de diumenge familiar (i pantagruèlic)

Diumenge de familia de la bona. En comptes de fer una presentació de slide amb les diferents fotos, m'estimo més aquesta vegada hi poso les fotos per poder-m'hi aturar el temps que vulgui en contemplar cada imatge.

Ja sabeu que aquest és el meu bloc, però també es una mica el meu diari.

Menú: Entrants:
Carbassa caramelitzada amb sal maldon.
Síndria amb mató
Cóc de sardines (el que ha preparat un servidor de vostés)
Ensaladilla de la Paqui (my mother, que li surt brodada)
Assortiment de formatges de França
El millor paté del món: el rilletes d'oie. Titol atorgat per mi mateix, obviament.

Plat principal:
Mandonguilles amb sèpia feta al vi negre. Espectaculars i profundes.

Postres:
Dulce de batata amb formatge de tetilla galega.
Assortiment de gelats artesans

Café Nespresso i copa de cava per als que en siguin bebedors.

El menú era generós, com l'esperit d'aquesta familia.
Tres horetes per dinar ens han fet falta, i unes cinc de sobre taula per explicar-nos les coses, compartir els acudits, analitzar la situació política, tafanejar sobre la situació social, fer imitacions i xorrades variades.

En un inesperat maridatge, als postres hem tingut una variació de la coneguda combinació 'formatge+codonyat' (queso+membrillo). Avui hem gaudit d'un 'dulce de batata+formatge de tetilla galega'.
Llógicament, el somriure de la reina del meu cor era considerable a la hora del postre.... #orgullopatrio jejeje.

La meva tieta Mari s'ho curra moltíssim en els dinars (de fet el meu tiet Diego també s'ho curra, pero com que aquí parlem sobretot dels fogons, doncs la tieta és la veritable estrella del moment). Ella és una persona de seny, de senderi i ves per on, d'alguna manera, per alguna curiosa casualitat hem aconseguit fer-li la foto en el moment més inoportú....

Ya te he dicho que no y ya ves el caso que te hago, tieta.

És veritat que el següent plat de gelats correspón més aviat a un sonat sense criteri (ni tan sols cromàtic) que a un afeccionat a la cuina. Però els que hem coneixeu no us hauria de soprendre tant. Els volia tastar tots, els gelats. O dit d'una altra manera....

Why? Because I can!!

Reconec que en el sector imitacions i xorrades sóc un dels factors principals, però en alguns moments de il.luminació sóc capaç de mostrar la meva cara raonable a la familia.

I finalment us poso aquí la recepta del cóc de sardines. Un cóc basat en la recepta del fantàstic llibre 'Dolços i salats de Vinaròs' del que ja us he parlat aquí. Les meves variacions corresponen al temps de cocció de la sardina, ja que jo faig una primera cocció de la massa en solitari i finalment afegeixo les sardines durant aprox 15 mins amb l'objectiu de que em quèdin sucoses al màxim.
També he afegit uns bocins de tomàquet rehidratat i pebrot escalivat.

Espero que els massitos em sàpiguen perdonar l'atreviment, però la cabra tira al monte y el blocaire ... bé, el blocaire sol ser de natura curiosa. O no?

Cóc de sardines al Vinarós Swing:

Ingredients:

Una tassa d'oli
Dues tasses d'aigua
50 grs. de llevat fresc premsat (del Mercadona en el meu cas)
Farina de força (jo calculo aprox. 500-600 grs.)
Sal

Dos kilos de sardina
Uns quants tomàquets secs rehidratats
Una mica de pebrot escalivat
Una dent d'all.
sal, oli i pebre

Procediment

Barrejem en un bol gran l'aigua amb el llevat desfet, l'oli i li anem afegint farina fins que podem pastar (amasar) amb les mans. Aleshores ho passem al marbre enfarinat i li anem afegint farina fins que la massa queda elàstica. Jo calculo que he pastat aprox entre 10 i 15 mins. A la meitat del pastat li poso sal, que ja no afecta negativament al llevat.
Ho posem al bol i ho deixem reposar una hora.

Netejem les sardines i les desespinem. Aquesta és la part més pesada ja que jo intento treure totes les espinetes que puc i també els hi trec totes les escates.

Quan ja ha passat l'hora, agafem la meitat de la massa i la estirem sobre la safata del forn (jo hi poso paper vegetal). Posem la massa a coure al forn a 180 graus durant uns 15 mins (20 si us agrada més torrada)

La treiem i a sobre hi posarem les sardines amb un punt de sal de forma que cobreixin molt bé la superfície i es superposin una mica. Ha de quedar com una teulada, ja que al coure es fan més petites i podríen quedar forats. Afegim els trossets de tomàquet, el pebrot i l'all i altre cop al forn 13 minuts.

Finalment hi posem uns pinyons per sobre i li donem 3 mins més de gratinant per a que agafin un color. Al treure la coca i estar una mica freda, un rajolí d'oli per sobre la farà brillar per a que digui NYAM-ME!!

A mi la massa m'ha donat per a dues coques amb dos kilos de sardina:


I això es tot, que no es molt i sobre tot espero que no hagi sigut massa. Salut!!