dimecres, 16 de juny del 2010

decàleg de la Coca de Sant Joan. #decuinafacts-vol1

Ara que s'acosta Sant Joan, i abans de fer al forn la meva propia coca, deixeu-me si-us-plau glosar en deu resumides frases la meravella d'aquest dolç tan tradicional.

Un decàleg fet amb visió desenfadada, fet desde l'amor sincer. Que és com sempre són els amors dels temes mengívols.




10. La coca fa que els petards i també les piules i altres elements sorollosos que ells mateixos llençen siguin més suportables.


Si n'hi hagués tot l'any no sería el mateix.

Veure la gent per el carrer amb les coques t'omple el cor de joia.

A partir de la una de la matinada no imprortra que s'haixi mullllat am unamica de cava...hips!


Teorema de l'Intermediació de Cocano:
D'una coca uniformement fraccionada en segments regulars, els valors mitjans més sucosos i molsuts s'acaven abans que els fragments extrems i secots de les puntes.


No us agraden les cireretes? Millor, doneume-les a mí!

Al matí següent sucada amb llet és com està més bona.

La coca no s'endureix, la coca 'agafa cos' per al púdding.

La millor coca és la que fa la nostre iaia, sino la que fa la nostre mama i sino la que fan a Ca Massita. ;)

No importa que n'hi hagi cada any més classes de coca:
Coca de de llardons i coca de crema, Semper Fidelis!

a

14 comentaris:

  1. Anna de Llepadits16 de juny del 2010, a les 15:58

    genial... la coca és la coca i si n'hi hagués sempre no seria el mateix...

    ResponElimina
  2. Anònim16 de juny del 2010, a les 16:27

    Que bo!!!! Aquest any provarem la de Ca Massita tb ;))

    ResponElimina
  3. Anònim16 de juny del 2010, a les 16:31

    Afegiria alguna cosa al respecte dels pinyons, jo no puc controlar-me, cada cop que passo per davant de la coca els pispo, encara que estigui ben tapadeta ;P

    ResponElimina
  4. Massitet16 de juny del 2010, a les 17:36

    Vaig corrents a dir-li a ma germana que l'esmentes, punyeterooooooooooooooooooooooo!!
    Que grande eres, i no ho dic per parlar de la fleca familiar!
    Com ho fas per ser sempre tan creatiu, geniu???

    ResponElimina
  5. La cuina vermella16 de juny del 2010, a les 20:50

    Sense paraules, nen!!!
    Ets un geni, Òscar, un geni!!!

    ResponElimina
  6. mercè16 de juny del 2010, a les 22:05

    Em quedo amb la 2 tot i no tenir el gust de conèixer la coca de ca Massita, la 4, la 8 i la 9!, però són 10 grans veritats,je,je!fantàstica entrada, ja arriba Sant Joan!que bé!A reveure!

    ResponElimina
  7. No tot són postres16 de juny del 2010, a les 23:00

    Molt bé Oscar!
    Ara arribem a les coque de la revetlla més preparats. Per cert, jo tinc les de Sant Joan i les de Sant Pere... i em sembla que el decàleg serveix per les dues, jejej
    PTNTS*
    Dolça

    ResponElimina
  8. Visc a la Cuina16 de juny del 2010, a les 23:08

    Molt bo el decàleg: m'ha fet molta gràcia el manament número 6!

    ResponElimina
  9. Glòria16 de juny del 2010, a les 23:41

    Un decàleg molt encertat i amb una bona dosis d'humor!.

    Ara només ens falta una mica de temps per poder fer la coca, perquè mira que és entretinguda de fer, eh?, però és taaaaaaan bona!

    ResponElimina
  10. Sara Maria17 de juny del 2010, a les 8:03

    Jo coca de llardons... I si no, et dono tota la fruita confitada!!! Això si, del dia després, sucada en llet... Insuperable!!! A casa ni la iaia, ni la mare han fet mai coca de Sant Joan... O sigui que m'apunto a la coca de Ca Massita!!!!

    ResponElimina
  11. Gemma17 de juny del 2010, a les 8:29

    GENIAL!!! Ja ja ja!!!
    El millor és el 6, seguríssim! Sempre sobren les puntes seques... serà el teorema dels valors intermedis de Weierstrass? je je je... genial...

    ResponElimina
  12. Ruben17 de juny del 2010, a les 11:53

    Ja et pots quedar totes les meves cireres, sens dubte.
    Si l'haig de fer jo, de greixons; si l'haig de comprar, de crema :-)

    ResponElimina
  13. Teresa17 de juny del 2010, a les 17:11

    Amb aquest decàleg de la Coca, amb majúscules, et mereixes un Oscar!
    Salutacions

    ResponElimina
  14. starbase17 de juny del 2010, a les 19:01

    Anna, les coses especials han de ser especials, oi? :)

    VelSid, Ca Massita no defrauda perque li posen molt ofici i carinyo als productes :). Els pinyons estàn bé...però les cireretes....

    Massitet, home es que la feina ben feta com fan ta germana i ta mare bé que ha de tenir el reconeixement!! :)

    Vermells, s'agraeix la exageració (hipèrbole grandiosa de fet).

    mercè, visca Sant Joan i visca la caloreta i visca la llum i visca l'alegria!! :)

    Glòria, es cert que com més al sud més es conserva la revetlla de Sant Pere. Aquí s'ha perdut...miserablement...en fi.

    Visc a la cuina: la formació científica que aflora per on menys t'ho esperes jaja.

    Glòria, doncs si que hem de trobar el temps per fer-la. Jo ja tinc preparada la recepta!! només em falta posar-m'hi però com que el cap de setmana estem fora...ja veurem...aixxxx.

    SaraMaria, es que al dia seguent amb aquella mandreta del despertar i els pinyonets i tot....NYAM!!

    Gemma, es clar, tú tens avantatge perque ets matemàtica!! Merci :))

    surfzone, jo com que no puc escollir entre 'el papa' i 'la mama' doncs....les dues!! hehe

    Teresa, merci per la visita. T'agrego al blogroll perque tens un bloc ben maco!!

    ResponElimina