Aquest regal que ens va fer el nou món ha alimentat als humans durant segles i concretament a la meva familia durant uns quants anys. Simbol proletari, compta amb tota la meva simpatia ideológica i sobre tot (i ja passant als assumptes seriosos) compta amb tota la meva simpatia organolèptica.
La patata m'agrada bullida amb unes mongetes, m'agrada bullida amb pell i amb maionesa, m'agrada al caliu amb allioli i m'agrada fregida amb el que sigui. I fins ara, la millor representació de la patata com a personatge era Mr. Potato. Aquest personatge no fa justicia a la patata.
La patata m'agrada bullida amb unes mongetes, m'agrada bullida amb pell i amb maionesa, m'agrada al caliu amb allioli i m'agrada fregida amb el que sigui. I fins ara, la millor representació de la patata com a personatge era Mr. Potato. Aquest personatge no fa justicia a la patata.
I ara us dic, us imagineu que LOST fòs protagonitzat per patates? Oi que començariem a reconduir la figura tubercular cap a on la patata mereix?Ça existe!
Un còmic molt divertit que es pot llegir online i que està protagonitzat per el nostre tubercle favorit: la patata.
Al blog de Martin Vildberg en trovareu moltes de patates. La llàstima és que no les fa servir per a fer humor sobre gastronomía. Però hi ha molts acudits sobre internet i el facebook patatero.
I aprofitant que parlem de patates i patateros...suposo que deu ser la seva feina el intentar animar-nos a tots plegats...pèeeeeeeeeeero....
¿Com diu que qué?
8 comentaris:
Tens tota la raó, les pommes de terre, quin gran descubriment!!!!
Una vegada vaig llegir que quan van arribar a Europa, primer les cultivaven per les flors, que sembla ser són molt boniques, i desprès per mejar dels animals, fins que a Monsieur Parmentier se li va acudir fer-las servir com aliment humà!
Hem de venerar molt a aquest senyor!!!
Patata, patata... patata, patatera...
Petonets
ummm me viene a la memoria un estribillo de la Trinca, que decia algo así como "que coñ...con el darwin tanto dar la lata si el hombre viene de la patata..."
A més de ser un pròducte bàsic en la nostre alimentació, tan se val el nivell social tots estem units per patates...jajajajaja.
Per cert, a casa també som fans del Mr Potato, de fet la meva filla de dos anys també en té un, jo penso que mes que ser denigrant, ho trobo com un homenatge, qui no coneix a Mr Potato? ja desde ben petits tenim cultura patatera..jiji.
Muas!
Ja ho deia la trinca que el home be de la patata
Una abraçada
A mi també m'encanten les patates! Avui n'he fet per dianr amb mongeta tendra i ja se m'ha queixat un fill perquè diu que faig molt sovint aquest plat (l'última vegada va ser fa 3 dies!)
A mi el senyor Patata no m'ha agradat mai perquè l'he trobat molt hortera. En canvi aquestes "pommes de terre" semblen més humanes.
Bullides, fregides, en puré, al caliu... visca la patata!
Una abraçada
Si senyor, Liberté, Fraternité et Pomme de terre !!
MaryLou, els gabatxos són molt llestos i han fabricat el mite de Parmentier com a descobridor de la patata. El cert és que ja abans s'havia emprat com a aliment a Italia. Encara que no de forma generalitzada.
Francesc, esta de la Trinca es mítica jejeje :)
Nuria, l'he fet servir al pobre com a recurs per donar més brillantor al còmic. Però en realitat et dirè que no m'agrada gaire el joc del Mr. Potato. Ni quan era petit :P
Sion, l'hauria d'haver posat com a banda sonora oi? XD
Margarida, tú ets dels meus. Molt millor les patates del còmic (que a sobre té el glamour afegit de ser francès)... :)
josep, Vive le roi pomme de terre!!
...ep..no...espera un moment....hummm :D
Quanta raó que tens, les patates són una gran solució!
Publica un comentari a l'entrada