Avui anem forts, així que esteu avistats...
Els núclis de certs àtoms es comporten com petites 'brújules' quan es posen dins d'un camp magnètic fixat i uniforme. De forma que s'alineen amb el camp tots apuntant en la mateixa direcció tal com les brújules apunten al pol nord.
En aquesta alineació amb el camp magnètic es produeix un alliberament d'energia. Es a dir, s'emet energia de forma similar a com fa una bombeta.
Cada tipus d'àtom (es a dir cada tipus de material) emet a una certa freqüència concreta. Exagerant podríem dir que l'aigua emet color blau, el ferro color taronja, el sucre color lila, ...
Aquí en teniu una explicació detallada per als que en vulgueu saber més. I aquest és un video que ens mostra estructures internes d'aliments tal i com són abans de que els obrim:
RMI de comidas from DrGEN on Vimeo.
Us enrecordeu de com a la sèrie House revisen l'interior dels malalts sense fer cirugia? Doncs és això mateix!
Com a darrera curiositat us diré que en realitat aquesta tècnica te paral.lelismes inversos amb la que es fa servir per escalfar amb un microones.
En el microones el que fem es enviar camps magnètics alterns que obliguen als àtoms (petites brújules) a anar alineant-se constantment (el mateix que abans però molt i molt ràpid i moltes vegades). El resultat final és com agitar-los molt i per tant equival a escalfar-los.
Si penseu que tot això no té aplicacions pràctiques a la alimentació, esteu equivocats. Imagineu les possibilitats que dona de cara a fer controls de qualitat una tècnica com aquesta.! Estats de maduració de fruites, proporció de greixos a les carns....de fet el proper Setembre fins i tot fan un congrès sobre el tema que ja va per la desena edició:
X Conferencia internacional sobre las aplicaciones de la resonancia magnética en la ciencia de los alimentos
PD:
El que més m'ha agradat del video és la imatge del meló amb les estructures de les llavors. I a vosaltres?
Ondia, no sé què dir...molt curiós, interessant, però se m'escapa una mica l'explicació...Jo sóc de lletres pures!,je,je. Em quedo amb la pitahaya, sembla una medusa...A reveure!
ResponEliminaQuina passada!!! m´ha semblat una entrada d´allò més més interessant, el vídeo una passada i la informació també...petonets
ResponEliminaMe quedat bocabadada!! genial!El meló m'ha agradat!!
ResponEliminaSalut!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAra fa un any i mig, al Fòrum de Girona, l'Eneko Atxa va parlar d'una cosa semblant (potser és el mateix... o no o jo que se!) que es deia Espectroscopia Raman i que li permetia saber el punt just de maduració dels tomàquets, etc sense treure'ls de la planta.
ResponEliminaInteressant post tot i que he estat apunt de parar quan he llegit el primer paràgraf :P
Jo li passaré el teu post al meu fill, perquè tot això em costa molt i a ell segur que li encanta! Jo sóc de la branca de les filologies...
ResponEliminaQuina canya de video!!!! A mi la pitahaya... si arriba a ser en color fantàstic!!
ResponEliminaPtnts
Com ens il·lustres, punyetero :-)
ResponEliminamercè,amb que et resulti interessant ja estic content. :)
ResponEliminaMª Jose, gràcies mil!! :D
Teresa, jo també sóc molt del meló. El trobo molt 'perfecte' amb les llavors en els tres grups.
Martí, tot arribarà jejeje
Gurmet, fes un esforç homeeeeeee :P
Marta, en color deu ser més car i estem en crisi, no? :)
surfzone, gràcies per adonarte del meu proselitisme XD
Una entrada molt interessant, l'explicació senzilla, entenedora.
ResponEliminaMeló.
M'ha agradat molt.