Amb perdó per el egotour, demà poso el post sobre per que les culleretes serveixen per retenir el gas del cava...però avui em surt la serotonina per les orelles. De nou gràcies a en Txaber i a El Món a RAC1 per regalar-me 30 mins de felicitat.
Nota: jo surto a partir del min. 6 i 30 segons.... i m'han deixat ficar alguna cullerada més durant la resta de la secció!! #loshayconsuerte
Oscar, quin "savoir faire"!...sembles talment un més de l'equip i es nota que has estat de gust.M'ha fet il.lusió escoltar-te, enhorabona i endavant com fins ara, ja saps que esperem els teus posts en candeletes!
Sí, semblaves tot un professional! De veritat que no treballes a cap ràdio?
Molt interessant el tema d'avui i una recepta ben bona. A casa els arrossos ens agraden molt, encara que la versió amb colomins encara no l'he feta. En canvi la meva mare en feia sovint quan jo era joveneta.
M'ha encantat tornar a sentir la cançoneta de les pizzes japoneses!
Et vaig escoltar un moment i de casualitat, no em vaig adonar que eres tu perquè semblaves un professional de la radio, ja estàs preparat per suportar la pressió mediàtica?, ja,ja...una abraçada.
10 comentaris:
Felicitats! Se't dona bé això del micròfon de ràdio (bastant millor que a mi!) :)
Quina gana d'arrós que proposaves :P
Gràcies per afegir el link! Ep, he escoltat el Son Goku en directe!!! Felicitats guapu!!
Ptnts
Un plaer compartir un esmorzar i uns minuts de ràdio. Gràcies i abraçades
Com diu en Roger el micro és teu!!!!
xermanet i cia, felicitats! una vegada mes avui ens has fet deixar anar un o mes somriures!
Oscar, quin "savoir faire"!...sembles talment un més de l'equip i es nota que has estat de gust.M'ha fet il.lusió escoltar-te, enhorabona i endavant com fins ara, ja saps que esperem els teus posts en candeletes!
Sí, semblaves tot un professional!
De veritat que no treballes a cap ràdio?
Molt interessant el tema d'avui i una recepta ben bona. A casa els arrossos ens agraden molt, encara que la versió amb colomins encara no l'he feta. En canvi la meva mare en feia sovint quan jo era joveneta.
M'ha encantat tornar a sentir la cançoneta de les pizzes japoneses!
A tua voz é muito agradável pela rádio.
Escuta-te con molt caliu.Parabéns.
Beijinhos
Et vaig escoltar un moment i de casualitat, no em vaig adonar que eres tu perquè semblaves un professional de la radio, ja estàs preparat per suportar la pressió mediàtica?, ja,ja...una abraçada.
Tiriti
Roger, home venint d'algú del gremi...zanks a lot!!
Marta, ja t'ho he agrait onlive, però de nou merci :)
Txaber, el plaer és meu. Creu-me que ho dic totalment en serio. I love radio!!
Sara Maria, gràcies. Haurè de comprar-ne un...jeje
Laia, tu ja saps la ilusió que m'ha fet així que...:D
mercè. Jo ho voldria fer encara millor, però reconec que estic satisfet del resultat :)
Margarida, merci! La veritat és que treballo en temes informàtics així que no. Ara que la vocació la tinc, està clar!! :D
Paki, pois moitas graciñas para os primiños da península jeje
Publica un comentari a l'entrada