Una pizza és aproximadament un cilindre baixet...per tant, el volum que ocupa una pizza és exàctament = Pi x Z x Z x A .
On 'Z' és el radi de la pizza i 'A' es l'alçada de la mateixa.
Deliciosament autoreferent, oi?
Via microsiervos
Nota:
Per als que m'heu dit que us perdeu amb el tema, és un joc on es canvía la notació comú del volúm d'un cilindre:
12 comentaris:
Jo és que soc de lletres.
Uf jo també soc de lletres :) però la pizza m´agrada molt!!! petonets
Jo que sóc de ciències, enginyer per més dades, penso que aquest "teorema de la pizza" te molt enginy.
Salut,
Pepin
Josep i Mª Jose : he afegit un aclariment per a que s'entengui més fàcilment :)
Per cert, Mª Jose, que he resolt l'error de no tenir-te al blogroll (em temo que vas ser una de les víctimes de quan se'm va esborrar fa uns mesos i el vaig haver de tornar a fer de memoria...)
Pepin: gràcies, m'has tret el dubte de si era un error haver-ho publicat XD.
De qualsevol manera... qué bones són les pizzes!!!!
Petonets
Bé, aquesta entrada és genial per deduir que una pizza porta zero calories (o gairebé):
"Si tenim en compte que les meves pizzes preferides són les de base primeta i moooooolt fina, podem prendre límits fent que A tendeixi a zero. Aleshores, el volum total de la pizza també tendeix a zero, cosa que fa que les calories també tendeixin a zero"
Corol·lari: podem menjar doble ració de pizza sense remordiments, je je je....
Òndia quina mandra...ja vaig deixar les fòrmules fa una colla d'anys a l'estadística de primer i segon de Psicologia i per a mi que sóc de lletres em quedo amb la pizza, groixuda, prima...però ben farcida!La meva fórmula seria: base + farcit x 2 = pizza stupenda.
Ostres jo la geometria mmm, Jo soc mes de fisica nuclear.
Mary Lou... i tant !! :)
Gemma: això és una pizza de sardines que s'aconsten a la seva 'áscua' :P jajaja.
Merçè, doncs és una bona fòrmula. Jo també sóc de topping generòs :)
Gurmet, homeee un altre físic com jo i el Ricard a la sala! Cosins germans amb els matemàtics...tot queda en família.
A mi m'anava molt bé el llatí i la literatura...de totes maneres les pizzes m'encanten!
Hem quadrat el cercle ;-)
Ara entenc la perfecció d'aquest plat: tot el que s'expliqui mitjançant una equació, té aquell equilibri inabastable de cap altra manera!
Visc a la cuina, jo de llatí ja quasi ni me'n recordo...:)
surfzone, a l'univers ens hi adonem o no hi ha regles i un ordre subjacent. A les pizzes també XD
Publica un comentari a l'entrada