És al voltant del fet d'alimentar-nos on moltes vegades estrenyem els nostres llaços i ens acostem els uns als altres. El menjar també és educació i és part de la forma que cada família té d'entendre el món.
Sovint podem trobar en el menjar i el seu voltant exemples on explicar a la canalla que estimar i compartir és bonic. Fins i tot diria que saludable.
De petit vaig tenir unes cintes de cassette que em van fer molta companyia. En aquell aparell d'àudio monoaural, amb angles rectes, cromats impossibles i botons que feien '¡CLOCK!' hi sonava tot sovint la veu d'en Xesco Boix.
En Xesco és un símbol d'un esperit social que va marxar, molt em temo que per a no tornar més.
Era una societat diferent, com no pot ser d'una altra manera. Una societat que sortia del blanc i negre i on el meu company de taula a classe veia el mar per primer cop als 11 anys, en una excursió escolar.
Ara cap nen ha d'esperar fins als 11 anys per veure el mar.
En aixó hem millorat. Però per el camí ens hi hem deixat algunes coses que jo considero importants.
La sopa de pedres és una fabula popular extesa per diverses cultures. Una fabula exemplar, tant com ho pugui ser El Zoo d'en Pitus. Una història on es defensen alguns dels valors que tot i ser formalment proclamats com a desitjables a la societat actual, han decaigut.
I ho fa al voltant del menjar, de la cuina i dels nens.
És el conte més maco que mai he escoltat i en Xesco l'explica de la forma més maca que mai he sentit. Val la pena seure deu minuts i gaudir.
Sovint podem trobar en el menjar i el seu voltant exemples on explicar a la canalla que estimar i compartir és bonic. Fins i tot diria que saludable.De petit vaig tenir unes cintes de cassette que em van fer molta companyia. En aquell aparell d'àudio monoaural, amb angles rectes, cromats impossibles i botons que feien '¡CLOCK!' hi sonava tot sovint la veu d'en Xesco Boix.
En Xesco és un símbol d'un esperit social que va marxar, molt em temo que per a no tornar més.
Era una societat diferent, com no pot ser d'una altra manera. Una societat que sortia del blanc i negre i on el meu company de taula a classe veia el mar per primer cop als 11 anys, en una excursió escolar.
Ara cap nen ha d'esperar fins als 11 anys per veure el mar.
En aixó hem millorat. Però per el camí ens hi hem deixat algunes coses que jo considero importants.
La sopa de pedres és una fabula popular extesa per diverses cultures. Una fabula exemplar, tant com ho pugui ser El Zoo d'en Pitus. Una història on es defensen alguns dels valors que tot i ser formalment proclamats com a desitjables a la societat actual, han decaigut.I ho fa al voltant del menjar, de la cuina i dels nens.
És el conte més maco que mai he escoltat i en Xesco l'explica de la forma més maca que mai he sentit. Val la pena seure deu minuts i gaudir.
Maaaaammy, there are stones inside?
Vet aquí un gos, vet aquí un gat. Vet aquí que el post...s'ha acabat.
7 comentaris:
Estimat amic Òscar, avui m'has emocionat moltíssim. No sé si t'he explicat mai, que durant molts i molts de la meva vida, em vaig guanyar la vida fent l'hora del conte a escoles i biblioteques, i el conte que més explicava era el de La sopa de pedres, de fet, a la propera vegada que ens veiem te l'explicaré.
Ah, un dels amics d'en Kike de la joventut, era el nebot d'en Xesco, o sigui que aquest personatge amb ànima d'infant, ha estat present, sempre a les nostres vides.
Un petó ben gran.
Òscar,
Has fet un post-homenatge preciós i més que merescut a una gran persona que va formar part de la infantessa de molts. L'any passat va fer 25 anys que va deixar un buit molt gran. Sortosament va crear escola i avui hi ha molts grups d'animació infantil que basen la seva tasca en les cançons i contes del Xesco. Gràcies per recordar-nos-el.
Una abraçada
HOLA OSCAR, GUAPO TU
JO EL VAIG CONEIXER, DONCS ELS SEUS DARRERS TEMPS VA ESTAR A MALGRAT DE MAR, NO GAIRE LLUNY DE CASA MEVA ,..ENCARE RECORDO EL DIA QU´ENS VA DEIXAR...UN DISSABE GRIS QUE PLOVINAIXAVA...EM VA AFECTAR MOLT.....
PETONETS SUSANNA
Quins records.... jo també havia tingut una cinta de cassette amb aquest conte :) Un dels meus preferits també........
Els contes d´Xesco, tot un referent de la nostra infantesa.
Una abraçada
En Xesco Boix va ser una persona que va deixar una petjada fonda en molts de nosaltres, a més algunes i alguns, amb m otiu de la nostra feina "l'hem fet servir" més!
Per cert, ENHORABONA, per guanyar les taronges Costa d'aquesta setmana.
PTNTS
Dolça
Vermells (Txell this time) doncs recordo alguna cosa sobre que explicaves contes però no vem comentar el de la sopa de pedres. Faaaaallooooo per a nosaltres.
Ah, la propera vegada no se'm passa, això segur :))
Josep, gràcies a tú per compartir els records i la emoció. :)
Susanna, si ens va a afectar als que només el coneixíem de les cassettes i algun cop de televisió... m'imagino als que el coneixíeu en persona. Però ens va quedar la seva llum :))
Gemma, com van aguantar aquells cassettes ... i amb la tralla que els hi fotíem (com a mínim jo hehe)
Sion, està clar que el subgrup XescoBoixià de la nostra generació no és precisament petit :D
Dolça, Gràcies!! Ja les estic consumint i pensant en quines receptes en puc fer. Del Xesco: estimació i alegría de que encara el feu servir per inspirar la canalla.
Publica un comentari a l'entrada