Ara que per fí tenim les coques de Sant Joan dibuixant perfil a l'horitzó a casa acostumem a entrar de plé a la temporada de les amanides. No sóm gaire originals en això, uns amb el biquini com a excusa i altres amb el termómetre com a raó, qui més qui menys aprofita l'estiu per gaudir una mica més de la clorofil.la amb vinagreta.
Dins de l'ampli ventall d'amanides fa temps, anys, que l'esqueixada em va robar el cor. Bacallaners impenitents, a casa sempre ha agradat molt aquesta barreja de colors i textures esqueixades. Li debem molts moments feliços. Sense anar més lluny, a la reina del meu cor li vaig arrencar un somriure la primera vegada que la va tastar. Gratitud eterna a l'esqueixada.
Per tant, amb el pas dels anys hem anat probant i tastant petites variacions de la mateixa. Sempre a la recerca del detall que ens la faci diferent cada vegada. Es clar que aleshores és molt fàcil que deixi de ser una 'esqueixada' per esdevenir una altra cosa. És cert, però quí es preocupa dels noms quan cerca la felicitat?
Avui us porto una combinació de plat+cançó. Ara que donen la tabarra dia sí i dia també amb la cançoneta de la Damm (Basté, para ja, pesat) inauguro la serie 'decuina maridatges de nota' on proposo un plat amb una cançó associada. Amb quin criteri? Amb la meva experiència vital, es clar. Espero que em perdoneu la boutade.
Boutade num1: Quan la super-xermaneta vegi que he triat una versió feta per el Canto del loco es pot desballestar de riure.Si, continuo dient que són un bunyol...però aquesta versió té un no se qué que qué se jo...és esqueixada total!
Esqueixada verda:
Ingredients:
400 grs. de bacallà dessalat.
300 grs. de mongeta tendra.
3 o 4 tomàquets vermells.
1 ceba tendra.
3 cullerades de Chimi-Churri.
Una mica d'oli d'oliva.
Procediment:
Esqueixem el bacallà al nostre gust. Sempre recordo que l'Isma Prados recomana fer-lo molt petit per a que la gelatina natural del bacallà emulsioni amb l'oli d'oliva. En aquest cas jo no li he fet gaire cas.
Rentem les mongetes i les tallem a bocins petits (veure foto). Les posem a una paella amb una mica d'oli i les anem coent lentament fins que estiguin fetes però no perdin tota la seva textura. Si, no es bullen a l'aigua i això ens permet no perdre ni un brí de sabor.
Tallem els tomàquets i la ceba tendra a dauets.
Ho barrejem tot al bol, amb el chimichurri i una mica d'oli. Podem rectificar de sal i pebre si volem. Una estona a la nevera per a que estigui fresquet i a gaudir!!
Dins de l'ampli ventall d'amanides fa temps, anys, que l'esqueixada em va robar el cor. Bacallaners impenitents, a casa sempre ha agradat molt aquesta barreja de colors i textures esqueixades. Li debem molts moments feliços. Sense anar més lluny, a la reina del meu cor li vaig arrencar un somriure la primera vegada que la va tastar. Gratitud eterna a l'esqueixada.
Per tant, amb el pas dels anys hem anat probant i tastant petites variacions de la mateixa. Sempre a la recerca del detall que ens la faci diferent cada vegada. Es clar que aleshores és molt fàcil que deixi de ser una 'esqueixada' per esdevenir una altra cosa. És cert, però quí es preocupa dels noms quan cerca la felicitat?
Avui us porto una combinació de plat+cançó. Ara que donen la tabarra dia sí i dia també amb la cançoneta de la Damm (Basté, para ja, pesat) inauguro la serie 'decuina maridatges de nota' on proposo un plat amb una cançó associada. Amb quin criteri? Amb la meva experiència vital, es clar. Espero que em perdoneu la boutade.
Boutade num1: Quan la super-xermaneta vegi que he triat una versió feta per el Canto del loco es pot desballestar de riure.Si, continuo dient que són un bunyol...però aquesta versió té un no se qué que qué se jo...és esqueixada total!
Esqueixada verda:
Ingredients:
400 grs. de bacallà dessalat.
300 grs. de mongeta tendra.
3 o 4 tomàquets vermells.
1 ceba tendra.
3 cullerades de Chimi-Churri.
Una mica d'oli d'oliva.
Procediment:
Esqueixem el bacallà al nostre gust. Sempre recordo que l'Isma Prados recomana fer-lo molt petit per a que la gelatina natural del bacallà emulsioni amb l'oli d'oliva. En aquest cas jo no li he fet gaire cas.
Rentem les mongetes i les tallem a bocins petits (veure foto). Les posem a una paella amb una mica d'oli i les anem coent lentament fins que estiguin fetes però no perdin tota la seva textura. Si, no es bullen a l'aigua i això ens permet no perdre ni un brí de sabor.
Tallem els tomàquets i la ceba tendra a dauets.
Ho barrejem tot al bol, amb el chimichurri i una mica d'oli. Podem rectificar de sal i pebre si volem. Una estona a la nevera per a que estigui fresquet i a gaudir!!
Quina esqueixada més guapa!
ResponEliminaA mi també m'agraden molt! Però sóc molt tradicional a l'hora de fer-la (bacallà, tomàquet, ceba, olives negres aragoneses, pebre i oli bo).
La teva combinació m'agrada molt i no ho he provat mai! L'haurem de provar que aquí continuem tots a règim!! XD
Molts petons família!
Una esqueixada ben original i molt bona idea això de maridar-hi una musiqueta!
ResponEliminaL'esqueixada és dels plats d'estiu que no falten a casa a no ser que el bacallà em costi un ull de la cara...clar...que "sí que estamos tan mal..."Aquesta versió amb la mongeta tendra està molt bé!,i em pots dir què és el chimichurri?, n'he sentit a parlar però no sé massa bé què és...A reveure.
ResponEliminaLo del Chumi churri m'ha fet gracia, la meva mare també li posava taronja!
ResponEliminaEl bacallà no m'agrada i no suporto l'esqueixada... tinc remordiments de mala catalana per culpa d'això :(
ResponEliminaSort que per compensar sóc fan de la crema catalana, je je je...
La teva esqueixada convidaa llepar la pantalla!!! a casa els agrada ben tradicional. Així que la teva la copiaré per a mí!
ResponEliminaPetonets
Arde la calle al sol de poniente!! Ohyeah!!!
ResponEliminaAquesta nova secció que ens proposes és més que genial!!!
Vaig a ballar aquesta versió tan molona!
Això de pendre esqueixada amb mongeta tendra+chimi churri+ boutade està molt be!! haurem de provar-ho!
ResponEliminaejem ejem... a veure que passa, tant criticar i jo se que si que t'agrada el pajaruloco
ResponEliminai per descomptat nyam nyam bueno que esta al campàs del cole y por el poniente!!
la xermana
Em sembla bona idea el combinar les mongetes tendres i el bacallà.. Ho provaré. Son dos productes que m'agraden molt.. però les mongetes m'encanten fetes al vapor.. i poca estoneta de vapor..
ResponEliminaJo soc mes de la esqueixada tradicional, escara que sempre es bo innova, provarem la teva ja et diré.
ResponEliminaUna abraçada
Òscar
ResponEliminaA l'estiu mai falta alguna que altra amanida a la nostra taula.
Prenem nota d'aquesta atractiva proposta.
Una abraçada
Nuni, tàsta-la que hi hà més dies que llonganisses...:)
ResponEliminaVisc a la Cuina, gràcies!!
mercè el chimi-churri és una salsa potent feta a partir de diverses herbes, vinagre i oli. Al Mercadona en venen una de feta que és potable i et pot servir per a tastar-la.
Gurmet, una bona pensada la taronja. Ho probaré.
Gemma, aquí no hi ha bons ni dolents.N'hi ha que sabem apreciar el bacallà i els que esteu equivocats ;P
MaryLou, copia copia sense problemes :D
Vermells, a mover el esqueleto ..ahhh tot menys apatía estimats!
Anna...sobretot la llicència de la boutade jeje.
xermaneta, si ja sabía jo que hi hauria comentari sobre el tema haha.
Ricard, al vapor també es conserva tot el gustet. Tens tota la raó.
Sion, si fas esqueixada molt sovint val la pena fer variacions :)
Josep, l'estiu és genial amb les seves amanides..llàstima que no hi ha òpera oi? :)