Fa segles, durant les vacances d'estiu del 2.010 vaig gaudir d'unes estupendes sardines a la brasa que vem prendre en familia sota un cel de roures. Va ser a Verdes (Coristanco).
Fa segles, us deia, em va venir a la ment la pregunta de com és possible que un producte com el carbó vegetal tingui molt més poder calorífic que la llenya de la qual prové?
Es a dir, com pot ser que la llenya cremada cremi més i millor que la mateixa llenya? I
si torno a cremar el carbó cremat, puc obtenir prou energia com per fondre el continuum espai-temporal?
Yes, this is la entrada setmanal de "divulgació científica" relacionada amb la cuina.
Les parides energètiques no me les vaig preguntar, obviament. Sóc un tipus seriòs excepte quan m'allibero escribint aquestes línies digitals.
Així que vaig estar investigant una mica el tema i aquest és un breu resum de com i per que el carbó vegetal és un combustible de-pu-ta-ma-re per a fer escalivades.
El carbó (mal dia per començar a patir dislèxia) és llenya cremada, si. Però no de qualsevol manera. Per començar la llenya es crema en ausència d'oxigen (procès anaeròbic).
En un 'alarde' d'imaginació el procés s'anomena carbonització i consisteix en el seguent.
Primerament es coloca la fusta aillada de l'atmosfera per tal de que no hi hagi oxigen i per tant que no es pugui cremar de la manera tradicional. Això s'ha fet sempre apilant i tapant la pila amb fang i fulles.
Un cop encesa la llenya, aquesta es carbonitza en tres fases.
1- Fins als 170 graus: pèrdua d'humitat i d'alguns olis essencials.
2- Fins als 270 graus: despreniment de gas CO2 i CO
3- Fins als 600 o 700 graus: aquest és propiament el proces de carbonització i es desprenen totes les substàncies volàtils de la fusta. El que queda, el residu, és el carbó vegetal.
El resultat de la carbonització és paradoxalment molt més potent caloríficament que la fusta original (entre 29.000 a 35.000 kJ/kg contra 12.000 a 21.000 kJ/kg.)
Es a dir, que en realitat el que estèm fent és evaporar tot el que conté la fusta i que molesta en el moment d'obtenir calor. Estem treient tot el que quan hi ha foc, no crema. Treiem l'aigua, els gasos, els olis essencials... i el que queda... bàsicament arde que te cagas.
Així que a partir d'ara, quan se us cremi la torrada en comptes de mirarla amb mala cara penseu que en realitat el que teniu a les mans és un prodigi energètic. Sembla ser que el que manava tirànicament (no com ara) a l'Iraq en tenia un parell amagades sota el coixí! Torrades de destrucció massiva.
Fa segles, us deia, em va venir a la ment la pregunta de com és possible que un producte com el carbó vegetal tingui molt més poder calorífic que la llenya de la qual prové?
Es a dir, com pot ser que la llenya cremada cremi més i millor que la mateixa llenya? I
si torno a cremar el carbó cremat, puc obtenir prou energia com per fondre el continuum espai-temporal?
Yes, this is la entrada setmanal de "divulgació científica" relacionada amb la cuina.
Les parides energètiques no me les vaig preguntar, obviament. Sóc un tipus seriòs excepte quan m'allibero escribint aquestes línies digitals.
Així que vaig estar investigant una mica el tema i aquest és un breu resum de com i per que el carbó vegetal és un combustible de-pu-ta-ma-re per a fer escalivades.
El carbó (mal dia per començar a patir dislèxia) és llenya cremada, si. Però no de qualsevol manera. Per començar la llenya es crema en ausència d'oxigen (procès anaeròbic).
En un 'alarde' d'imaginació el procés s'anomena carbonització i consisteix en el seguent.
Primerament es coloca la fusta aillada de l'atmosfera per tal de que no hi hagi oxigen i per tant que no es pugui cremar de la manera tradicional. Això s'ha fet sempre apilant i tapant la pila amb fang i fulles.
Un cop encesa la llenya, aquesta es carbonitza en tres fases.
1- Fins als 170 graus: pèrdua d'humitat i d'alguns olis essencials.
2- Fins als 270 graus: despreniment de gas CO2 i CO
3- Fins als 600 o 700 graus: aquest és propiament el proces de carbonització i es desprenen totes les substàncies volàtils de la fusta. El que queda, el residu, és el carbó vegetal.
El resultat de la carbonització és paradoxalment molt més potent caloríficament que la fusta original (entre 29.000 a 35.000 kJ/kg contra 12.000 a 21.000 kJ/kg.)
Es a dir, que en realitat el que estèm fent és evaporar tot el que conté la fusta i que molesta en el moment d'obtenir calor. Estem treient tot el que quan hi ha foc, no crema. Treiem l'aigua, els gasos, els olis essencials... i el que queda... bàsicament arde que te cagas.
Així que a partir d'ara, quan se us cremi la torrada en comptes de mirarla amb mala cara penseu que en realitat el que teniu a les mans és un prodigi energètic. Sembla ser que el que manava tirànicament (no com ara) a l'Iraq en tenia un parell amagades sota el coixí! Torrades de destrucció massiva.
Genial....!!... :). No fas gens de docència?... Penso que hi tindríes la ma trencada...
ResponElimina:)):)):))...
ResponEliminaO sigui, que quan s'em cremi el dinar (em pasa massa ultimament) en comptes de llençarlo ...DIRECTE A LA XEMENEIA!!!
I faig unes brasetes:P
Quines coses mes curioses que ens portes.
ostres tu!
ResponEliminaAixo es una clase ben explicada de la combustió, ajajaja.
Com diu Patita cuina,directa a la llar de foc anira si es creman les torradas.
Petons.
Apa, una bona il·lustració per un dijous a la tarda. Havia vist cabanes de carboners abandonades pel Montseny, i mai m'havia passat pel cap esbrinar com funcionava tot plegat.
ResponEliminaFantàstica la classe d'avui! Però jo continuo pensant que per fer carn a la brasa m'agrada més utilitzar unes branques d'alzina, o uns ceps, que carbó. Penso que deixen més bon aroma a la carn. Hi ha una explicació científica, o són il·lusions meves?
ResponEliminaMolt interessant aquesta lliçó mestra d´aquesta darrera entrada...per cert...es clar que m´has deixat intrigada...no tinc facebook i no veig adreça de correu electrònic al teu bloc, la meva és a la dreta del meu...:D
ResponEliminaRicard, gràcies! No en faig no, i no se si els meus nervis són a proba de nens hehehe.
ResponEliminaPetita cuina...justament, a la xemeneia i així faràs aprofitament, reciclatje i ecologisme. Gràcies :)
margot, gràcies i vosaltres que teniu llar de foc. Els que no en tenim les hem de guardar en un sac per quan arribi la primavera i el temps d'anar a fer la barbacoa XDD
surfzone, es veu que era un ofici de risc per que es pujaven sobre la montonera per veure si ja estava feta. Si per alguna raó s'esfondrava... 600 graus...imaginem el resultat!!
Margarida, hi ha una explicació: tot i que el carbó és el que té més energía calorífica li manca precisament els olis i aromes que perd durant el procés. Per tant, no els pot aportar al menjar que cuinem :)
Mº José, ara ja està contestat directament per el mail hehehe. A veure quan la logística ho permet oi? :))