diumenge, 30 de maig del 2010

del meu color favorit!!




Fa pocs díes, a través dels potentíssim bloc GastronomíayCia vaig ser l'afortunat guanyador de 20 kgs de Naranjas Costa.
Ja fa anys que un amic m'havia parlat d'aquests valencians. Han tingut una idea sensacional, recullen les taronges de l'arbre i les envíen a casa a través de la seva web. Així ens estalviem les llargues temporades de cambra frigorífica que tenen la gran majoria de taronges que podem trobar 'pels puestos' -mai millor dit-.

No són unes taronjes barates, per que el producte té una filosofia concreta i deu tenir els seus costos. El servei va ser extraordinàriament bó: em van trucar el mateix dilluns del sorteig i el dimarts a les 13h ja tenia les taronges!!

La caixa que ens ha arribat a nosaltres ens ha sortit molt bona. Les taronges t'arriben com no estàs acostumat: amb la pols llògica d'una fruita que està penjada a l'arbre, es recull i es posa dins una caixa. Ni rastre de recobriments de cera per a donar lluentor.

20 kilos de taronjes de la varietat Valencia-Late (la darrera de la temporada, amb un puntet més àcid que la Navel-late anterior, molt de suc i un nivell de dolçor mig) donen per a molt. Així que a part dels sucs matutins que em prepara la reina del meu cor (això de que et facin el suc al matí és una cosaaaaa...), hem aprofitat la caloreta del cap de setmana per a fer-nos un gelat. El primer de la temporada!!



La recepta:

Gelat de taronja.

Ingredients:
500 ml. de suc de taronja
300 ml. d'aigua (millor si és aigua mineral)
150 grs. de sucre.
200 ml. de crema de llet.
Uns brins de safrà
Opcional, uns gerds per decorar.

Procediment:

Expremem les taronjes i reservem.
Mentrestant posem el sucre i l'aigua al foc i en farem un almibar durant deus mins. Barrejem el suc, l'almibar i el safrà. Reservem.

Quan estat tot fred, semi-muntem la crema de llet i ho barrejem. A la gebradora fins que agafi la consistència que ens agrada.


També ho podem fer sense gebradora posant el preparat abans de posar la crema de llet i quan està començant a congelar afegint-hi la nata. Tornem al congelador uns minuts fins agafar el puntet.
a

10 comentaris:

  1. Massitet30 de maig del 2010, a les 22:15

    Hi ha poques coses al món més bones que unes taronges acabades de collir de l'abre! Visca el País Valencià, collons! jajajjaj

    Salut!

    ResponElimina
  2. Gemma31 de maig del 2010, a les 7:35

    Quina sort guanyar aquest premi!
    Quina sort que et facin suc de taronja el matí!
    Quina sort tenir geladora!
    Caram, caram, veig que ets un afortunat :)

    ResponElimina
  3. Fem un mos31 de maig del 2010, a les 18:08

    Unes taronges acabades de collir i el resultat d’un premi, que mes es port demanar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. josep31 de maig del 2010, a les 20:01

    L'amor de veritat és això, trobar-se un bon suc de taronja recent exprimit cada matí i la resta son punyetes!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. La cuina vermella31 de maig del 2010, a les 21:31

    Hola família hermosa!!! Doncs encara no hem marxat, som per aquí (gràcies pel teu missatge ^^)!!! Escolta quin lujo de regalasso, i quina sort poder gaudir-les amb un gelat fet a casa!!! Què fuerteeee!

    ResponElimina
  6. starbase31 de maig del 2010, a les 21:47

    Massitet, Viscaaaaaaa!!

    Gemma, sóc afortunat i en sóc ben conscient :)

    Sión, de vegades la vida ens fa aquests petits regals...no tot han de ser 'revesos'...:))

    Josep, tens tota la raó. Es que això del gotet de suc és massa: no saps si primer beure i després donar els petons o a la inversa...

    Vermells, el gelat acabo de recordar que no és 'el primer' en sentit estricte, perque el primer va ser el de gin-tònic que vem gaudir junts...però sí és el primer gelat dolç. O sigui, el primer que em faig per a mi jeje.

    ResponElimina
  7. Marta Padenous1 de juny del 2010, a les 7:52

    Taronges!!!m'encanten! Segur que les debíeu gaudir moltíssim...mmm gelat de taronja!!
    Ptnts

    ResponElimina
  8. maragda1 de juny del 2010, a les 22:04

    Guai!

    ResponElimina
  9. starbase2 de juny del 2010, a les 21:13

    Marta, mol-tí-ssim :))

    Maragda, mola!!

    ResponElimina
  10. Ruben9 de juny del 2010, a les 10:42

    Jejeje, a mi em van tocar les Navel-late i estaven de fàbula. Primer em vaig atabalar una mica, 20 kg de taronges són molts quilos, em vaig pensar que se'm farien malbé, però van durar gairebé un mes i mig sense problemes :-O

    ResponElimina