Corríen els any 80.
Uns noiets catalans, confessem que una mica afrancesats i amb les retines plenes de verd-galícia, es desplaçen per primer cop a les terres del sud. Expectants i amb ganes de veure els colors pàl.lids d'estiu als camps extremenys. En un Renault 4 color groc canari, cotxe que és jubilarà ben entrat el segle XXI, que només aconsegueix els 120 km/h quan els seus ocupants tenen una fe absoluta en que ho aconseguirà.
Serà un estiu de descobriment, com no pot ser de cap altra manera. Per l'edat, per les persones que coneixeràn i per que la vida descobrint és molt millor que la vida descoberta. I les piscines naturals són millors que les de formigó i rajola. I les tapes a la riba del Guadiana són millors que les galetes de l'escola . I el cel nocturn de Torremejía, negre fosc, negre Pantone, és millor que la nit taronja d'extraradi.
El calor de la tarda, els fa seguidors de la migdiada cada jorn de 3 a 6 de la tarda. En un poble blanc que es congela sota la calor exagerada del sol extremeny. 40 grados y subiendo. Mañana dice que será peor.
I el gaspatxo, un vell conegut serà reconegut com a beguda fonamental. Indispensable. El que comença sent la millor de les begudes isotòniques tradicionals s'anirà depurant i sofisticant amb els anys. Gaspatxo sól, gaspatxo amb truita de patates ( a dins, con dos cojones), gaspatxo amb raïm,...
I sempre, a cada taula on apareix el gaspatxo, uns instants íntims i personals amb el record de la família prenent: el gaspatxo de la Paka a la seva cuina blanca amb despensa, al menjador de la Tita Brígida amb butaca sobre la tapa de l'antic pou, al restaurant del Valle del Jerte on em vaig demanar gaspatxo per postres,...
Serà un estiu de descobriment, com no pot ser de cap altra manera. Per l'edat, per les persones que coneixeràn i per que la vida descobrint és molt millor que la vida descoberta. I les piscines naturals són millors que les de formigó i rajola. I les tapes a la riba del Guadiana són millors que les galetes de l'escola . I el cel nocturn de Torremejía, negre fosc, negre Pantone, és millor que la nit taronja d'extraradi.
El calor de la tarda, els fa seguidors de la migdiada cada jorn de 3 a 6 de la tarda. En un poble blanc que es congela sota la calor exagerada del sol extremeny. 40 grados y subiendo. Mañana dice que será peor.
I el gaspatxo, un vell conegut serà reconegut com a beguda fonamental. Indispensable. El que comença sent la millor de les begudes isotòniques tradicionals s'anirà depurant i sofisticant amb els anys. Gaspatxo sól, gaspatxo amb truita de patates ( a dins, con dos cojones), gaspatxo amb raïm,...
I sempre, a cada taula on apareix el gaspatxo, uns instants íntims i personals amb el record de la família prenent: el gaspatxo de la Paka a la seva cuina blanca amb despensa, al menjador de la Tita Brígida amb butaca sobre la tapa de l'antic pou, al restaurant del Valle del Jerte on em vaig demanar gaspatxo per postres,...
De fons s'escoltava la música, uns jovenets que prometen molt...com es diràn? ¡Ah si! Pata Negra.
Aquesta és la recepta del gaspatxo de la meva super-xermaneta Laia, un gaspatxo dels que més m'agraden dins d'una família on hi tenen la mà trencada en els gaspatxos!! La copio-pego tal com me l'ha enviada, hehe
Gaspatxo de la Laia
Ingredients:
2 kg tomatoes macos gazpacheros
2 pebrots verds
1,5 alls (de la gitana de Ripollet, lo ideal)
1 ceba tendra 'mitjana' (macona)
1 trosset de pa, a veure, com per un min entrepà (6 cm de llarg, perdó però es que no tinc el regle a ma)
sal i un bon raig d’oli d'oliva
Procediment:
tot això, ocupa en volum un parell de 'batidores', primer els 'colo' (ben finet, que no deixi passar les peles ni llavors...) desprès en un cassó gran barrejo les dues 'tongades' i els torno a 'colar' i al final los ponemos en los tuppers....(que no tengo, que los tienes tu en tu casa, a ver si vuelven a casa vuelven ...m’haig d’esperar al nadal ?)
...i el millor complement: una truita de patates amb ceba... talladeta en trossets, dins del bol del gazpatcho.... mmm
M´encanta aquesta entrada !!!!
ResponEliminaQuins records !!!
Molt maco ho has fet avui!!!!
Una abraçada..
Estimats amics!!! Com molen les piscines naturals, ens hem quedat embelesats davant tant bellesa refrescant!!! Un petonet a la Laia que ens fa fruir amb la seva recepta!!! Muac.
ResponEliminaM'imagino el viatge fins allà, tots encabits al R4... buf, segur que després d'això el gaspatxo us venia molt de gust!
ResponEliminaI allà també es troben alls de la gitana de Ripollet? Je je je...
Amb aquest post compartim una mica els vostres records i del tot la recepta del gaspatxo de la teva germana. I a veure si li tornes els tuppers, a veure si no en podrà fer per culpa teva, je, je.
ResponEliminaDivines les piscines naturals (extremenyes) amb la calor que hi fa va de meravella poder-s'hi refrescar. També "las gargantas" del Valle del Jerte van bé per treure el calor!!! I com no un bon gaspatxo... com el de la Laia, és clar!
ResponEliminaAi, aquestes arrels del sud, com estiren...
PTNTS
Dolça
Dolça
Hola Òscar!!
ResponEliminaQuins records més macos!
I el gaspatxo sempre tant refrescant! Aquest de la Laia és un 10 amb els dauets de truita de patata per acompanyar!!
Una abraçada guapos!
PD: Torna-li els tuppers a la Laia!! XD
Ohhhh quina entrada més emotiva!!! m´ha encantat i la recepta boníssima, amb sabor a estiu...petonets
ResponEliminaJa he fet 4 cops gazpacho...i en faria cada dia.És ben cert que hi ha moltes receptes, de fet, a vegades ho faig amb el que tinc o li afegeixo coses...però normalment hi poso (al que tú proposes), pebrot vermell, cogombre i vinagre!.Provaré el de la Laia!Una entrada molt bonica, si senyor!a reveure Oscar!
ResponEliminaMolt bona la recepta de "gazpacho" i molt bona també la foto de la piscina!
ResponEliminaTruita a dins del gaspatxo??? :-O
ResponEliminaAixò s'haurà de provar.
Jo des que vaig descobrir el salmorejo, tinc un gran dilema a l'hora de triar...
Boníssim i molt ben explicat!!!
ResponEliminaEl etern tema dels tàpers que no tornen mai a temps...!!!!
Petonets
No tenim els alls de la gitana de Ripollet, pero si els millors alls del mon: Los ajos de Aceuchal -Extremadura- of course..¡¡ummm que rico gazpacho con tortilla de patatas.....
ResponEliminahttp://www.coajosaceuchal.es
ResponEliminapor si quereis entrar en la web de la cooperativa de ajos de aceuchal.Hay recetas....
quina gràcia m'ha fet l'entrada, la piscina, els tupers i comentaris.
ResponEliminagermà... senzillament gràcies!!
Dolors, gràcies gràcies gràcies :))
ResponEliminavermellots, molen q-t-k-gas. Un altre per a vosaltres!!
Gemma, realment eren altres temps amb aquells cotxes hehe. Els alls ja són per rinxar el rínxol...allà en tenen de bons també :)
Glòria, compartir és una bona part del que pretenc fer per aquí, per tant, merci per fer-ho palès i ...si... el tema tupper...:P
Glòria, és que el Jerte es mucho Jerte oi? Si que estiren si.
Nuni, gràcies. Són records màcos i així en familia són d'alló més especial :)
Mº José: merci per el comentari, sí que el vaig fer amb emoció, la veritat.
Merçè, totes les variants són bones perque com que se'l menja el que el fà :D. A mí m'agrada el pebrot vermell també, la veritat. Però el de la Laia no en porta i està boníssim :)
Visc a la cuina, es que a la foto (que no es meva) es veu l'ambientet relaxat que dona una piscina feta en el curs d'un riu...sensacional!!
BAG...doncs no acostumo a fer videoreceptes, la veritat. :)
surfzone, és un invent tremendo que es fa molt per Extremadura i suposo que per altres parts del sud. Tasta-ho i em comentes :)
Mary Lou, jajaja els tàpers es que són tremendos sempre voltant i fent la ronda per fora de casa jajaj.
Paki, els SEGONS millors alls del món darrera els de la gitana de Ripollésssss :P
Xermaneta, xermà s'escriu amb X de xermà. De res, dona. Simplement és el record que en tinc :)