Deixant petjada per la vida.

Sinceritat:
Aquesta crònica del dinar d'ahir sortirà desestructurada. En voldría fer vàries de cròniques. Una sentimental, una conyona, una gastronòmica i una emocionada. Però no es questió d'anar explicant quatre vegades la mateixa cosa. Jó no soc en Lawrence Durrel i vosaltres teniu altres ocupacions a la vida que llegir-me durant hores.
Així que segurament sortirà un mesclum, que d'altra banda és una mica com em surten a mi les coses: starbase revolutum.

Agraiment:Abans de res, la majoría els coneixeu i ja ho sabeu. Però és just que quedi digitalment escrit una vegada més: els vermells són d'aquestes ànimes que volten per el mon repartint bones vibracions i millorant el que els envolta. Ahir ens van millorar el dissabte, així com qui no vol la cosa.

I a la meva xermana xermaníssima i la reina del meu cor doncs que voleu que us digui, encara més agraiment. Vosaltres que m'aguanteu cada dia...

Riure:
De vegades em sembla que faig massa el pallasso. Potser ahir, però mentre vegi somriures al voltant no penso parar.

Felicitat:
¿Hasefaltadesirnadamas?

La crònica.

La Txell i el Kike se van presentar a casa amb un regal meravellós. La seva visita. I a sobre, ens van portar dues 'macetes' (vaaaale, en podeu dir 'tiestos' si sou gent normativa) plenes de plantes culinaries i rebosants de kireei.

Orenga, farigola, menta, julivert, romaní i curri.
Sí, sí, curri!!

Sembla ser que fa una flaire que tomba d'esquenes però la meva sinusitis perenne (ara empitjorada per la privamera) m'impideix d'apreciar quelcom més que 'una llunyana sensació aromàtica'. El Kike flipava: -Però no l'olores?.
I jo: -Doncs no, Kike.

Ens van explicar que tornant de les seves correríes amb dues plantes de curri al cotxe teníen la sensació d'ofegar-se en la intensitat de l'aroma... està clar que la natura m'ha donat una gran totxa però molt poc olfacte.

L'èxit d'un bon àpat sol basar-se en preparar una estructura adequada fins i tot abans de pensar en els plats que vols cuinar. Volíem un àpat informal, on poguèssim estar per els convidats i que tingués 'algun tóc' diferent i poc comú.

El trio calavera ens vem decidir per una estructura d'uns quants entrants + amanides,carns i verdures fetes amb un estri que em van regalar per l'aniversari: la Pierrade.

Per a després de les carns i verdures passades convenientment per la pedra volíem un pre-postre que ens preparès per al dolç: una cullera de gelat de gin-tonic que va ser tot un èxit.

I finalment les postres, café i conversa.


Avui se la juga el Barça, però nosaltres ens vem preparar ahir per a les emocions fortes:

Quan vem acabar de dinar, que ja no sé quina hora era peque vaig perdre TOTALMENT el sentit del temps vaig donar la tabarra explicant com es juga al Guitar Hero Metallica.
Us demano perdó desde aquí als afectats i per compensar ens vem cascar unes partidetes de wii-bitlles (on com sempre va guanyar la galega de la muñeca de oro) i unes de wii-puntería on la Txell va demostrar que si s'hi posa no deixa 'títere con cabeza' (ni patos, ni dianas, ni globos, ni platillos volantes, una màquina de disparar aquesta vermella!!)

Llògicament vem parlar de tot i ens va donar temps d'arreglar i tornar a espatllar el món diverses vegades.


També per a comentar com de vegades els hereus polítics disfressen estultícia sota consultes ciutadanes xapusseres i, ja arribant als temes importants, fer molts riures i una aferrissada defensa per part meva del denostat 'xandall' com a roba de diumenge.

Potser sigui una causa una mica mundana, es veritat. Però totes les causes poden ser justes encara que humils. Per sort vem arribar a un entente cordiale i sobretot vem condemnar el xandalero de tactel. Cutre, vulgar i 'lo pitjor del món xandalero'.

Vaig treure el meu per a que em confirmèssin que no era de tactel. Més val sortir de dubtes. No ho era (menos mal!!)....els catalans, que sóm uns pactistes.

Durant propers díes anirè penjat receptes, de moment us deixo amb el que per a mí és el triomfador personal del dinar, el sorbet de gin-tónic. I no perque sigui dificil de fer, sino perque tots vem coincidir que va entrar de meravella i ens va preparar el cos per a més marxa.

Sorbet de gin-tónic.

Ingredients:
Una part de ginebra (nosaltres vem posar Beefeater)
Tres parts de tònica (vem posar Scjhwwep....ehhh...la groga)
Ratlladura de pell de llimona o llima

Procediment:
Barrejem els líquids i els posem a la geladora.
Com que porta molt alcohol no en vem tenir prou amb una cubeta i vem haver de posar la segona per acabar d'aconseguir que es congelès.
També podeu posar-ho al congelador i un cop congelat picar-lo per a obtenir el sorbet. Servim en una cullera de degustació amb una mica de la ratlladura per sobre.

I als que heu arribat fins aquí, perdoneu per el totxo. No ho he sabut explicar en menys paraules.