Ara que estèm a Sant Joan, ha començat l'estiu. Ja se que els meteoròlegs i gent de mal averany parlen de l'estiu astronòmic, del dia 21 com a començament de l'estació de la llum i el calor, que si cal fixar una data racional per a mesurar el món,....tonteríes. Ja te la fixo jo la data: l'estiu comença per Sant Joan.
Quan era 'jovens' el que m'agradaba de l'estiu eren les vacances (el dolce-fare-niente), la música, la piscina i el gaspatxo.
Ara que m'he fet més gran, he après a valorar millor les coses. El que realment m'agrada de l'estiu són les vacances (el dolce-fare-niente), la música, la piscina, el gaspatxo i les fruites.
El cap de setmana passat vem tenir la sort de visitar a la Maria, i de que ens ensenyès i parlès una estona del seu hort, plè d'arbres fruiters i herbes aromàtiques. Sembla mentida com amb aquesta constància i naturalitat es poden tenir aquests tresors al costat de casa.
Quan era 'jovens' el que m'agradaba de l'estiu eren les vacances (el dolce-fare-niente), la música, la piscina i el gaspatxo.
Ara que m'he fet més gran, he après a valorar millor les coses. El que realment m'agrada de l'estiu són les vacances (el dolce-fare-niente), la música, la piscina, el gaspatxo i les fruites.
El cap de setmana passat vem tenir la sort de visitar a la Maria, i de que ens ensenyès i parlès una estona del seu hort, plè d'arbres fruiters i herbes aromàtiques. Sembla mentida com amb aquesta constància i naturalitat es poden tenir aquests tresors al costat de casa.
La veritat, he de concedir que això és un atac profund de pixapinisme.
Gaudir tant amb uns simples arbres fruiters... de fruita n'hi ha hagut tota la vida i de cirerers, pruners, presseguers,...també (de kiwis ja no tota la vida, mira).
Però el que està clar és que per als que vivim respirant ciment, aquests retrobaments puntuals amb la tradició de la natura domesticada, però natura al cap i a la fí, són un autèntic premi.
Gaudir tant amb uns simples arbres fruiters... de fruita n'hi ha hagut tota la vida i de cirerers, pruners, presseguers,...també (de kiwis ja no tota la vida, mira).
Però el que està clar és que per als que vivim respirant ciment, aquests retrobaments puntuals amb la tradició de la natura domesticada, però natura al cap i a la fí, són un autèntic premi.
I aprofitant que sóm a l'estiu...
Reunit ahir per la nit en convocatoria especial de Revetlla, i decidit a no caure en el que els especialistes en la matèria anomenen 'estat d'excocac constitucionari', el jurat unipersonal i presidit per molt poc honorable Sr. starbase ha decidit atorgar el títol de Canço de l'estiu a la meva cuina 2010 :
Salut!!
2 comentaris:
Quan era 'jovens' el que m'agradaba de l'estiu eren les vacances (el dolce-fare-niente), la música, la piscina i el gaspatxo. Vols dir que no t'has deixat una cosa mooooolt important? Quan eres "jovens" a més de tot això t'agradaven molt les turistes, jejej ( No sé, almenys en fas cara! si no és així I'm sorry)
PTNTS
Dolça
Ai sí, quan érem joves... però què vols que et digui, a mesura que passen els anys em sento i em veig cada vegada més bé (tot i que no perdonen...)
Publica un comentari a l'entrada