Jo tinc el deute moral de fer una entrada quan cuini les meves fabas, però això no es produirà fins el cap de setmana com a mínim així que espero que ningú vulgui cobrar-me interessos de demora...
Aquest estiu també hem tingut l'oportunitat de coincidir amb les festes majors de Torremejía. Bingo. I com ha de ser, quan son festes la meva familia prepara un parell de plats que han esdevingut tradició. Superfamily power.
El més característic per a mí es 'la pepitoria', preparació d'origen àrab i suposo que per això amb presència d'ametlla i picada.
Pepitoria a la manera de la familia:
Ingredients:
Un pollastre ( o dos o tres, ja que ens hi posem oi?)
Unes dents d'all
Unes fulles de llorer
Ceba
Dos ous durs
Un grapat d'ametlles
Una mica de pà dur
Un gotet de ví blanc o ví de xerès
Safrà
Sal, oli i pebre
farina
farigola
Pimentón de la Vera.
Procediment:
En una cassola posem un parell o tres de dents d'all i oli. Els fregim i els reservem un cop estiguin rossos.
Tallem els pollastres en vuitens i els passem per farina. Els posem a daurar dins de l'oli anterior i quan estàn daurats els reservem.
Afegim la ceba tallada petita i la tenim a foc suau fins que està cuita i una mica caramelitzada.
En aquest moment afegim el pollastre, la farigola, el vi i el pimentón de la vera.
Ho reduim i un cop evaporat el vi afegim aigua fins a cobrir. Coem el pollastre fins que estigui fet afegint una mica d'aigua si ens fa falta de tant en tant.
Abans d'acabar la cocció, fem una picada amb els rovells d'ou dur, les ametlles, els alls inicials i una mica de safrà torradet. Ho afegim a la cassola i coem mig minut.
Acabada de fer està bona, però de matinada tornant del 'baile y el fregao' està brutalment bona.
Shhhhhh..... el nombre de la playa es secreto, no sea el cuento de que se llene de tip@s con acento raro, enormes cámaras de fotos, pantalón pirata, sandalias y bastón de trekking o como coño se llame. Es uno de los pocos sitios que nos quedan a los aborígenes para disfrutar del país sin ver (casi) motos de agua y sentirnos (aún más) territorio colonial, más este año con el puto chacobeo.
ResponEliminaUnha aperta e trata as fabas com es mereixen.
Realment maca la platja...siguin on siguin sempre m'encanten...(serà per que sóc una mica lagarto???)
ResponEliminaI...a veure si penges les "fabas"!!!
Ptnts
La platja és realment preciosa!!! i la pepitoria nomès la he fet una vegada i ens va agradar molt, la tornaré a fer amb la recepta de la teva família!
ResponEliminaPetonets
ooh, el paisatge és realment bonic :)
ResponEliminaLa veritat és que mai he menjatpepitoria però llegint els ingredients i la recepta, segur que estar molt bona :)
salutacions
Umm el pollastre amb pepitoria és una de les coses que més m´agraden..petonets
ResponEliminaNo n'he menjat mai però ha de ser ben bo!
ResponEliminaQuina enveja de platja! Preciosa i sense aglomeracions. Això sí que es fantàstic! Ja m'agradaria, ja, passar-m'hi una temporadeta!
Quines platges més tranquil·les! La recepta del pollastre així no l'he feta mai, l'hauré de provar...
ResponEliminaÉs que a Galícia teniu unes platges fantàstiques!. Una que recordo molt bonica és la de Vivero, a la tarda, ampla, amb uns colors impressionants, suposo que la coneixeu.
ResponEliminaNo he fet ni he menjat mai pepitoria, però la recepta de la vostra família pinta molt bé. A més, pot servir perfectament per a un dinar de tupper, no?
hola... jo vaig tastar la recepta `pepitoria`, si si, la de la foto. Senzillament: boníssima, interessant, reconfortant... així que gràcies per el post i si, ho fem un dia d'aquests!! la platja, preciosa, tranquilaaaaa :)
ResponEliminaeSedidió jaja això ja sembla una conversa de caçadors de bolets (buscadores de setas) > ubicacions secretes com si fòs l'Area 51.
ResponEliminaHo farè :)
Marta, es que no he tingut temps de cuinar-les i no ho vull fer de qualsevol manera. :)
MaryLou, jo ara la tinc lligada a la festa major tot i ser un plat que es tradicional de tot l'any i que crec haver-lo vist en moltíssims llibres de receptes populars del segle XX.
Laura, tasta-ho per que és diferent però similar a fer un escabetx: es pot menjar tant calent com fred. :)
MºJosé: TU-SI-QUE-SA-BES :)
Margarida, amb marea baixa quan és més ample i amb taaant poca gent...sembla una altre planeta aquesta platja.
Visc a la cuina, per no reiterar et dirè que ho tastis i ja diràs :)
Glòria, tens tota la raó amb la recomanació del tàper, no ho havia pensat però es molt i molt versatil ja que no importa molt la temperatura i mai es pot assecar al escalfar per que porta liquid!
super-xermaneta, tú tens la sort que al veure la foto et deuen venir les olors i tot d'aquella cuina (i menjador... i tota la casa en realitat) :D
Preciosa la platja...
ResponEliminaEsperm les fabes.
Petons.
Aquestes són les platges que m'agraden a mi, sense gent i amb la temperatura ideal per passejar per la sorra sense passar calor... quina sort tenen a Galícia!
ResponEliminaQuina platja! he estat a muntanya, m'agrada, però trobava a faltar la platja. La pepitoria l'he provat una vegada i no en tinc gaire bon record... però s'ha de provar tot!
ResponEliminapetó
Aquesta recepta de pepitoria deu de estar fabulosa per acabar amb la ressaca de la matinada desprès d’una nit de parranda.
ResponEliminaUna abraçada
Quin luxe de platges, sense acumulació de guiris i altres "espècies" típiques a les platges durant l'estiu!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Margot, gràcies i al final les tindreu :)
ResponEliminaGemma, de paisatges tu en saps molt més que no pas jo i ja ho has dit bé: Galicia és privilegiada en això i altres coses.
Teresa, doncs et recomana una segona oportunitat a la pepitoria...una recepta tradicional de tants anys i tantes cases ha de tenir alguna cosa bona no? :)
Sion, com entra la pepitoria de matinada jajaja de puta mare!! XD
Dolça, jo crec que en 700 metres de platja hi devia haver unes 25 o 30 persones i eren les 11h del matí... :O
Per cert, on diu Dolça posa-li un Gloria (l'òxid de l'estiu jeje) :)
ResponEliminaPrecioses les platjes i la pepitoria, no la he fet mai però em porta records d'infancia, l'avia la feia per la festa major. Tens raó, Galicia per sort te molt per oferir. Una abraçada.
ResponEliminaAixò de cuinar 2 o 3 pollastres de cop ja comença a ser malaltís XDDD
ResponEliminaPer cert, haurem de fer un curset accelerat de panoràmiques, aquella de Riazor fa força angúnia!
Mira't alguns exemples meus :-)