de rap power. Música per als fogons Vol5.

Avui derrapo una mica, ho reconec. I també ho aviso.

Potser és culpa d'aquesta calor que l'imperi galàctic no sap gestionar.
Anxovats per la suor, llisquem per la pendent irresistible de l'absurd.

Eterns rebels estelars, sabem reconeixer a primera vista l'oferta irrefusable que ens trobem a la peixateria el cap de setmana. Perque com l'almirall Ackbar, sabem reconeixer a la primera quan alguna cosa és un rap. IT'S A RAP!!

Alguns irreverents podrien pensar que quan l'almirall reconeix un rap, ho fa perque en realitat està reconeixent el seu cosí-germà, en Pere Ackbar que fa poc s'ha fet la torre més bonica del poble.

Nosaltres, sigui cosi-germà o no ho sigui, volem fer-nos un homenatge amb el rap i en fem un guisadet.Tot i que el rap és el peix més lleig que em puc tirar a la gola, té una textura inigualable i és la demostració empírica de que l'important és la personalitat. Ejem.

Ben fet i al punt, esdevè un plat que perturba La Força. Deu ser que a les profunditats abisals, menja midiclorianos.

Suquet de rap com l'he fet aquesta vegada.

Ingredients:

Per a la cassola:
600 grs de rap tallat en rodanxes.
Una dotzena de llagostins
Mig kilo de patates blanques
Sal, oli, pebre
Una mica de farina

Per al fumet:
El cap del mateix rap.
Un porro i una pastanaga
Una ceba i uns dents d'all
Una mica d'api


Per a la picada:
En aquest cas li vem posar romesco que ja teníem fet.


Procediment:
El.laborem el fumet daurant el porro i la ceba en una cassola amb una mica d'oli, sense que es cremi hi afegim la pastanaga tallada a daus i una mica d'api. Aquesta combinació és la clàssica mirepois. També hi posem els alls.
Unes voltetes i quan agafa color sense enfosquir li posem el cap del rap i ho cobrim d'aigua. Un punt de pebre i si us agrada li podeu posar 25 mins a foc suau. No se li posa sal perque això dificultaria que el gust passi de les espines i verdures fins a l'aigua. Si voleu li poseu però ja al final de la cocció.
Ho colem bé i ja tenim el fumet.

Passem les rodanxes de rap per la farina i les fregim una mica en oli. L'objectiu és daurar-les lleugerament i les reservem. A la cassola on hem fregit el rap, posem una mica mes d'oli i fregim les patates per a que tinguin una textura més sòlida. Quan estàn ja dauradetes aboquem el fumet i les rodanxes de rap i els llagostins.
Ho reduim una mica i ho espessim (bé amb la patata o bé amb una mica de Maizena si tenim pressa).

Finalment, com a picada hi posem unes cullerades de romesco i ja tenim una de les possibles variants de suquet de rap.

I com no, una entrada psicòtica com aquesta, ha d'acabar amb el més genial exercici que li recordo al pesadet del Sabina. Un rap bailongo i enganxadís per a explicar que no li agrada el rap. A ell potser no, però a nosaltres ens encanta.