dijous, 29 de juliol del 2010

de resposta guanyadora n'hi havia una...

Arriba el moment de donar la solució a l'endevinalla que us proposava ahir sobre quina carn havia menjat aquest cap de setmana:

Minipunto per Llepadits que tinc la sensació que més que proposar, ho va afirmar! El que sabe sabe!

Ho creieu o no, m'ho vaig haver de pensar.
Durant més de 15 anys vaig ser soci de la organització multinacional ecologista més coneguda i mediàtica. Vaig deixar de ser soci, però no pas de ser ecologista. O com a mínim alguna cosa molt semblant.

La meva super tieta Mari va estar uns dies a Noruega i va portar aquesta carn de balena en format similar a una carn adobada. I veient-la allà a la taula m'ho vaig repensar. Finalment, no us enganyaré, vaig tastar un trocet petit d'una carn suau (sorpresa), dolceta (sorpresa) i en el fons similar a menjar-se una mica de cecina però sense estar tan curada com la cecina de León. I parlo de la zona geogràfica, heh!

Em podeu dir incoherent, i serà en bona part cert. Però també es cert que tot i estar en contra de la captura de balenes sota la excusa de la ciència (cal matar balenes per estudiar-les? No) aquella ja estava morta i en un platet a sobre de les estovalles. Vaig picar un bocí. Mea culpa.

Aprofitant les respostes (que m'han donat algunes idees noves muha muhahahaha!!) he el.laborat una taula de les carns exòtiques que he menjat i algunes de les que falten.


Estofat de zebra? Pinguino laqueado? Mmmmmmmm.

9 comentaris:

  1. Donç no riguis, que jo he tastat el filet de zebra (o al menys això em van dir, no se si seria cert ja en fa molts anys).

    ResponElimina
  2. Jo he menjat entrecot, xurrasco i hamburgueses de búfal, criat a Ribes de Freser, i la veritat és que les hamburgueses eren espectaculars, l'entrecot molt i molt sucós (té força menys vetes de greix que el de vedella), però en canvi el xurrasco era gairebé immenjable: la part que tocava a la pell era com si fos, literalment, cuir!
    El pròxim cop que en tinguin a la carnisseria, ja t'avisaré ;-)

    ResponElimina
  3. Hola!! he guanyat un minipunto!!! jeje

    be, tenia avantatge, he estat a Noruega i he tastat la balena, soc "miniecologista" quasi vegetariana, però si voltes pel Nord de Noruega t'adones que es normal que es mengin les balenes. Es que no hi ha res! apart de bacallà, salmó i ren...

    Hi ha una peixeteria a les Illes Lofoten que ven carn de balena, i la varem tastar a la brasa un tall molt petit.

    Te gust a bou-tonyina, molt brillant i forta.

    També m'ho vaig pensar i repensar abans de comprar-la... al sud varem veure que en feien pizzes (com si fossin de tonyina).

    Realment no sabem la sort que tenim amb les fruites i verdures que tenim aquí, som uns privilegiats en quan a alimentació. En quan a feina no, al Nord de Noruega l'horari de treball es de 10 a 16h heu sentit be, només!! alguna cosa falla oi?

    Anna

    ResponElimina
  4. A la nevera tinc un paté d'ós que he portat de Finlàndia. Quan el vaig comprar em va fer gràcia però ara que sóc a casa no trobo el moment d'encetar la llauna, ja m'entens no?

    ResponElimina
  5. Jo la més exòtica que he tastat és la de cérvol, i recordo que em va costar força menjar.me aquells tallets!
    No sóc gaire de carn. Podria viure sense menjar-ne, i justament per això em costaria moltíssim menjar segons què.
    Ahir, quan vaig veure la foto no vaig escriure res, però vaig pensar que com a mínim devia de de cocodril!
    Però una balena... no sabia que tingués la carn tan fosca! No, no podria. Em faria mal. A mi amb un tros de pa ja em feu contenta!

    ResponElimina
  6. Veig que el Josep va quedar una mica lluny de la resposta encertada, ja, ja.

    Esperem noves endevinalles!

    ResponElimina
  7. Un 10 per aquesta entrada Starbase, m'en vaig a dormir amb un somriure!, la puntuació del remordiment ha de ser realment difícil...i els "ecologistes" en deuen tenir moooolt sovint, de remordiments, de fet, cada cop que seuen a taula...I els no ecologistes, com a mínim no declarats, també...(jo confesso haver tastar també el cèrvol, i...em va agradar,què hi farem?)-Xiwaca, je,je...

    ResponElimina
  8. A casa menjàvem brau de lídia, els dilluns a la Boqueria n'hi ha; suposo que ara desapareixerà, és boníssima, no he provat la carn de Kobe però segur que no li fa el lleig. (Em coneixeu, no cal que aclari que estic en contra de les curses de braus, correbous i altres).
    També he tastat la serp, a l'amazònia, i es també sorprenent i bona, sembla pollastre. I una més normal, la d'astrúç. AAaahhh... i Yak (no em va agradar gens però crec que era per que estava cuinada amb la seva grassa... I al Tíbet, aquesta grassa ho impregna tot)

    ResponElimina