de-re-me-fe-sel

Ara que per fí tenim les coques de Sant Joan dibuixant perfil a l'horitzó a casa acostumem a entrar de plé a la temporada de les amanides. No sóm gaire originals en això, uns amb el biquini com a excusa i altres amb el termómetre com a raó, qui més qui menys aprofita l'estiu per gaudir una mica més de la clorofil.la amb vinagreta.

Dins de l'ampli ventall d'amanides fa temps, anys, que l'esqueixada em va robar el cor. Bacallaners impenitents, a casa sempre ha agradat molt aquesta barreja de colors i textures esqueixades. Li debem molts moments feliços. Sense anar més lluny, a la reina del meu cor li vaig arrencar un somriure la primera vegada que la va tastar. Gratitud eterna a l'esqueixada.

Per tant, amb el pas dels anys hem anat probant i tastant petites variacions de la mateixa. Sempre a la recerca del detall que ens la faci diferent cada vegada. Es clar que aleshores és molt fàcil que deixi de ser una 'esqueixada' per esdevenir una altra cosa. És cert, però quí es preocupa dels noms quan cerca la felicitat?

Avui us porto una combinació de plat+cançó. Ara que donen la tabarra dia sí i dia també amb la cançoneta de la Damm (Basté, para ja, pesat) inauguro la serie 'decuina maridatges de nota' on proposo un plat amb una cançó associada. Amb quin criteri? Amb la meva experiència vital, es clar. Espero que em perdoneu la boutade.

Boutade num1: Quan la super-xermaneta vegi que he triat una versió feta per el Canto del loco es pot desballestar de riure.Si, continuo dient que són un bunyol...però aquesta versió té un no se qué que qué se jo...és esqueixada total!

Esqueixada verda:

Ingredients:

400 grs. de bacallà dessalat.
300 grs. de mongeta tendra.
3 o 4 tomàquets vermells.
1 ceba tendra.
3 cullerades de Chimi-Churri.
Una mica d'oli d'oliva.

Procediment:

Esqueixem el bacallà al nostre gust. Sempre recordo que l'Isma Prados recomana fer-lo molt petit per a que la gelatina natural del bacallà emulsioni amb l'oli d'oliva. En aquest cas jo no li he fet gaire cas.

Rentem les mongetes i les tallem a bocins petits (veure foto). Les posem a una paella amb una mica d'oli i les anem coent lentament fins que estiguin fetes però no perdin tota la seva textura. Si, no es bullen a l'aigua i això ens permet no perdre ni un brí de sabor.

Tallem els tomàquets i la ceba tendra a dauets.

Ho barrejem tot al bol, amb el chimichurri i una mica d'oli. Podem rectificar de sal i pebre si volem. Una estona a la nevera per a que estigui fresquet i a gaudir!!