No les habia fet mai i la recepta ha estat la transmissió oral amb menys comprobació de possibles errors i malentesos que he vist mai en la meva carrera antropològica. El resultat, esbergínies a la meva manera i molt a la meva manera.
Estàn bones!!
Aquesta nit 'teiatru rumanu' amb Calígula d'Albert Camus. Serà una culturetada? Serà divertida? Fa dos anys vem sortir per cames en una Lisístrata, però per cames ajudeu-me. En canvi l'any passat vem gaudir molt amb una Medea (Blanca Portillo) molt i molt aconseguida.
A veure quina bala toca avui amb el festival-ruleta...
Esbergínies tradicionals però no tant.
Ingredients
Un kilo i mig d'esbergínies mini (tamany pilota ping-pong aprox).
Una cullerada gran de comí
Dues cullerades grans d'orenga
mig got d'oli
mig got de vinagre de poma
Un parell de pots d'aigua
Quatre dents d'all Una ceba
Una llauna de pebrot del piquillo
Unes branquetes d'anís
Sal
Procediment
Netejem bé les esbergínies i els hi tallem les tijes.
A cada esbergínia li fem un tall desde la base en direcció a la tija sense que quedi tallada totalment.
En un morter axaifem els alls, el comí i l'orenga.
Posem en una cassola l'oli i quan està calent hi tirem la picada.
Ho fregim uns 30 segons i abans que es cremin les herbes hi tirem les esberginies.
Salpebrem i afegim el vinagre.
Un cop evaporat, hi tirem l'aigua i les coem durant uns minuts (aprox. 10 mins) vigilant que no quedin massa toves.
Ho deixem refredar, en el tall de cada unitat li posem un pebrotet i les punxem amb una branca d'anis per a que acabi de perfumar.
Es posen un dia a la nevera i ja es poden consumir ben fresquetes. Ben fres-que-tes!!
No necessito res més. Si hi ha albergínies i vinagre, segur que és una bona excusa per entrar a la cuina. Ara vaig a llegir la recepta, que de moment només he llegit les quatre primeres línies del post i ja m'he emocionat! ;-)
ResponEliminaHe provat les d'Almagro, petites, m'agraden molt, pe´rò mai he trobat als mercats albergínies tan petites per a poder fer aquesta recepta. Seguiré buscant, mentres imprimeixo la recepta a la teva manera!!
ResponEliminaPetonets
estas berenjenas son tipicas de aqui de Mérida. La temporada es muy cortita- apenas el mes de agosto-.
ResponEliminaLas ramitas de anis, en realidad son de hinojo.
El guiso de las de Almagro es diferente, porque llevan pimentón.
Aun no las he probado, pero la pinta es espectacular..!!!
De boca en boca i tiro porque me toca!! Quines albergínies més molones, i amb vinagre!! Fabulós!
ResponEliminaQuina pinta!
ResponEliminaA casa sóc la única a qui agraden les albergínies, encara que he aconseguit que se les mengin arrebossades. I la meva filla gran, només les vol farcides, però sóc incapaç de cuinar-les així!
ResponEliminaAquestes minis les vaig veure la setmana passada al gourmet del Corte Inglés, i realment són molt maques.
Una abraçada
Wooola, quina pinta! Jo vaig veure el Calígula fa un fotimer d'anys, i tot i que me n'ha quedat bon record, ni que em matessin te'n podria dir res més específic. Però ahir van dir a no sé quin TN que la crítica li està fent la onada a aquest muntatge que tu vas a veure... De moment, em quedo amb les alergínies.
ResponEliminaKissumenja, a sobre han quedat bones!! Merci per l'emoció :)
ResponEliminaMaryLou, es que com et contesta la paki més endavant són típiques d'aqui i jo només les he trobat en llauna i ja fetes.
Paki, bueno, admitimos tu autoridad en el asunt. Hinojo, en efectivo...:P
Vermells, i com que les he fet jo he posat un punt de vinagre suau, hehe. Molt bones!
Francesc, han resultat tan bones com semblava al fer la foto. :)
Margarida, a mi m'agraden molt farcides. I tot i no ser amant dels àcids així formen un molt bon conjunt. Te les recomano.
Mar, un muntatge molt bó. Molts cops aquí al festival d'estiu porten o munten obres massa efectistes i plenes de payassades. Aquest és teatre de debó. I el texte és excel.lent tot i que jo li treuria mitja horeta. Un Albert Camus, vaja :D
Les provaré, tenen un aspecte suculent, m'agraden molt les albergínies!!! Vagi bé el teatre;)Tinc una amiga, profe de llatí i grec, que l'any passat va fer el viatge des de Girona tan sols per venir a veure una obra a Mèrida!!!
ResponEliminaVaja, sempre havia vist això a alguna fira, i mai sabia si eren tàperes o olives gegants o què... ara ja ho sé :-)
ResponEliminaCom el kissumenja, albergínies + vinagre = triomf segur!
Viscalacuina (visca!) Val la pena el viatge com a minim una vegada. Tot i que la majoria de obres dels darrers anys són un 'truño'...
ResponEliminasurfzone, kissumenja és una dona. Concretament la kissumenja del que cuina el massitet :P
En prenc nota, de LA kissumenja :-)
ResponElimina