de family niu cuisin

Aquest és el Rey León de la familia, al que potser se li ha caigut una mica la melena però deu ser cosa de l'estiu. Segur.

Ahir per anar al 'teiatru romanu' a veure Calígula ens va cuinar una truita de patates. Bocata de truita amb una pedra mil.lenària clavada al cul. Dues hores de faràndula i caloríes. Una bona nit.
Fins aquí tot normal i corrent. Ara bé, al jefe en els darrers temps li ha donat per experimentar a la cuina i ahir va decidir fer servir el robot programable per a cuinar la truita de patates.

Així comunica el jefe la seva decisió als subordinats.

I encara més fort, a la truita de patates en aquesta llar se li afegeix un percentatge de patata xip a la tradicional patata fregida. Llarga és la mà del mestre Ferràn, oi? Encara que l'invent no sigui seu, sí que ho és l'influència que arriba fins a una cuina de Mérida. Fins al meu pare.

I a sobre, amb el detallasso de fer servir unes patates igual de bones (no pas més) que les de la xurrería de la rambla de Vilanova i la Geltrú -menció per al tito Diego que ens les va descobrir- o les patates de la xurreria de la rambla de Llinars -menció per a la Ban que també ens les va descobrir-.

Aquestes patates tenen la imagineria local, romana com no podia ser de cap altra manera.



Us asseguro que estàn excel.lents, malgrat el trist aforisme digne de de Priceuaters-johnson-Bassat agència de publicitat.