernas, su clorofila y un toque ibérico.
Restaurante Beethoven

- Pochicas de Tudela
Restaurante Remigio i Restaurante Sent Sovi

Postres:
- Costrada 1870
Pastelería Sambúa

Ví:
- Príncipe de Viana Chardonnay fermentado en barrica 2009
- Principe de Viana 1423 reserva 2004
- Vino dulce vendimia tardía de Chardonnay 2008

Finalment, i perdó per tot el totxo, gràcies a Tudela i gsr per convidar-me a un sopar tan espectacular i gràcies als que van compartir-ho per fer que la nit fós tan i tan maca.