No puc ni vull fer una crònica al ús.
No vaig portar la Moleskine. Ni la de paper ni la mental.
Ahir va ser una vetllada d'alegría.
Deia en Cecile B. de Mille que 'las películas deben empezar como un terremoto y luego ir subiendo'. Doncs aquí el yours truly va baixar a Barcelona en cotxe amb els vermells. Nuff Said.
I si a sobre aparques devant un bar on passen per la tele el Barca - Yerez. ¿De donde dises que eress?
Com que mai en tenim prou, alguns vem anar a fer la coca-cola prèvia mentre es feien les 21.30h. No la vaig poder acabar. Em sembla que xerro massa.I aleshores vem peregrinar a aquesta pagoda particular gastroblocaire: l'Àtica.
El format era nou: totum revolutum al voltant d'una barra exclusiva per a nosaltres. Tastets de sabor a l'abast de la mà, copes, gots... i paraules generoses.
Les converses esdevenen pinzellades, petits bocins de minuts que posats tots plegats dibuixen un paisatge saboròs. Si en sabés, faría una crònica impressionista.
El meu talent ha aconseguit aquest encuadrament fora de serie, on el pobre cuiner sembla Sleepy Hollow. És un dó que tinc.
Incapaç de trovar el menú sencer als mails us dirè que en general estava tot boníssim.
El meu favorit de la vetllada: el foie arrebossat amb fruit secs, segón lloc per al salmó.
Nivell molt alt, però el sandwich de xampinyons(?) i formatge necessita millorar. Que no prengui tant el sol la propera vegada :P
La gran Mar Calpena, i parlo desde l'admiració, va tenir la pensada de fer un amic invisible.Un amic invisible! Casdascú treia un paperet on estava el nom del blog 'obsequiador'.
Invisible? rien de rien.
Rient, rient.
Em va tocar un motllo per a fer bombons (dels Café de nit, sonaràn a Mozart els bombons?) que serà l'alegría de la reina del meu cor, xocolatera ella!
Un sensacional Lluis, divertidíssim com sempre, li demana a la cambrera més cianur, 'perque vol morir enamorat'.
Ella li omple la copa amb el sensacional Airam, ví dolç de bodegues l'Espelt.
No he fet fotos, ho sé, però no vull parar, a la merda els clicks.
La Txell serveix desde darrera de la barra, si volgués dominaría el món. L'Iban ens explica que moderar un fòrum és un aprenentatge. Aprendre és un dels regals de la vida.
Els nous coneguts (gemmota, Petroglifa, 3o4 al dia, menja sa, cocina para emancipados,...) em semblen molt macos, no he tingut prou temps per xerrar prou temps amb tots.
La nit tan sols comença per a alguns. Per altres són altes hores de la matinada.
Em faig gran o sempre he estat tan poc noctàmbul?
No importa, perque en realitat durant la resta de la nit i al matí seguent encara segueixo a l'Àtica.
Somriures.
PD: gràcies a olletadeverdures.cat per proposar i organitzar. :)
Què gran ets explican sentiment!! Realment un terratrèmol que puja de tó sense abaixar-se. I jo també em faig gran i per a mi ja era massa tard... Malgrat saber-me molt greu no poder continuar xerrant... I l'Àtica, temple gastroblocaire!! Què be ens ho varem passar
ResponEliminaEntre el teu "repàs" de la trobada i El cafè de nit, ens queda clar als que no vam assistir que us ho vau passar d'allò més bé!, espero anar-vos coneixent a tots mica en mica, ara una classe, ara una trobada...si més no hi ha els comentaris gairebé diaris que ens omplen a tots de satisfacció, oi?.Cada dia estic més contenta d'haver encetat el blog i formar part (tot i el poc temps que hi sóc)d'aquesta família blocaire!...no segueixo que encara acabaré amb un poema de Martí i Pol...je,je...A reveure! :)
ResponEliminaEres increïble! EL més ràpid a l'est del Besós! uaaaaaaauuuuuuuuu!!!
ResponEliminaI estic amb la Sara Maria: (també) eres bo explicant sentiment! ;-)
Només un detall: posa les tres w a l'enllaç, si us plau. És que si no la gent no arriba al "nou" bloc!!! jajajaj
Saluuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuut!!!
P.S.: De res. És un plaer!
Quin gran dia, quin menjar i quina bona companyia!
ResponEliminaUn dia per recordar! Mica en mica, trobada rera trobada, ens anem coneixent més i cada vegada tenim més ganes de repatir. Símbol inequívoc de que la companyia és més que grata i el món gastroblocaire és ple de magnífiques persones! ;-)
Una abraçada per tu i la Cris!!
Entre tu i en Josep, em teniu aqui bavejant i, amb una enveja ben sana, de veure tota la colla i tota una graella de coses bones que entren pels ulls que ni t'explico i, segurament encara més pel gust.
ResponEliminaA l'espera de la següent, per anar-hi.
Una abraçada.
Ja veig que us ho vau passar molt be!!!!
ResponEliminaAquests sopars son d'aquells que recordes per sempre, bon ambient, bon menjar, bona companyia...
Els motlles de bombons son un regal sensacional, ja tinc ganes de veure com els estreneras ;)
Jo també n'estic de contenta d'haver obert el bloc (a principi em va costar lo meu, coses que passen) i de poder llegir aquestes fantàstiques cròniques, aquesta pluja de bons moments!
ResponEliminaUna abraçada
Ens has fet reviure la vetllada! Ens ho vam passar molt bé i us agraïm a tots la companyia, i com no als organitzadors la seva tasca. Va ser una gran pensada això de la "barra només per a nosaltres". Així vam poder parlar amb tothom. Sobre les diferents percepcions de si era tard o no... bé, després de l'intens diumenge que vam passar arreglant al jardí i preparant un berenar familiar, avui encara estem una mica baldats ;) Una abraçada!
ResponEliminaXè, quina enveja. Veig que ho passàreu d'allò més bé...
ResponEliminaCrec que a la pròxima no deixaré passar l'oportunitat!
Una salutació!
Tiu, ets un crack!
ResponEliminaCrec que, per primer cop, el menjar va ser secundari i les persones l'agradable sorpresa de la nit.
Estem molt contents de formar part d'aquesta gastrosfera!
Veig que ho vau passar d`allò mes bé, com sempre acostuma a passar quan estàs en bona companyia, una crònica molt interessant
ResponEliminaMolts petons
Bua, ho podríem resumir dient que la trobada va fer joc amb el foie?
ResponEliminaSara Maria, dona... doncs gràcies per lo de gran però estic mirant d'aprimar-me ;)
ResponEliminamercé, espero que estiguis tan contenta del teu blog com jo ho estic del meu. Només em porta alegríes.
Massitet, està posat desde ahir i qui dona primer dona dos cops. Aquest cop els cafeters nocturns han donat dos cops i de moment falteu vosaltres per colpejar...:)
Nuni, gràcies. Tens tota la raó. No és tan sols que sigui cada vegada millor. Això ja és molt dificil. Senzillament les coses evolucionen de forma natural i alegre. Que és la ostia.
Carme, apunta't si pots. Que segur que no t'enpenedeixes i així ens coneixem en persona!
Gemma, mica em mica em vaig ficant també en el món dels postres jeje
Gemma-guspires, suposo que n'hi haurà, però de moment no he conegut cap gastroblocaire que no estigui content amb la seva aventura.
Rosa Maria i Xavier, però vosaltres sou joves!! Vosaltres podeu!! Un plaer haver-vos conegut i jo també estic molt content de que hi formeu part. Ara ja 'in person'.
Xavier, gràcies per visitar i comentar. Benvingut. Apunta't i així posarem rostre al teu blog. Que queda anotat ;)
Sion, gràcies. A veure si podeu venir a la propera trobada. Em sembla que no serà nocturna i això no se si us ho farà més fàcil :)
Mar. Collons, això sí que és sublimar l'impressionisme: la trobada en un solo trazo.
Mar calpena: talent on steroids.
Desitgem veure com estrenes aquests motlles que sonaran a Mozart!
ResponEliminaPtnts
Dolça
Que be que os ho heu passat!!!!!
ResponElimina