Aquest és el Rey León de la familia, al que potser se li ha caigut una mica la melena però deu ser cosa de l'estiu. Segur.
Ahir per anar al 'teiatru romanu' a veure Calígula ens va cuinar una truita de patates. Bocata de truita amb una pedra mil.lenària clavada al cul. Dues hores de faràndula i caloríes. Una bona nit.
Fins aquí tot normal i corrent. Ara bé, al jefe en els darrers temps li ha donat per experimentar a la cuina i ahir va decidir fer servir el robot programable per a cuinar la truita de patates.
Així comunica el jefe la seva decisió als subordinats.
Ahir per anar al 'teiatru romanu' a veure Calígula ens va cuinar una truita de patates. Bocata de truita amb una pedra mil.lenària clavada al cul. Dues hores de faràndula i caloríes. Una bona nit.
Fins aquí tot normal i corrent. Ara bé, al jefe en els darrers temps li ha donat per experimentar a la cuina i ahir va decidir fer servir el robot programable per a cuinar la truita de patates.
Així comunica el jefe la seva decisió als subordinats.
I encara més fort, a la truita de patates en aquesta llar se li afegeix un percentatge de patata xip a la tradicional patata fregida. Llarga és la mà del mestre Ferràn, oi? Encara que l'invent no sigui seu, sí que ho és l'influència que arriba fins a una cuina de Mérida. Fins al meu pare.
I a sobre, amb el detallasso de fer servir unes patates igual de bones (no pas més) que les de la xurrería de la rambla de Vilanova i la Geltrú -menció per al tito Diego que ens les va descobrir- o les patates de la xurreria de la rambla de Llinars -menció per a la Ban que també ens les va descobrir-.
Aquestes patates tenen la imagineria local, romana com no podia ser de cap altra manera.
Us asseguro que estàn excel.lents, malgrat el trist aforisme digne de de Priceuaters-johnson-Bassat agència de publicitat.
8 comentaris:
Significa això que cuiners i cocinillas serem substituïts per un exèrcit de robots clonico-gourmets liderats per Darth-Adrià???¿¿¿¿
He llegit Vilanova i la Geltrú i no reaccionava!! jeje com que esteu pel sud... son les patates del Trifón, surten fins en els llibres i no es broma, els diumenges hi ha cua per comprar-ne.
Veig que esteu gaudint del viatge! a seguir! :-) nosaltres gaudim llegint les cròniques!
Tot al contrari ;D
Significa que tot i que alguns dels conceptes 'Adrià' han arribat fins a les cuines -es això una prova de que no tot era paja mental?- al final el que cuina és el pare.
I de fet, la truita la acaba a la paella com tota la vida i el que fa servir és la cassola del robot per a cuinar les patates :)
I també significa que hi ha marques locals que foten uns productes extraodrinaris jejeje
Anna, ja veus, aquí gaudint i a sobre recordant com gaudirem quan tornem jeje.
Visca el "rey león" de casa teva. Amb aquestes patates miraculoses sembla que tot ha de sortir bé!,ja és ben veritat que no totes les patates fregides son iguals...QUE EL TEMPS US ACOMPANYI AMICS!BONA ESTADA!
Un aplaudiment per al teu pare, que s'apunta a les noves tecnologies!!
Encara que amb una pedra milenaria al cul, segur que la truita et va semblar boníssima!!!
Petonets
El tema de truita de patates amb patates xips, ja l'havia sentit alguna vegada, tot i que mai m'he atrevit... I el tema robots de cuina, és de les coses que em fan il·lusió, però mai faig el pas de comprar-ne cap... salut!.
Visca Vilanova i visca les patates del trifon! =D
Publica un comentari a l'entrada