d'un matí de dissabte gastro-energètic.

Aquest matí hem gaudit d'un regal lluminós: esmorzar a la cuina vermella.

Qué us puc dir de la cuina vermella? Probablement ja ho sabeu, són d'aquells cats-catacracks que tota gastrosfera necessita.

Aquí yours truly fa segles digitals que es va convertir en un fan seu. Mentre el mon gira, aquesta parella de molletans (molletencs?) es dediquen a repartir llum per la vida dels que estàn al voltant. Aquesta gent et carrega les piles!!


Així doncs, avui hem gaudit del plaer de l'esmorzar:

Coca de vidre al 'pà amb tomàquet' way.
Truita 'on fire de patates i porro'. On fire, perque quan hem arribat estava al foc i per tant més acabada de fer és impossible.
Suc de taronja by Txell.
Embotits 'per si de cas teniu gana'.
Café amb llet 'my machine expresso'.

Si, un esmorzar de luxe!!

Però no us equivoqueu, no dic de luxe per el que hem esmorzat!!
Ho dic perque hem rigut mentre ho fèiem.
Riure no és un luxe, em direu.
Val, però a aquestes alçades, ser feliç sí que ho és.

Com us deia, esmorzar de luxe.

I després ens han acompanyat per fer una volta al mercat de Mollet.

Aquesta parella és una enamorada del seu poble. L'amor no sempre és cec, de fet és millor que no ho sigui, oi?.
I els vermells s'estimen el seu poble tot i que saben perfectament que hi ha coses i llocs es podría millorar. Menys plaça dura, menys ciment -per exemple-.

I aquesta estimació cap a Mollet es fa palesa quan van saludant als paradistes del mercat: fruiters, carnissers, peixeters i vinaters.
Avui també he vist com es prepara un 'tall que es pela', el Jordi de la carnissería Altayó-Ros ens l'ha preparat plàsticamet i eficient devant nostre. De fet aquest tall no el coneixía tot i que en massitet he vist que n'havía parlat.

Veure un bon carnisser preparant la carn és com veure un ballarí. Dansa afilada.
Una bona forma de fer servir el 'tall que es pela' (aleta en castellà) es fent-lo arrebossat. Ho tastarem perque és novetat per a nosaltres.

També hem conegut la parada de la Dolors, peixatera i blocaire. On segons ens diuen fonts molletenques vermelles de tota confiança pots comprar el peix amb els ulls tancats. Amb els ulls tancats, escolti!!

Del mercat de Mollet també m'he emportat la idea de comprar en breu les salsitxes de pintxo moruno. Entenc que seràn salsitxes amb Ras-el-hanout, aquesta barreja d'espècies del magreb que és tan i tan bona.

I finalment, ens hem comprat la llet pasteuritzada en una d'aquestes màquines que estàn proliferant per Catalunya amb llet fresca. Estem segurs que el seu gust ens recordarà a la llet de quan èrem petits.
La idea és fer-ne formatge fresc. Però ni a la farmàcia de Ripollet ni a la herboristeria del mercat de Mollet teníen el cuall (cuajo). Ni saben on el podem trobar.
Així que si sabeu on en puc trobar us agrairé la informació amb un kilo de bones vibracions.



Com a exclusiva, i donat el caracter de servei públic d'aquest bloc (heh), us dirè que hem estat fent un cafetó al bar més típic del poble. Hem arreglat tot el món i part de l'extranger.
I (aquí ve la exclusiva, ja vaaaaa) com qui no vol la cosa, els vermells ens han xivat el final de LOST!!:



Shhhhhhhhhhhhhhhh.