Alguna vegada hem parlat dels aliments dels astronautes i segurament tots hem vist com a l'espai els liquids formen gotes degut a la tensió superficial. Aquestes gotes 'suren' alegrement per les cabines de les instal.lacions.
I aleshores, no es poden prendre un cafè els astronautes?
Sí, sí que poden. Aprofitant precisament la tensió superficial, la viscositat i el fregament amb les parets i amb un recipient adeqüat poden prendre un café sense haver de fer-ho amb una palleta o xuclant d'un tub tipus pasta de dents.
La gràcia està en que en absència de la gravetat, les forces que dominen el comportament del cafè són precisament les que tendèixen a mantenir-lo junt(tensió superficial, atracció entre les mateixes mol.lècules que formen el liquid).
Fixeu-vos que quan apreta el got, el comportament és més el d'una gelatina i no pas el que dia a dia veiem nosaltres amb els nostres liquids.
Això passa perque a la Terra, la gravetat domina sobre aquestes forçes de cohesió i fregament i per tant els liquids cauen, filtren, s'aixafen contra el fondo dels gots...
Una curiositat de la vida a l'espai, l'última frontera!!
via microsiervos.
7 comentaris:
Que curiós... altre cop ciència i cuina van de la mà :)
Fins i tot l'alpinisme s'ha beneficiat dels nous invents relacionats amb l'alimentació dels astronautes: el meu pare explica que en els camps d'alçada del McKinley menjaven aliments d'astronautes de la NASA! Que fort!
M'encanten els teus posts amb conceptes de física...Em porten record de fa anys, quan jo impartia classes de física... Després ja vaig vendre el mes cos a la informàtica..
Brutal, sembla que estigui escurant un sobre de sucre cremat, el qual sempre has d'acabar llepant i xuclant, perquè queden les maleïdes últimes gotes que es resisteixen a sortir i que, no ens enganyem, tots sabem que són les més bones :-)
Aquest apunt m'ha fet recordar el Homer amb les seves patates espacials!
L'Albert sempre explica que sembla ser que els "sopisobres" (tipus gallina blanca, knorr...)és una herència de la investigació espaial...és veritat?, segur deus saber-ho!.Els teus posts són sempre un:"a veure amb què ens sorprèn ara l'oscar?"...(Gràcies per saber predre't amb tant bon rotllo el meu comentari anterior...crec que encara em durava la vena reivindicativa de la manifestació...)Una abraçada!
Curiós i original. M'agradaria saber el gust real d'aquests productes que prenen, no ja els astronautes, sinó dels alpinistes. Jo com que tinc vertígen...
No m'ho hauria imaginat mai, això. Tanta de sort que no som astronautes... Salutacions
Gemma, és que en realitat i sense voler ser radicals, ciència is everywhere la percebèm o no. :)
ricard, gràcies!! Jo també estic venut al day to day del bit i el byte. Però vaja, de vegades un homenatge ens alegra el dia :)
surfzone, és veritat! aquells sobres de caramel Royal!! jajaja. Tens tota la raó.
merçè, doncs els primers caldos empaquetats són de Maggi i Knorr. Dos suissos de finals del S XIX...suposo que el tema espaial deu ser per el tipus d'envàs però com a tal ja existíen abans (mira't aquest link: http://www.historiacocina.com/historia/articulos/sopasobre.htm)
I del tema del post musical: donaaaaaa! només faltaria que no es pogués discrepar!! No cal que et disculpis per res :D
josep, jo voldria saber-ho anant a l'espai però com soc un pobre proletari pues me jodo por paria de la tierra...però vaja, que jo també tinc curiositat.
Francesc, home uns dies a l'espai bé valen un menjar una mica liofilitzat. De tota manera no tenen res a veure els menús actuals amb els del tub de pollastre. Han millorat molt.
Publica un comentari a l'entrada