definint els estàndars de gran documental: La carxofa.

La carxofa és una flor meravellosa, que ens ha donat motius per a disfrutar grans moments del cine documental d'ara i sempre.
Moments amb música escaient (que recorda 'Bonanza') i amb una locució de luxe que haguèssin envejat els editors del No-Do.

Sensacional.

Un cop més he volgut fer un arrosset de carxofa i donar-li un punt diferent. Per això he pensat que quedaría bé combinar-la amb unes anous.

Risotto de Carxofa i Anous.



Ingredients:
5 carxofes del Prat
100 grs. d'anous pelades
200 grs. d'arròs de la millor qualitat que tinguem.
Unes herbes aromàtiques
Aigua o brou suau de pollastre (jo faig servir aigua per a tenir el gust pur de la carxofa)
Sal, oli i pebre.
Uns 100 grs de mantega.

Procediment:

Pelem les carxofes i les tallem en bocinets d'aprox 1,5 cm de costat. Ens assegurem de retirar els pels que tenen al centre i que amarguejen.
Les posem a la cassola amb una mica d'oli. Les saltem fins que s'estoven lleugerament. També hi afegim les herbes, la sal i el pebre.
L'objectiu és que al final de la cocció amb l'arròs les carxofes quedin fetes però no toves en excés. Per això no les fem del tot, només les estovem.
Afegim les anous tallades a bocins (jo de cada anou en faig 4 bocins). Donem unes voltetes i aboquem l'arrós.
Torrem el midó exterior abans d'afegir l'aigua, ho farem durant un parell de minuts. Afegim l'aigua/brou de mica en mica remenant. La quantitat de liquid ha de ser sempre la justeta i anem remenant. Conforme 'demani' més liquid li anirem afegint.

risottare from starbase on Vimeo.

Ho coem uns 17 mins fins que l'arròs estigui fet i al final ho retirem del foc i li afegim la mantega per amororis-lo. Un toc de parmesà ratllat per sobre al moment de servir li dona el tóc final perfecte.