-Usted no sabe con quien está hablando!!
Aquesta fuetada verbal que tant mindundi poca-cosa fa petar a la cara del que no el coneix... aquesta frase us dic l'hauria d'haber escoltat d'alguna manera el dia que vaig entrar a comentar a gastromimix.
I es que a dia d'avui encara no sé del tot 'con quien estoy hablando'.
A l'univers del blocaire compta molt el present i compta molt l'exibicionisme. Si no ensenyes no esperis que ningú ho vegi no? Doncs mireu, en Xesco és un tipus discret que porta a sobre més mili que un batallón de legionarios.
Comparteix coneixements de forma natural i li vas veient el pedasso de background que porta dins. Si us dic que ha treballat amb Subijana, Berasategui... vale no hay más preguntas, Señoría.
Però no us penseu que va explicant currículum en Xesco, com qui diu li has de treure amb ganxo. No et preocupis que no tinc pressa hehehe...
I en aquestes que avui m'ha convidat a veremar a la finca (que te digo finca por no decirte hacienda) de Ca l'Esteve. En aquesta finca hi conreuen les verdures i fruits que fan servir al restaurant, en aquest sentit són quasi autosuficients i sincerament, els seus clients gaudeixen del millor producte de proximitat que es pot tenir. Concretament 10 metres de proximitat.
I també hi tenen vinyes, el que per a mi és un petit mar de vinyes. I avui m'han deixat fer un cop de mà veremant syrah i experimentat aquesta sensació curiosa quan les mans es tornen enganxoses del suc del raim que inevitablement et llisca entre els dits.
Aquí hi ha algunes instantànies dels moments, però sincerament es queda curta la cosa respecte a les sensacions reals. En tot cas, espero que us agradi:
Aquesta fuetada verbal que tant mindundi poca-cosa fa petar a la cara del que no el coneix... aquesta frase us dic l'hauria d'haber escoltat d'alguna manera el dia que vaig entrar a comentar a gastromimix.
I es que a dia d'avui encara no sé del tot 'con quien estoy hablando'.
A l'univers del blocaire compta molt el present i compta molt l'exibicionisme. Si no ensenyes no esperis que ningú ho vegi no? Doncs mireu, en Xesco és un tipus discret que porta a sobre més mili que un batallón de legionarios.
Comparteix coneixements de forma natural i li vas veient el pedasso de background que porta dins. Si us dic que ha treballat amb Subijana, Berasategui... vale no hay más preguntas, Señoría.
Però no us penseu que va explicant currículum en Xesco, com qui diu li has de treure amb ganxo. No et preocupis que no tinc pressa hehehe...
I en aquestes que avui m'ha convidat a veremar a la finca (que te digo finca por no decirte hacienda) de Ca l'Esteve. En aquesta finca hi conreuen les verdures i fruits que fan servir al restaurant, en aquest sentit són quasi autosuficients i sincerament, els seus clients gaudeixen del millor producte de proximitat que es pot tenir. Concretament 10 metres de proximitat.
I també hi tenen vinyes, el que per a mi és un petit mar de vinyes. I avui m'han deixat fer un cop de mà veremant syrah i experimentat aquesta sensació curiosa quan les mans es tornen enganxoses del suc del raim que inevitablement et llisca entre els dits.
Aquí hi ha algunes instantànies dels moments, però sincerament es queda curta la cosa respecte a les sensacions reals. En tot cas, espero que us agradi:
També m'ha fet un tour per l'hort, però això us ho explico en un altre moment. Però ja em direu si aquesta imatge no parla per si mateixa...
Gràcies per una tarda de dissabte com aquesta!!
9 comentaris:
Muy conjuntados tu y la Rupertaza! Feliz tarde la vuestra, si señorrrrr!!!!
No havia entrat mai a aquest blog... segurament perquè és tan discret com dius.
Quina sort que t'hagin convidat a veremar a l'hacienda, m'imagino les sensacions que hauràs viscut.
Cada cop hi ha més restaurants que es cultiven les pròpies verdures, visca la proximitat del "metre zero"! ;)
I has collit tu tot sol aquesta CARBASSA enorme de la foto? je je je... Sóc fan de les carbasses, amb una d'aquestes m'acontentaria per mig hivern :)
Si que havia entrat al blog en alguna ocasió, però ara ho he fet i tens tota la raó. El poso a la meva llista de links, que em serveix com punt de partida per fer les visites periòdiques. De fet sempre m'havia fet gràcia el nom doncs em recordava al de "minix", aquella versió reduida de linux de la que ja ningú es recorda..
I a les fotos de verema, sembla que sigui la teva feina de tota la vida.. :).
Xermà, estic ben segura de que la tarda ha sigut mes que profitosa.
M'encanta el concepte i les accions d'aquells que cultiven amb tanta cura i passió els bons aliments i que ho comaparteixen de forma propera i desinteresada.
Ens fa goig de que estiguis tant content!
Aquestes són la mena de coses que fan que ens sentim a gust amb la vida, que bé que t'ho has passat!
Això si que és passar una bona tarda!!! quin bé de deu de raïm, i de carbassa!!!un luxe!
En la propera ocasió que tinguem et deixaré uns guants, no pateixis.
Estoy en feisbu y linkedin, escribo un blog (de tanto en tanto). Y ocasionalmente dejo comentarios por ahí. Exhibicionismo al más puro estilo 2.0
Gemma, pots venir a buscar la teva carbassa, aviat les tindrem a punt.
Dani, yesyesyes :)
Gemma, bloc ultra-recomanable que porten entre el Xesco i en Panxeta (comentari superior).
Ricard, es que tinc un punt d'imatge diguem-ne rústica i poc refinada que m'ajuda a quedar bé en aquetes situacions XDD
Xermaneta, xa veuràs quan hi pasexem i ens l'ensenyi... una passada.
Visc a la cuina, una frase que ho resumeix molt bé :)
Teresa, i un luxe que va arribar de manera inesperada i que encara el va fer més divertit i estimulant.
Xesco, no em cardis uns guants que una de les sensacions maques era sentir el raim esclatant de madur (i quina pell tan fina la del syrah)!!
Això sí que és una carbassa XXXXXL :-O
Jo tampoc coneixia aquest bloc, ara me'l miraré una mica.
Publica un comentari a l'entrada