dimarts, 10 d’agost del 2010

denle las graciñas a Stanislav...



Avui és 10 d'Agost de 2010 i ha arribat el moment de fer la nostra versió d'ensaladilla rusa. Per que és estiu, per que fa calor, per que sempre val la pena una amanideta refrescant i per que avui estem aquí gràcies a Stanislav Petrov.

El 26 de Setembre de 1983, Stanislav Petrov va salvar el món.

La negra nit del 26 de Setembre, a les 0.14h de Moscú, un satèl.lit soviètic dona l'alarma d'atac nuclear en detectar misils balístics procedents dels Estats Units. El protocol és clar i pràcticament automàtic: la guerra freda funciona precisament per que la resposta és automàtica, directa i contundent. Tu me jodes, yo te jodo.
No hi poden haver dubtes per a que el sistema sigui efectiu! Tu me jodes, yo te jodo.
Proud to be human.

El que separa la humanitat de l'abisme és Stanislav.
El sistema de detecció sovietic no li mereix molta confiança al bó de'n Petrov. Així que quan el sistema verifica i confirma que cins missils balístics els ataquen...ell simplement decideix ignorar-ho i no arrencar el protocolo d'alerta i resposta. No consulta amb ningú, pren la decisió ell sol: aquella alarma no és fiable. I salva el món.

Quan li preguntin, simplement contestarà que cinc missils li semblen massa pocs 'ningú no comença una guerra nuclear només amb cinc missils'. El sistema és infal.lible, però ell sap que l'error es pot produir.

L'eficient sistema soviétic el condemna a l'ostracisme per excès d'iniciativa. El degraden i l'arraconen. Bravo soviets. Així anem, aquellos eran merluzos y los de ahora tiburones.

Probablement el món -entés com a civilització humana- ha estat en perill inminent més d'una vegada. Però també probablement poques vegades podrem agrair la nostra existència com a espècie a una sola persona. Quan em parlen d'herois em ve a la ment la jeta d'Stanislav Petrov.

Ensaladilla rusa Petrov (personal homenatge)


Ingredients:
Un kilo de patates.
Un pot de variants picades (les venen al Mercadona).

Mig pot de maionesa suau (o un pot mitjà sencer, a gusto del consumidor).
Unes quantes olives verdes sense pinyol (petició expresa de la reina del meu cor).
Unes tires de pebrot del piquillo.300 grs de tonyina en conserva.
Unes culleradetes de caviar (ejem, caviar ejeeeeeeeem. Per al toc post-soviet)


Procediment:
Posem les patates amb pell (però netes) a bullir en aigua abundant. Les anem punxant fins que estan ben tovetes per dins. Refredem i pelem.
Amb una forquilla, axaifem 'grollerament' la patata fins que quedi una textura que ens agradi. A mi m'agrada trobar-me troços de patata. Hi aboquem les variants (cogombrets i pastanaga en el meu cas), la tonyina desfilada, les olives talladetes en llesques i la maionesa. A remenar al ritme dels cors de l'exercit rús. Kalin-ka, kalin-ka, kalin-ka...

Si volem donar-li un toc modernet podem fer 'la del Jose Andrès' i posar-hi una mica de caviar (o succedani si sou proletaris) per sobre. El gust saladet i la sensació explosiva del caviar hi combina molt bé.

9 comentaris:

  1. T'ha quedat boníssima, l'ensaladilla aquesta. M'he quedat ben parat amb això que expliques dels míssils i tot plegat...

    ResponElimina
  2. Fantàstica entrada, fantàstica ensaladilla. L'Albert que sap un munt de fets, anecdotes... històriques ja m'havia explicat aquests fets amb altres paraules però amb el mateix fons. A vegades el sentit comú és tant poc comú que fa especials-especialíssims només a quatre persones...i que a sobre siguin dirigents o polítics!...això és gairebé una utopía!...encara bo...

    ResponElimina
  3. Si el món s'enfonsa per culpa de l'ineptitut, només hi ha esperança en el sentit comú dels Pretovs que corren. Genial, i l'ensaladilla, molt bona pinta

    ResponElimina
  4. Una "ensaladilla" molt bona i per descomptat "copiable". Merescudíssim l'homenatge al camarada Stanislav del qual ho desconeixia tot. Segur que de Petrov's (o Smith's) "depurats" ni deu haver un munt i que la seva història ha estat esborrada per tal que no serveixi d'exemple.

    ResponElimina
  5. Uffff!!!! sort què l'Stanislav tenia sentit comú! arriba a ser el Schwarzenegger... o l'Aznar... Déu meu!!!!
    Molt bo i merescut, el teu homenatge al heroi.
    Petonets

    ResponElimina
  6. Merescut homenatge! no coneixia la història d'aquest Petrov's, d'aquest avui en dia n'anem curtets... l'ensaladilla per suposat ja està a la carpeta esperant un dia d'aquests per ser catada! Salut!

    ResponElimina
  7. Francesc, real como la vida misma...en fin... :)

    mercè, gràcies. Ja tens raó sobre la manca de sentit comú ja...així ens va?

    Mar, de vegades el fet que haguem arribat fins aquí fa sospitar que deu haver bastants Petrov's sueltos per ahí...:D

    Josep, això li deia a la Mar fa tres línies ;-D

    MAryLou, i avui precisament estrenen una peli d'aquesta tropa, en fin...

    Teresa, doncs entre tots ens haurem de posar les piles per trobar-ne més de Petrov's :D

    ResponElimina
  8. Vaja, que el Petrov es va ensumar el fracàs... gràcies a ell no som tots un carpaccio gegant XD

    ResponElimina
  9. Capaccio gegant....MOOOOOOLA l'expresió XDD

    ResponElimina