dijous, 10 de juny del 2010

de maridatges amb nota - Vol 2



La cançò que olora a l'Italia més canalla i alhora sofisticada. Decadent, fosca, alegre i escandalosa. Tots vem ser una mica Matt Damon a El Talentoso Mr. Ripley i tots haguèssim volgut ser-hi el dia que Sofia Loren li va revolucionar les hormones a en Clark Gable. Bé, haguèssim volgut ser en Clark...




Itàlia és moltes coses, però en bona part és pizza. Aquesta cançò fa olor de pizza i no és extrany sentir com la taralejo mentre preparo una pizza de pesto. Aquesta combinació la vaig descobrir a la 'pizzeria italiana' portada per tres alegres nois paquistanís ben a prop d'on vivía la meva cosina. A la part baixa del paralel.

Vaig trobar sensacional la barreja de formàtges amb salsa pesto i uns pinyonets per sobre per acabar d'assegurar la jugada. Quan surt del forn perfuma tota la casa amb aquesta alfàbrega potent. Visca l'alfàbrega. I els pinyons li donen un aspecte que no puc evitar que em recordi a una coca. Ara que venen les coques (per fí! que vienen, que vienen!!).

Un nou maridatge amb una boutade menys boutade que l'anterior, perque Carosone, Damon i Loren són uns cognoms de pedigrí i una mica d'aquest se li encomana a aquesta senzilla proposta.



Pizza starpesto

Ingredients:

Per al topping:

Mig got (o tres quarts, jeje) de salsa pesto de qualitat.
Una bona barreja de formatges (en el meu cas, emmental, mozzarella i una mica de barreja semisec).
Un grapat de pinyons.
Sal, oli, pebre.

Per a la base de la pizza:

Aprox mig kilo de farina.
Dos paquetets de llevat fresc (jo uso els del Mercadona)
Una cullerada de sucre
Aigua
Sal.

Procediment:

En un got poseu aigua tèbia, desfeu el llevat i poseu una culleradeta de sucre. El sucre activa el llevat.
Per a fer la base, poseu la farina sobre la taula ben neta, feu un 'volcà'. Aneu barrejant la farina i el liquid fins que pogueu amassar amb les mans. Ha de quedar una massa elàstica i ben hidratada (60-65% en pes d'aigua).
La deixem reposar (ideal dues hores). Quan ha passat el repòs li donem unes voltes més afegint la sal. La sal al final per a que no mati el llevat. Tornem a reposar una mitja hora.

Quan tenim la massa, l'estirem sobre la planxa de forn i li posem una base de formatge, per sobre posem repartida la salsa pesto i tornem a posar una mica de formatge. Salpebrem i al forn. Aprox. 15 mins a 200 graus.

Quan li falta un minut, li afegim els pinyons (no els torro, segons el que he après la salsa pesto no porta pinyons torrats per tant no tindría sentit torrar-los abans). Amb la caloreta ja agafen el punt. Quan surt del forn, acostumo a posar-hi una mica d'oli d'oliva per sobre.

Degustar-la amb aquesta deliciosa versió Jazzy és....una passada...



7 comentaris:

Ricard Sampere ha dit...

Genials els vídeos...
Per cert... quina recepta hi maridaves?....:)

GURMET ha dit...

Una recepta amb molta musica i amb la pasió llatina de la Loren m'agrada.

MaryLou ha dit...

Molt bona la música i la pizza!!!
Petonets

La cuina vermella ha dit...

Visca la Sofia, quin tros de dona! Visca la Italia, nosaltres marxem per San Joan a Roma, i desitjo tornar tan guapa com la Sofia.

Bertus ha dit...

Creo que voy a tener que probar esta pizzeta... Mmm... Y sí, sí, marida a la perfección.

Sólo faltaba una foto tuya con foto de gangster mientras la comías :-P

Visc a la Cuina ha dit...

Jo també sento l'olor del pesto només de veure aquesta pizza...i amb la musiqueta encara la sento més intensament...

starbase ha dit...

Ricard... a que són guapos? :)) la recepta? La pizza de pesto :D

Gurmet, ahhh la Sofía...quin...caracter???hehe.

MaryLou, merci!!

Vermells, quin troç i quina dona sencera jajaja. Aix, vosaltres sí que en sabeu...a Roma...aix. Tornareu els dos formosos després d'uns díes sota el sol de Leonardo!

Bertus, si la pruebas no te arrepentirás...decuina guaranteed XD

Visc a la Cuina...la veritat és que perfuma tota la casa aquesta pizza!!