declinació de tomàquets

Ens vem aixecar tard aquest dissabte.

En comptes d'arribar entre les 10.30h i les 11h com teniem pensat finalment vem apareixer a les 11.30h. Això no seria cap problema si no fos que haviem anunciat als eterns vermells que passariem abans per a fer un cop de mà en el que fes falta.

Finalment només vem poder ajudar a netejar els tomàquets, la taula ja estava preparada i no quedava gaire cosa més pendent.

La Txell i en Kike ens van rebre igualment amb l'alegria i esperit jovial que els caracteritza, i ens van presentar la Marina Duñach.
Quan penseu que vaig trigar en ficar la pota? aproximadament uns 90 segons tal i com jo ho recordo.
La cosa va anar així:

Quan els vermells em comenten que vindrà en Pep Salsetes, rapidament els explico que el conec de vista del fòrum de Girona. Va formar part d'un grup de 'cuiners sense restaurant' que sota la batuta de l'Isma Prados ens van presentar diferents productes de la terra.

I em quedo 'mes ample que llarg' mentre s'acosta la Marina: em somriu i em comenta que ella també hi era: sóc la que va portar les mongetes del ganxet...

starbase PLAF!!

En el meu descàrrec dirè que en Pep Salsetes és molt carismàtic i la meva capacitat molt limitada. Així que bé, un cop em va comentar el tema mongetil si que la vaig recordar...però una mica massa tard oi?
Tot i això, em sembla que no m'ho va tenir gens en compte hehe.

Com heu vist a la foto, també hi van venir el Josep i la Glòria del gran elcafédenit. Ells tenen la seva crònica ja publicada i la podeu consultar aquí.

Aquests són els tomàquets 'en brut'. Cinc varietats locals autòctones del Vallés alguna amb història curiosa al darrera, que explico més endavant. Són respectivament (tres caires de Rubí, Rosa ple, pometa de Santa Eulalia, pometa Lluis Vila, Montserrat tradicional).

Tots ecològics, naturals, irregulars i fragants com la natura proveeix i sovint l'home desvirtua.

Per a al tast ens van donar una fitxa on haviem de marcar l'aroma (molt, normal, poc), gust (àcid, mig, dolç), textura (carnosa, farinosa, sucosa) i el postgust (persistent, poc persistent).
Amb les dades es vol començar a omplir una base de dades que permeti a futurs interessats en sembrar llavor saber com el public percep cadascuna de les varietats.

Ens van dir que no es tractava de fer un rànking de tomàquets, però sincerament, jo en vaig fer el meu rànking personal.

Number one:
Un tomàquet dolcíssim, molt aromàtic, molt sucós, molt carnós, persistent, HO TÉ TOT AQUEST TOMÀQUET!!


Number two:

Un tomàquet sensacional que va cridar l'atenció d'en Pep Salsetes en veure que el productor venia plantons a un preu elevat a unes gitanes que no li regatejaven el preu. Sospitant que alguna cosa debia tenir aquell tomàquet en va demanar per plantar i va descobrir una joia plena de sabors i complexitat sugerent.

Number three:

Al ser el primer, no tenia referents amb qui comparar (el tomàquet bola del super no compta, oi?) així que reflexionant crec que es mereixia més del que inicialment li vaig donar. Un tomàquet sucòs i dolç.

Number four:

Un tomàquet que porta el nom del avi (ja desaparegut) que el va mantenir al seu hort, el seu llegat va passar als fills i nets que no tenen més informació sobre el mateix (com el va obtenir, per exemple). Només en sabem el nom de qui va mantenir la llavor: Lluis Vila. Dolç i aromàtic.

Number five:

Accepto que és injust posar-lo al final per que és un tomàquet també excepcional. Però els ranking ja ho tenen de vegades. La varietat original de montserrat, no tan buit com la híbrida actual ja que manté unes parets més carnoses i gruixudes. En realitat boníssim i dolç, però algún havia de quedar el cinqué.

En fí, un matí d'escàndol on vem tenir premi extra: coincidir també amb els nostres tiets Blanca i Armando (que són de Santa Eulalia i de fet van venir expressament per trovar-nos), vem comprar uns kilets de tomàquets dels bons i ens va donar el sol.
Després de la primera setmana de post-vacances no podiem demanar gaire més!!